25-N

El Pacte d'estat contra la violència masclista, estancat tres anys després

De l'acord del 2017, amb més de 200 mesures per millorar la resposta institucional i social davant de la violència de gènere, no se n'ha implementat cap control de seguiment

per Mireia Expósito , 25 de novembre de 2020 a les 06:30 |
Manifestació del 8 de març a Barcelona | Georgina Albreda
El Pacte d'estat contra la violència masclista, aprovat el 2017, suma tres anys sense mesures de control per al seu correcte seguiment. Les darreres setmanes, coincidint amb la imminència del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, el 25 de novembre, algunes comunitats han aprofitat per tornar a posar sobre la taula el pacte i reivindicar el seu estricte compliment.
 

En aquests últims tres anys des de l'aprovació del pacte, ja hi ha hagut 160 víctimes mortals i, segons dades de la Macroenquesta de Violència contra la Dona realitzada el 2019, un 57,3% de dones han patit algun tipus de violència al llarg de la seva vida -física, sexual, psicològica o econòmica. A més, la pandèmia ha agreujat les situacions d'abús, fet que fet saltar l'alarma.

L’objectiu del pacte era promoure més de 200 mesures per millorar la resposta institucional i social davant de la violència de gènere. Realment, però, no només no s’ha establert cap mena de control de seguiment encara, sinó que tampoc s’han desenvolupat encara totes les mesures. Que la violència masclista s’ampliï més enllà de la parella o que es revisi el règim de visites de menors amb els pares denunciats són algunes de les propostes que continuen sense afegir-se oficialment a les iniciatives a implementar.



Els motius pels quals es produeix aquest retard en el seguiment són dos, segons va exposar la ministra d’Igualtat, Irene Montero. En primer lloc, va mencionar l’establiment d’indicadors per part de totes les administracions; i, en segon, perquè les fitxes per informar de les mesures es realitzen "manualment", per tant hi ha dificultats, tant a l’hora de traslladar la informació, com en la seva anàlisi. Tot i això, Montero va avançar que estan treballant en dues aplicacions "que es posaran en marxa de forma imminent".


Les dades catalanes... i els dèficits de la llei

Pel que fa a Catalunya, és una de les comunitats autònomes amb el percentatge de víctimes mortals per violència de gènere més elevat. Des de principi d'any, un 19,5% del conjunt de víctimes de l'Estat, fet que  converteix Catalunya en la segona comunitat amb el percentatge més elevat després d’Andalusia (22%), segons dades del Ministeri d'Igualtat.

A més, la Macroenquesta de Violència contra la Dona, que va concloure que un 41% de les catalanes havien estat víctimes d’algun tipus de violència per part de les seves parelles, posicionant un altre cop més la comunitat en segon lloc, després de Ceuta.

Malgrat això, la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista aprovada pel Parlament l’any 2008, també té algunes mancances. Dotze anys després de l’aprovació de la norma, encara no s’ha establert el reglament per desenvolupar-la, ni s’ha elaborat cap memòria econòmica que garanteixi la viabilitat de les seves mesures. El 2018 el Parlament va aprovar impulsar un pacte català contra la violència masclista amb la finalitat que pogués posar-se en pràctica sis mesos després, però tampoc s’ha dut a terme.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació