22
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
23
de novembre
a les
12:28h
Setmana intensa al Govern. Divendres al matí, però, els equips que integren el comitè executiu de crisi per la Covid-19 respiren amb cert alleujament. Al despatx del vicepresident, Pere Aragonès, es viu el dia més relaxat dels últims cinc. L'enèsima crisi al Govern -aquest cop per les filtracions d'esborranys del pla de desescalada- s'ha temperat amb la també enèsima treva entre socis, escenificada amb la comunicació d'un calendari gradual d'aixecament de les restriccions fins al 21 de desembre. L'agenda de la jornada està carregada de compromisos, però la sensació és de calma.
A l'entorn d'Aragonès -que s'ha desplaçat a Tortosa per anunciar la retirada del monument franquista a l'estiu, coincidint amb el 20 de novembre- ni tan sols preocupa l'entrevista que la consellera de la Presidència i portaveu, Meritxell Budó, acaba de concedir a Gemma Nierga. Budó, però, s'ha referit a una qüestió que ja és tema de debat en cercles informals: no hi ha una certesa absoluta que les eleccions es puguin celebrar el 14 de febrer.
És la segona vegada que la portaveu del Govern posa en dubte el calendari electoral. El primer cop va ser en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu del 27 d'octubre. La principal amenaça que hi ha ara mateix sobre els comicis és la pandèmia. Els partits volen tenir la certesa que es podrà garantir el dret a vot de tots els ciutadans. I en això insisteix Budó divendres. Però hi ha veus dels dos socis que ja fa dies que hi afegeixen càlculs en clau de partit. L'argument de la pandèmia permetria prendre una decisió extraordinària d'alteració del rellotge electoral -que ja va posar en marxa el Parlament-, tal com va passar l'estiu passat a Galícia i Euskadi.
La conselleria d'Exteriors té encomanat, de moment, l'elaboració d'un pla per fer possible una votació segura. El Procicat fa dies que va estudiar el primer document, que detallava l'exploració del vot per correu i el canvi de seus físiques, en pavellons en lloc dels tradicions col·legis. S'hi continua treballant. Mentrestant, el Govern confia que la desescalada gradual contingui la cadena de contagis i faciliti la recuperació de l'activitat econòmica. No es manifesta en públic, però en privat es confia en tenir un context "alegre" per Nadal. Ni que sigui per insuflar ànim col·lectiu en el final d'un any extremadament complex, també a la Generalitat.
La imprevisibilitat del coronavirus i el desgast exhibit els darrers mesos pel Govern han fet aflorar la temptació de posposar les eleccions del 14 de febrer, segons fonts governamentals consultades per NacióDigital. S'escruta l'impacte que té la gestió de l'executiu, després que s'hagin encadenat mesures doloroses per a molts sectors econòmics, errades en parcel·les delicades -com les ajudes als autònoms- i retrets entre partits, que alimenten la sensació de desgavell. Veus d'ERC, que fins ara havien demanat sense fissures que els comicis no es demoressin més, ja no descarten explorar l'opció de la primavera. Per què? Es confia en un escenari més benèvol de la pandèmia, una recuperació de l'activitat econòmica i l'arribada dels fons europeus -després de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat-, que permetrien exhibir una gestió menys lesiva que la que deixen les restriccions i les baralles.
El dilema a ERC és majúscul. Mentre les enquestes acompanyen per defensar uns comicis immediats -aquesta setmana se sumen el darrer baròmetre del CEO i les dades del CIS basades en suports directes-, els arguments electorals trontollen i conviden a plantejar altres opcions. Sense taula de diàleg per exhibir, el discurs s'ha de centrar en la responsabilitat en la gestió. A banda de tenir Aragonès al timó, els republicans concentren les conselleries de més pes -Economia, Salut, Treball i Educació- i la tardor no s'ha saldat amb bones notícies. Per això busquen fugir de fotografies poc productives com les dels darrers dies, amb disputes públiques i relleus a la cúpula de Treball. Què els beneficia més, es pregunten a ERC: no estirar més el xiclet del Govern tot i que l'inici del 2021 sigui complicat o serrar les dents i resistir fins a la primavera, amb un context més favorable?
A Junts, immersos en el debat de les primàries, no són aliens als càlculs, des de fa mesos. L'espai liderat per Carles Puigdemont havia posposat la convocatòria electoral tant com havia pogut. Quim Torra, encara en exercici de la presidència, va tenir fins a quatre oportunitats per posar data als comicis abans de la inhabilitació. Totes es van descartar. No es van desencallar al març amb l'argument de la irrupció del coronavirus; també es va evitar sincronitzar la cita amb els comicis al País Basc i Galícia; no es va moure fitxa a l'estiu per fer possible la data del 4 d'octubre, a instàncies dels interessos de Waterloo; i tampoc es va prémer el botó en els dies previs al dictamen del Tribunal Suprem, quan Torra preparava el seu adeu.
El nou partit de Puigdemont no faria lletjos a un nou ajornament. Necessita temps per polir els engranatges de la nova formació i reforçar lideratges -s'ha de triar candidat efectiu perquè l'expresident ja ha dit que jugarà el paper d'esquer electoral- mentre comprova que les enquestes no acaben d'acompanyar. Amb ERC al capdavant de departaments clau en la gestió de la pandèmia, s'entén que, si s'acumulen els obstacles, el desgast lesiona més la candidatura d'Aragonès que no pas la de Laura Borràs o Damià Calvet, que hauran de fer tàndem amb Puigdemont.
El coronavirus ho condiciona tot. Al Govern es prioritza la resposta a la pandèmia. Però a la partida de les eleccions s'han de tenir en compte totes les cartes, també els comodins que amaguen els partits. I si les eleccions no són el 14 de febrer?
A l'entorn d'Aragonès -que s'ha desplaçat a Tortosa per anunciar la retirada del monument franquista a l'estiu, coincidint amb el 20 de novembre- ni tan sols preocupa l'entrevista que la consellera de la Presidència i portaveu, Meritxell Budó, acaba de concedir a Gemma Nierga. Budó, però, s'ha referit a una qüestió que ja és tema de debat en cercles informals: no hi ha una certesa absoluta que les eleccions es puguin celebrar el 14 de febrer.
És la segona vegada que la portaveu del Govern posa en dubte el calendari electoral. El primer cop va ser en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu del 27 d'octubre. La principal amenaça que hi ha ara mateix sobre els comicis és la pandèmia. Els partits volen tenir la certesa que es podrà garantir el dret a vot de tots els ciutadans. I en això insisteix Budó divendres. Però hi ha veus dels dos socis que ja fa dies que hi afegeixen càlculs en clau de partit. L'argument de la pandèmia permetria prendre una decisió extraordinària d'alteració del rellotge electoral -que ja va posar en marxa el Parlament-, tal com va passar l'estiu passat a Galícia i Euskadi.
La conselleria d'Exteriors té encomanat, de moment, l'elaboració d'un pla per fer possible una votació segura. El Procicat fa dies que va estudiar el primer document, que detallava l'exploració del vot per correu i el canvi de seus físiques, en pavellons en lloc dels tradicions col·legis. S'hi continua treballant. Mentrestant, el Govern confia que la desescalada gradual contingui la cadena de contagis i faciliti la recuperació de l'activitat econòmica. No es manifesta en públic, però en privat es confia en tenir un context "alegre" per Nadal. Ni que sigui per insuflar ànim col·lectiu en el final d'un any extremadament complex, també a la Generalitat.
La imprevisibilitat del coronavirus i el desgast exhibit els darrers mesos pel Govern han fet aflorar la temptació de posposar les eleccions del 14 de febrer, segons fonts governamentals consultades per NacióDigital. S'escruta l'impacte que té la gestió de l'executiu, després que s'hagin encadenat mesures doloroses per a molts sectors econòmics, errades en parcel·les delicades -com les ajudes als autònoms- i retrets entre partits, que alimenten la sensació de desgavell. Veus d'ERC, que fins ara havien demanat sense fissures que els comicis no es demoressin més, ja no descarten explorar l'opció de la primavera. Per què? Es confia en un escenari més benèvol de la pandèmia, una recuperació de l'activitat econòmica i l'arribada dels fons europeus -després de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat-, que permetrien exhibir una gestió menys lesiva que la que deixen les restriccions i les baralles.
El dilema a ERC és majúscul. Mentre les enquestes acompanyen per defensar uns comicis immediats -aquesta setmana se sumen el darrer baròmetre del CEO i les dades del CIS basades en suports directes-, els arguments electorals trontollen i conviden a plantejar altres opcions. Sense taula de diàleg per exhibir, el discurs s'ha de centrar en la responsabilitat en la gestió. A banda de tenir Aragonès al timó, els republicans concentren les conselleries de més pes -Economia, Salut, Treball i Educació- i la tardor no s'ha saldat amb bones notícies. Per això busquen fugir de fotografies poc productives com les dels darrers dies, amb disputes públiques i relleus a la cúpula de Treball. Què els beneficia més, es pregunten a ERC: no estirar més el xiclet del Govern tot i que l'inici del 2021 sigui complicat o serrar les dents i resistir fins a la primavera, amb un context més favorable?
A Junts, immersos en el debat de les primàries, no són aliens als càlculs, des de fa mesos. L'espai liderat per Carles Puigdemont havia posposat la convocatòria electoral tant com havia pogut. Quim Torra, encara en exercici de la presidència, va tenir fins a quatre oportunitats per posar data als comicis abans de la inhabilitació. Totes es van descartar. No es van desencallar al març amb l'argument de la irrupció del coronavirus; també es va evitar sincronitzar la cita amb els comicis al País Basc i Galícia; no es va moure fitxa a l'estiu per fer possible la data del 4 d'octubre, a instàncies dels interessos de Waterloo; i tampoc es va prémer el botó en els dies previs al dictamen del Tribunal Suprem, quan Torra preparava el seu adeu.
El nou partit de Puigdemont no faria lletjos a un nou ajornament. Necessita temps per polir els engranatges de la nova formació i reforçar lideratges -s'ha de triar candidat efectiu perquè l'expresident ja ha dit que jugarà el paper d'esquer electoral- mentre comprova que les enquestes no acaben d'acompanyar. Amb ERC al capdavant de departaments clau en la gestió de la pandèmia, s'entén que, si s'acumulen els obstacles, el desgast lesiona més la candidatura d'Aragonès que no pas la de Laura Borràs o Damià Calvet, que hauran de fer tàndem amb Puigdemont.
El coronavirus ho condiciona tot. Al Govern es prioritza la resposta a la pandèmia. Però a la partida de les eleccions s'han de tenir en compte totes les cartes, també els comodins que amaguen els partits. I si les eleccions no són el 14 de febrer?