4. Vinyes entre els 50 i els 700 metres
La vinya de la
Denominació d’Origen Pla de Bages compta amb varietats autòctones de la zona de les que en destaca la varietat picapoll. Atenent l’important història vitivinícola de la DO, actualment hi ha en procés de recuperació i estudi algunes varietats autòctones, com la mandó que des del 2016 torna a cultivar-se per elaborar vins.
Les varietats internacionals que es van implantar des de mitjans del s. XX com la merlot i la cabernet sauvignon s’han adaptat molt bé la la zona obtenint vins de quan qualitat reconeguda.
La implantació de les varietats autòctones recuperades i les varietats internacionals ben arrelades al territori fan preveure que els vins de la DO Pla de Bages en els propers anys busquin l’harmonia i l’equilibri en la combinació de totes aquestes varietats.
5. Varietats recomanades i autoritzades
La DO Pla de Bages té les següent varietats recomanades.
Varietats blanques recomanades
Macabeu
Parellada
Picapoll blanc
Chardonnay
Varietats negres recomanades
Sumoll
Garnatxa
Ull de llebre
Merlot
Carinyena
Cabernet sauvignon
La DO Pla de Bages té les següents varietats autoritzades.
Varietats blanques autoritzades
Sauvignon blanc
Gewürztraminer
Malvasia aromàtica/ Malvasia de Sitges
Varietats negres autoritzades
Cabernet franc
Syrah
Picapoll negre
Mandó
6. Una gamma àmplia de vins
La producció mitja de la DO Pla de Bages és de 7.500 hl Els cellers comercialitzen un milió d’ampolles anualment.
La gamma és molt àmplia. Els vins negres són de qualitat elevada, amb cos, ben constituïts i harmònics, en ocasions amb el matís d’una criança acurada. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques; són complexes, fragants, amb tocs balsàmics, mantenint sempre aromes de la fruita i la planta. Un cop a la boca s'expressen amb plenitud, saborosos i molt agradables.
S’elaboren vins blancs, el més reconegut amb la varietats autòctona picapoll. Són, frescos i saborosos. També s’elaboren alguns rosats, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.
7. Una tradició vitivinícola històrica
El Bages és i ha estat històricament terra de moltes vinyes i de bon vi. No està clar des de quan es cultiva la vinya al Bages, però hi ha tesis que afirmen que el nom de la comarca venia de Bacus, el déu pagà del vi. La seva tradició vitivinícola és tan antiga com la seva història.
Al segle X, documents històrics certifiquen l'existència i el predomini del cultiu de la vinya i la producció de vi. Dos centres importants des d'un principi per a la viticultura van ser Manresa, nucli de població principal de la comarca, i el monestir de Sant Benet de Bages.
Atenent a la documentació trobada, l'activitat vitivinícola en els següents segles és constant i fins i tot podria dir-se que predominant. Els "privilegis" que Manresa va rebre dels monarques catalans durant el segle XIV, (transcrits en el
Llibre verd o
Llibre vell de privilegis, conservat a l'Arxiu Històric de la ciutat), hi ha alguns on es fa referència a fets i circumstàncies relacionats amb el vi i la verema. Així podem dir que des dels documents medievals, passant pel que diu el famós viatger Francisco de Zamora, al
Diari dels viatges fets a Catalunya, i el cèlebre
Diccionari Madoz (1848), fins als de segle XX es constata que el Bages ha estat indubtablement una comarca vitícola.
Com a exemple de la importància de el comerç manresà relatiu a el vi i a l'aiguardent, el 1747, a Manresa existien 11 fabricants d'aiguardent destinats a l'exportació i grans cellers.
Coincidint amb la crisi de la viticultura a França, a causa de l'aparició de la fil·loxera
vastatrix, el Bages va aconseguir el primer lloc entre les comarques barcelonines per l'extensió de cultiu i la producció de vi: 462.400 hl l'any 1890. De les diferents classes de cultiu és el més estès el de la vinya, que es conrea en grans proporcions.
La invasió de la fil·loxera va arribar a al Bages el 1892, i la crisi vinícola va ser àmplia. A la primera meitat del segle passat encara va empitjorar la situació i l'extensió vitícola va acabar reduint-se, i la superfície ocupada per la vinya es va repartir entre el cereal i el bosc.
Posteriorment, un cop superada un llarg període d'estancament, en els anys 60 el camp va iniciar una època de grans transformacions motivada per l'esforç de tot el col·lectiu de viticultors, adequant vinyes i cellers, que va culminar l'any 1995, quan la Generalitat de Catalunya va atorgar la concessió de Denominació d'Origen als vins de Bages.
8. La DO
La
Denominació d'Origen Pla de Bages es va crear per l'ordre de 17 d'octubre de 1995 (DOGC núm. 2122, de 30 d'octubre de 1995), que va aprovar igualment el seu reglament. Posteriorment, va ser modificada per l'ordre de 22 d'abril de 1997 (DOGC núm. 2396, de 22 de maig de 1997) va representar el reconeixement oficial dels seus vins. Aquesta era una vella aspiració dels set cellers de la comarca que varen iniciar a través de la distinció com a vi de la terra els anys 70.
El 3 de març de 2006 es va publicar en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya l'Ordre ARP/61/2006, de 17 de febrer, per la qual s'aprova el reglament de la Denominació d'Origen Pla de Bages, adaptant-la així a la llei d’ordenació vitivinícola catalana.
9. Proposta enoturística
La
Ruta del Vi del Bages va ser la primera ruta enoturística cultural de Catalunya, que ofereix un ampli ventall de propostes d’enoturisme cultural, actiu, gastronòmic i premium pensades per descobrir el territori, la cultura i el patrimoni vitivinícola del Pla de Bages.
L'element més singular és la que permet descobrir les les
tines a peu de vinya, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional i un patrimoni vinícola únic al món. Es tracta d'un itinerari a peu dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac per descobrir aquests excepcionals elements de pedra seca, un art constructiu que la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat l'any 2018.
A banda d'altres visites per descobrir la pedra seca i tastos enmig de les vinyes, també cal destacar activitats com l'
enotrekking, experiència que combina esport, natura, enoturisme i gastronomia. Inclou sessió matinal de tresc per Montserrat, amb un guia de muntanya, una visita amb tast al celler i un dinar de cuina catalana de proximitat.
.png)
