LLEI D'EDUCACIÓ

La llei Wert mor en un debat crispat pel català a l'escola

El Congrés aprova la nova norma educativa, que suprimeix el castellà com a llengua vehicular i promou els centres públics per davant dels concertats

per Sara González , Barcelona, 19 de novembre de 2020 a les 16:31 |
Una classe amb alumnes d'ESO | ACN
La llei Wert ja ha passat a la història. La norma amb la qual el PP es va proposar "espanyolitzar els nens catalans" ha estat derogada pel Congrés amb l'aprovació de l'anomenada llei Celaá, en la qual s'elimina el castellà com a llengua vehicular, fet que ha obert de nou una batalla entre dreta i esquerra pel model d'immersió lingüística. "Genocidi lingüístic". "Trencament de la Constitució". "Instrument separatista". "Llei ideològica". Així han batejat des de la dreta la nova llei d'educació. 

El debat al Congrés ha acabat crispat amb la bancada de la dreta cridant "llibertat, llibertat" i colpejant els seus escons, a més de l'amenaça de recórrer-la al Tribunal Constitucional. PP, Vox i Ciutadans consideren que la norma, que elimina el castellà com a llengua vehicular i que reforça l'escola pública sobre la concertada, serà un instrument perquè l'independentisme utilitzi l'educació com una "fàbrica de vots". També l'han definit com una norma "ideològica" que coarta la llibertat dels pares tant per escollir la llengua vehicular com per optar per un centre concertat. 



La llei Celaá s'ha aprovat amb 177 vots a favor: els del PSOE. Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís. 144 diputats hi han votat en contra, els del PP, Vox, Cs, la CUP i els partits regionalistes. S'han abstingut en la votació JxCat, Bildu, BNG i Terol Existeix. Però si una cosa ha quedat clara és que aquesta norma, la vuitena des que Espanya es va constituir en democràcia, no sobreviurà a un canvi de govern. De fet, el líder dels populars, Pablo Casado, ja ha impulsat una recollida de signatures en contra de la llei. 


Discrepància a l'independentisme sobre el blindatge de la immersió

Un dels punts més candents de la Lomloe (Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica Educativa) ha estat la supressió explícita del castellà com a llengua vehicular a l'escola a partir d'una esmena acordada pel PSOE i Podem amb partits com ERC. La diputada republicana Montse Bassa ha subratllat l'"orgull" que suposa com a professora, independentista i demòcrata derogar la Lomce, una llei que, ha dit, pretenia "espanyolitzar als nens catalans" seguint una línia de caràcter "franquista". Segons Bassa, la llei permet avenços pedagògics i educatius i blinda el català com a llengua vehicular. "Vegin la reacció de la dreta, que pretén negar la nostra identitat com a poble", ha dit adreçant-se a JxCat.


Els de Laura Borràs, però, han argumentat l'abstenció perquè consideren que, en realitat, la norma no blinda el model d'immersió. El diputat del PDECat Sergi Miquel s'ha adreçat a la bancada de la dreta per dir-los que poden estar "tranquils" perquè, sota el seu criteri, el Ministeri d'Educació pot "garantir" que el castellà sigui llengua vehicular tal com està redactada la llei. En tot cas, ha dit Miquel, ha emplaçat als partits de la dreta a "preocupar-se per l'escola concertada" i ha criticat l'"obsessió de que tot sigui públic i no es doni més importància a la qualitat". La CUP, per la seva banda, ha anunciat el vot en contra perquè considera que no implica suficients canvis en el model d'escola pública ni que blindi el model d'immersió.

L'esmena a favor de la concertada, tombada

Aquest dimecres a darrera hora, a més, JxCat i el PNB van presentar una esmena a la qual s'hi van sumar PP, Cs i Vox en la qual es demanava "garantir" places "suficients" finançades amb fons públics a les escoles concertades. L'aprovació de l'esmena estava a expenses del vot d'ERC, que finalment ha votat en contra i ha evitat que prosperés.   

El text reclamava harmonitzar "l'obligació dels poders públics de garantir el dret a l'educació i els drets individuals d'alumnes i alumnes, pares, mares i tutors". A més, es demanava que en la programació de la xarxa de centres s'atenguessin "els drets i llibertats i l'elecció de tots els interessats", en referència als pares i mares que opten per l'escola concertada. Fonts del grup que lidera Laura Borràs asseguren que la votació visibilitza que existeix "demanda" per mantenir l'escola concertada i "garantir la pluralitat del mapa educatiu".

La interpretació per part de la dreta, però, és que la llei brinda a l'independentisme un instrument per utilitzar l'escola com a "fàbrica de vots". Així ho han denunciat PP, Ciutadans i Vox. "Es considera el castellà una llengua impròpia", ha sentenciat el partit d'Inés Arrimadas, que havia posat com a condició per donar suport als pressupostos la retirada de l'esmena pactada pel PSOE amb ERC. La Moncloa, però, ho ha declinat des del principi. 

El PP, per la seva banda, ha defensat que la norma "desterra el dret dels pares" a escollir l'ensenyament dels seus fills i suposa una "ruptura de la Constitució" per part del PSOE, a qui ha acusat d'haver perdut la seva condició de "partit d'Estat" per impulsar una Espanya "confederal". El PP ha promès utilitzar tots els instruments al seu abast per acabar amb la "deriva autoritària" del govern del PSOE i de Podem.

L'extrema dreta de Vox ha carregat contra la llei d'educació perquè la consideren la "culminació de la degeneració". El diputat Joaquín Robles ha acusat el govern espanyol d'haver "abandonat el poble" per cedir davant dels interessos dels independentistes, que utilitzen les escoles com a "fàbrica" de vots i que es dediquen a "perseguir" i "expulsar" els mestres que no combreguen amb la seva ideologia. Vox ha assenyalat el PSOE per cedir davant dels seus "socis bolivarians" de Podem, a qui ha fet responsable també una llei que atia una "sexualitat irresponsable".

Veto a la segregació dels alumnes per sexe

La nova llei educativa que substitueix la Llei Wert reforça el caràcter educatiu del cicle infantil de 0-3 anys i estableix tres cicles de dos cursos cadascun a l'educació primària. A més, fa desaparèixer la divisió que feia la Lomce entre assignatures troncals, específiques i de lliure configuració a Primària i Secundària: tornen les matèries obligatòries i optatives.

La Lomloe també elimina l'obligació de cursar una matèria alternativa a l'assignatura de religió, que ja no tindrà pes a la nota mitjana per a beques i accés a la universitat. Introdueix l'educació en valors cívics i ètics a Primària i Secundària. Les autonomies amb llengua pròpia podran dissenyar el 45% del currículum.

A més, la llei fixa que la repetició de curs passa a ser un recurs excepcional, i recupera també les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Introdueix la Filosofia com a matèria obligatòria i elimina les revàlides al final d'etapa. La lei conté un altre apartat pactat entre PSOE, Podem i ERC que estableix que les escoles concertades no podran separar els alumnes per sexe.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació