EXCLUSIÓ SOCIAL

Les persones migrants de fora de la UE tenen tres cops més risc d'exclusió

Un informe de Cáritas alerta de la vulnerabilitat de les persones migrades i adverteix que les extracomunitàries pateixen el doble d'atur que els ciutadans d'origen espanyol

per Jordi Velert Irles , Barcelona, 19 de novembre de 2020 a les 11:12 |
Un dels menjadors socials de Càritas. | ACN
Els ciutadans procedents de països extracomunitaris pateixen tres vegades més risc d'exclusió que els d'origen espanyol. És una de les conclusions de l'informe Fronteres invisibles que Càritas Barcelona ha presentat aquest matí a l'església de Sant Pau, escenari el 2001 d'una tancada reivindicativa de migrants en protesta per la llei d'estrangeria. 19 anys després, les barreres a la integració continuen, tal com denuncia l'entitat social.

"Set de cada deu persones de nacionalitat extracomunitària viuen en exclusió de l’habitatge, i dos de cada cinc en exclusió de l’ocupació", ha alertat Míriam Feu, cap d'anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona.


L'informe equipara a una cursa d'obstacles tot el seguit de procediments administratius que ha de seguir una persona migrada quan arriba: empadronar-se, rebre atenció dels serveis socials, homologar estudis, regular la situació administrativa, regularitzar els fills o aconseguir participar i votar a les eleccions. Aquests obstacles que han de saltar se sumen a la dificultat d'aconseguir un habitatge digne i trobar una feina.

Segons l'estudi de Càritas, una persona migrada tarda prop de tres anys a aconseguir un contracte d'un any a jornada completa. Mentrestant, sobreviu en l'economia informal. Pel que fa a l'habitatge, durant aquest període recorren a habitacions de relloguer on pateixen situacions d'amuntegament i manca d'intimitat i espai.


Una altra de les fronteres per a la plena integració de les persones migrades, segons alerta l'informe, és la dificultat de regularitzar la situació administrativa. A conseqüència de la manca d'un habitatge digne, els costa accedir al padró, porta d'entrada a altres drets, com ara el de rebre atenció per part dels Serveis Socials.

En aquest sentit, Elisabet Ureña, cap del programa de migració de Càritas Diocesana de Barcelona, reclama que la normativa d’estrangeria "s'adeqüi a la necessitat de mobilitat actual de les persones". No fer-ho, adverteix, "suposa posar en perill la vida, caure en xarxes o endeutar-se i quedar-se en situació irregular un mínim de tres anys".


Reclamen garantir el padró per tothom i ajudes als menors extutelats

Pel que fa a les solucions, l'informe de Càritas demana a l'Estat una agilització en la concessió de les cites prèvies a les comissaries per tramitar la targeta de residència, facilitar una autorització als menors extutelats per treballar des dels 16 anys i garantir la plena inclusió del servei domèstic en la Seguretat Social.

L'estudi també planteja que la Generalitat defineixi quines són les prestacions socials bàsiques que ha d'oferir qualsevol ajuntament de Catalunya. A més, demana que s'allargui fins als 23 anys la pensió que reben els joves extutelats, que ara finalitza als 21; i que si hi tenen dret, després se'ls atorgui la renda garantida de ciutadania. 

Pel que fa als ajuntaments, l'informe de Càritas demana que garanteixin l'empadronament de totes les persones, amb independència que puguin acreditar un títol de propietat o un contracte de lloguer. Així ho estableix una instrucció de l'Institut Nacional d'Estadística, que insta els consistoris a incloure com a residents sense domicili fix les persones que viuen en habitacions de rellloguer.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació