4. Vinyes entre els 200 i els 1.100 metres
Amb vinyes que es troben plantades entre els 200 i els 1.100 metres d’altitud, els factors naturals de la zona de la DO Costers del Segre fan que es conservin les varietats tradicionals i s’adaptin a la perfecció les varietats no autòctones, facilitant la riquesa de varietats i permetent una àmplia composició varietal als vins.
Pel que fa a les pràctiques de cultiu, es busca el màxim respecte per l’equilibri fisiològic de la planta de manera que siguin respectuoses amb el medi ambient. De la mateixa manera, es posen en pràctica tots els coneixements agronòmics per tal d’obtenir un raïm en les millors condicions per a la seva vinificació.
5. Varietats recomanades i autoritzades
La DO Costers del Segre té les següents varietats autoritzades.
Varietats blanques autoritzades
Albarinyo
Chenin blanc
Godello
Moscatell de gra petit
Verdejo
Viognier
Varietats negres autoritzades
Garnatxa Tintorera
Malbec
Petit Verdot
La DO Costers del Segre té les següents varietats recomanades.
Varietats blanques recomanades
Macabeu
Xarel·lo
Parellada
Chardonnay
Garnatxa Blanca
Riesling
Sauvignon Blanc
Moscatell de gra gran o d’Alexandria
Malvasía o Subirat Parent
Gewurztraminer
Varietats negres recomanades
Garnatxa negra
Tempranillo o Ull de llebre
Cabernet Sauvignon
Cabernet Franc
Merlot
Monastrell o garrut
Trepat
Mazuela o Samsó
Pinot Noir
Syrah
6. Vins amb sabors intensos i elevada acidesa
També en l’elaboració dels vins queda patent la vinculació de la zona en la singularitat dels productes. Les temperatures nocturnes durant la maduració són excepcionalment baixes, la qual cosa fa que els vins tinguin una elevada acidesa i uns sabors intensos, diferents de qualsevol altra zona.
Així, les aromes primàries dels vins blancs queden impregnades de tocs afruitats en aquells que es produeixen en les subzones amb relleus suaus, i florals en les subzones de més altitud. Per la seva banda, als vins negres, el caràcter dels factors naturals es manifesta en el grau alcohòlic, els perfums i els sabors.
Vins blancs. D’entre la gamma de varietats blanques, les predominants són les tradicionals Macabeu i Parellada, i el Chardonnay. El resultat són vins de perfil més clàssic: lleugers i afruitats.
D’altra banda, la bona aclimatació del chardonnay a la regió ha permès l’elaboració de vins de característiques més actuals -tant vins joves com fermentats en bóta de roure- que presenten una major estructura i on es fa més present el seu caràcter varietal.
Vins negres. De la carta de varietats negres, les més implantades són la tradicional ull de llebre i el carbernet sauvignon, que són treballades juntament amb altres varietats destacades com ara el merlot, la syrah, la pinot noir, la garnatxa o el trepat. Les principals característiques dels vins negres de la DO Costers del Segre són les potents aromes i el gust equilibrat. Al mateix temps ofereixen també una bona expressió tànnica i en boca resulten saborosos, amples i estructurats.
A més de vins blancs i negres, els cellers de la DO Costers del Segre elaboren també vins rosats, vins escumosos i vins de licor.
7. Fins a 120.000 hectàrees de vinya
El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics. El desenvolupament de la vinya a la demarcació de Lleida durant l’últim terç del segle XIX –abans de la fil·loxera– queda reflectit en els elevats percentatges de sòl dedicat a la vinya (unes 120.000 ha), en la majoria dels partits judicials de la regió.
La destrucció de la vinya per la fil·loxera i la limitada replantació posterior redueixen la superfície de vinya en 2.500 ha, augmentant la superfície en l’actualitat a unes 4.000 hectàrees.
L’any 1983 Jaume Siurana, director de l’Incavi, i Manuel Raventós Artes, director general de Codorniu i del Celler de Raimat, van considerar que l’excel·lent qualitat vitivinícola de les comarques lleidatanes i la tradició de zona calia que fos vetllada per un consell regulador a la vegada que liderés la promoció de la regió aprofitant el gran èxit manifest dels vins de Raimat.
Arran d’aquestes converses es van reunir al Casal de la Caixa a Tàrrega: Miquel Cabestany, Bernat de l’Albi, Santacreu d’Artesa, Pujol d’Extensió Agrària i gent de les Garrigues, les valls de Riucorb, Artesa i Raimat.
Allí es van anar donant forma i es va configurar el que és l’actual Consell Regulador.
8. La DO
Finalment, la denominació d’origen va ésser constituïda per ordre del 28-5-86 (DOGC núm. 701 de 17-6-86) i ratificada per ordre del 11-5-88 (BOE núm. 118 de 17-5-88) delimitant els pobles de les quatre subzones esmentades.
Posteriorment mitjançant la ordre de 3-12-98 (DOGC núm. 2.783 de 10-12-98) es va ampliar l’àmbit geogràfic de la
Denominació d’Origen Costers del Segre amb dos subzones més: Pallars Jussà i Segrià. Actualment segons l’ordre 297/2005 de 20 de juny de 2005 (DOGC núm.4417 de 1-07-05) l’àmbit geogràfic queda definit amb set subzones: Artesa de Segre, Urgell, Garrigues, Pallars Jussà, Raimat, Segrià i Valls del Riu Corb.
9. Proposta enoturística
El gran producte enoturístic de la DO Costers del Segre és la
Ruta del Vi de Lleida. Aquest "viatge dels cinc sentits"
inclou una àmplia oferta d'allotjaments, cellers, enotetques, restaurants, entitats, producte de la terra i activitat cultural i turística.
Entre les diverses activitats, una de molt singular és la que ofereixen la Seu Vella de Lleida juntament Nomon Turisme Cultural:
“Vi de Pedra a la Seu Vella”, on s’explica tot el llegat vitivinícola que té el monument més important de la demarcació.
.png)
