procés català

La via Sàmper no convenç els independentistes acusats pels Mossos

Alerta Solidària i Irídia qüestionen que la Generalitat hagi de defensar obligatòriament els agents lesionats en manifestacions

per Bernat Surroca, 21 de novembre de 2020 a les 08:20 |
Les protestes de la sentència del procés | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Adrián Sas, un veí de Vilafranca del Penedès que va participar en les protestes al Parlament en el primer aniversari de l'1-O, espera sentència després del judici que es va fer dimarts a l'Audiència de Barcelona. S'enfronta a penes de presó que poden arribar als set anys pels delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions. Qui acusa és la Fiscalia, però també la Generalitat, que demana cinc anys i mig de presó per al jove. Com ha passat altres vegades, aquesta situació ha provocat polèmica. Més encara després que el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, plantegés en comissió la voluntat de rebaixar les acusacions en alguns casos de protestes. 

Consultats per NacióDigital, Alerta Solidària i Irídia tenen dubtes sobre la proposta, mentre que els sindicats de Mossos l'han criticada perquè creuen que això desprotegeix els agents. A dia d'avui, la Generalitat està personada com a acusació particular contra una quarantena de persones per protestes, segons dades d'Alerta Solidària. Xavi Pellicer, portaveu del col·lectiu, assegura en declaracions a aquest diari que donen "zero credibilitat" a la proposta plantejada pel Departament d'Interior, especialment després dels fets d'aquesta setmana en què la Generalitat ha mantingut la petició de presó per Sas. 


"No veiem bé que la Generalitat es personi per cap dels delictes. Ja hi ha la Fiscalia, que fa peticions prou dures i greus. L'acusació particular aporta acarnissament i persecució cap a la gent que es mobilitza", apunta Pellicer. Segons Alerta, malgrat declaracions i piulades de diputats i dirigents independentistes, la situació actual evidencia que la Generalitat no es veu capaç de retirar les acusacions per "manca de valentia política" davant dels Mossos i certifica que "no hi ha voluntat real d'avançar cap a un procés de ruptura". "Ara les manifestacions molesten i deixen en evidència que no es vol fer la independència", sentencia Pellicer. 


El portaveu d'Irídia, Andrés García Berrio, remarca que en moltes ocasions l'acusació particular s'hauria de delimitar més i seguir uns principis més garantistes. "Les propostes que vagin en aquest sentit, són positives, però el que cal és revisar la norma". D'aquesta manera s'evitarien causes en què la petició de pena de la Generalitat és pràcticament la mateixa que la de la Fiscalia. En el cas de Sas, la diferència és d'un any i mig de presó entre els cinc anys i mig que demanen els advocats de l'administració i els set que demana el ministeri públic, però no és l'únic cas. Un de recent, avançat per NacióDigital, és el d'un jove que va participar al Holi contra Jusapol. La Generalitat li demana quatre anys de presó i la Fiscalia, cinc i mig.

Alerta Solidaria constata que la Generalitat serà responsable que hi hagi més presos polítics catalans

Defensar els Mossos: obligació o opció?

Tant Pellicer com García Berrio assenyalen l'origen del problema: la interpretació que es fa de la normativa, que estableix que els funcionaris de la Generalitat, en aquest cas els Mossos, tenen dret a ser defensats pels advocats de l'administració. "S'ha de canviar la normativa", sosté García Berrio. Per ell, el dret d'aquests funcionaris pot existir, però "no ha de ser total i absolut". Això vol dir que en determinats casos, la Generalitat hauria de retirar aquest dret si, per exemple, es pot acreditar que hi ha actuacions irregulars o maltractaments. La qüestió és complexa, i els sindicats de Mossos també pressionen perquè els agents no quedin "desprotegits". Berrio recorda que la Fiscalia ja representa l'acusació en termes generals i no en cal una altra.

Alerta Solidària és molt crítica en aquest sentit. Segons ells, la Generalitat actua "sistemàticament" com a acusació particular en casos de protestes i aldarulls. És obligació o és una possibilitat, que la Generalitat defensi els Mossos? Pellicer és clar: és fals que la Generalitat estigui "obligada" a defensar els agents. "La llei diu que la Generalitat podrà articular aquest mecanisme jurídic, no que estigui obligada a fer-ho", sosté. I defensa que els Mossos, efectivament, tenen el dret a ser defensats, però això es compleix en tant que la Fiscalia -amb la Generalitat o sense- exerceix d'acusació. "El fet que la Generalitat no es personi en cap cas vulnera el dret de defensa dels funcionaris, perquè ja hi ha la Fiscalia", diu. 

Irídia sosté que el dret dels Mossos ferits en manifestacions no ha de ser "total i absolut"

Alerta també detecta un "canvi de rumb" del Govern preocupant, que passa per impulsar el procediment presentant-se com a acusació particular, però acabar pactant just abans del judici amb la defensa per retirar l'acusació. "Volen rentar-se'n les mans", critica Pellicer. El problema? En l'acord no s'hi inclou la Fiscalia. "L'acord no garanteix que s'eviti la presó. Reconeixes el delicte davant la Generalitat, però el jutge pot condemnar-te per l'acusació de la Fiscalia", explica Pellicer. Des del col·lectiu d'advocats són taxatius: "Aquests acords són mercadeig polític. La Generalitat serà responsable que hi hagi més presos polítics catalans".

Una proposta incipient que disgusta els Mossos

La intenció del conseller, que compta amb el suport de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, passaria per centrar la defensa en protegir els interessos més personals del funcionari, en aquest cas dels agents dels Mossos. El portaveu d'ERC a la comissió d'Interior, José Rodríguez, admet en declaracions a aquest diari que és "moralment poc entenedor" que la Generalitat acusi en manifestacions o protestes, però recorda que els funcionaris tenen aquest dret. Rodríguez és crític amb el fet que els advocats de l'administració demanin penes similars a les de la Fiscalia i, per això, ERC i Junts proposen rebaixar-les i acusar només en casos de lesions. 

La proposta de Sàmper és encara molt incipient, però sindicats de Mossos l'han criticada. Trapero encara no s'ha pronunciat

Sàmper s'ha fet seva la proposta, que encara està a les beceroles. Fonts d'Interior confien poder fer passos en ferm abans de les eleccions, previstes per al 14 de febrer. "Pel que sabem, la qüestió s'està treballant", apunta Rodríguez, que advoca per la "prudència" i evitar comentaris imprecisos, especialment a Twitter. El conseller ha hagut de sortir el pas en els últims dies per les crítiques dels sindicats de Mossos, disgustats pel que entenen que és una manera de deixar desprotegits els agents. "En cap moment es deixa de donar suport als Mossos", va deixar clar la setmana passada, coincidint amb la restitució de Josep Lluís Trapero. El major encara no s'ha pronunciat al respecte.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació