22
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
23
de novembre
a les
8:43h
El 13 de novembre, l'exèrcit marroquí va penetrar en la zona desmilitaritzada fronterera del sud del Sàhara per foragitar unes desenes de sahrauís que ocupaven una carretera d'accés a Mauritània. Hi va haver intercanvi de trets. L'incident va ser un episodi afegit a l'enèsim ajornament d'un acord per celebrar un referèndum d'autodeterminació, en teoria avalat per les Nacions Unides. Els fets de Guerguerat van suposar la fi d'un alto-el-foc que s'ha mantingut des del 1991.
L'escalada de tensió ha coincidit amb el 45è aniversari dels Acords de Madrid, quan Espanya -amb un Franco agonitzant- va lliurar el territori que gestionava des del 1883 al Marroc i a Mauritània, incomplint la promesa feta als sahrauís d'un procés d'autodeterminació. Jamila Nanah és una sahrauí que viu a Catalunya, treballa a la comissió espanyola d'Ajut als Refugiats i forma part del col·lectiu Dempeus, de solidaritat amb el poble sahrauí. Nanah explica la seva versió dels esdeveniments, que poden conduir a una represa armada del conflicte.
- Què va passar al Sàhara el 13 de novembre?
- Centenars de manifestants sahrauís es van manifestar a la frontera de Mauritània i el Sàhara Occidental, exactament en Guerguerat, un pas fronterer il·legal que el Marroc manté com a ruta comercial amb la resta d'Àfrica.
- Per què és un pas il·legal?
- Perquè no és una zona reconeguda com a territori ocupat pel Marroc i que utilitza per extreure els recursos naturals cap a Mauritània. Les persones que s'hi estaven manifestant de manera pacífica van aconseguir paralitzar el trànsit de camions fins al 13 de novembre, quan les autoritats marroquines van violentar l'alto-el-foc, disparant als civils i militaritzant la zona. Davant aquest atac, el Front Polisario va posar fora de perill les persones civils que es trobaven en el lloc i va declarar l'estat de guerra.
- Quina és la situació en aquests moments al Sàhara?
- Actualment, es viu un ambient de tensió, la població sahrauí als campaments de refugiats està preparada, farta de tantes promeses incomplertes i a l'espera d'enviar més efectius a les zones alliberades. A l'altre costat del Mur de la Vergonya, que divideix la part alliberada de l'ocupada del Sàhara i està minat pels marroquins, la població sahrauí pateix la brutalitat policial, la persecució i les detencions després de les manifestacions que van començar el 13 de novembre.
- Com és que la posició diplomàtica de Rabat s'ha enfortit en els darrers anys en els fòrums internacionals?
- Rabat té una cosa clara i és la de seguir amb el bloqueig informatiu sobre tot el que concerneix al Sàhara. El lobby marroquí treballa a tot el món per comprar el reconeixement de la sobirania del país sobre el territori, però segueix sense aconseguir-lo. Hi ha un factor clau, que és la seva posició geopolítica, actuant com un guardià de la frontera amb Europa davant l'allau migratori. Això li permet pressionar Europa perquè la UE miri cap a un altre costat, jugant amb la vida de milers de persones que només volen una vida millor.
- Viu a Catalunya. Expliqui'ns la seva experiència.
- A nivell personal, no és una situació fàcil. Vaig arribar l'any 2000 en el projecte Vacances en pau, en què unes famílies acullen joves sahrauís. Vaig estudiar aquí i vaig estar amb una família al Baix Penedès. Ara ja no.
- Els seus pares on són?
- Al País Basc. Quan ells van venir, vaig estar amb ells. Però continuo tenint contacte amb la meva família d'acollida, que és la meva segona família.
- I la resta de la seva família?
- Els tinc al Sàhara. Les meves germanes, els nebots i els tiets viuen en campaments de refugiats dins del territori algerià.
- Com es troben?
- Està tothom molt nerviós. Allí la gent vol anar a la guerra. És molt dur dir-ho, però és així. Fa quaranta anys que viuen així, mentre la resolució del conflicte s'allarga i la comunitat internacional ha donat l'esquena al poble sahrauí.
- La decisió del Polisario de declarar l'estat de guerra és fruit de la desesperació o d'un càlcul estratègic?
- Crec que és més fruit de la desesperació. Davant la violació de l'alto-el-foc, i veient que no s'acorda un referèndum, el Polisario s'ha vist en l'obligació de fer-ho. La gent n'està farta.
- Se senten traïts per la comunitat internacional?
- Totalment. El paper de la MINURSO, la missió de l'ONU per acordar un referèndum d'autodeterminació, ha estat lamentable.
- Més que per Espanya?
- És difícil de dir-ho. El paper d'Espanya és llastimós. I encara més si pensem que a l'actual govern hi ha Podem. Fa temps, Pablo Iglesias es va pronunciar al costat del poble sahrauí. Però ara que és al govern, les seves paraules se les ha endut el vent. No hem vist cap canvi respecte al conflicte per part del govern espanyol.
- Veu elements en comú entre la causa del poble sahrauí i la del poble català?
- Són dos pobles que estan oprimits. Nosaltres també volem decidir.
- Com creu que evolucionarà el conflicte?
- Si es va a una guerra oberta, serà David contra Goliat. Som un poble molt petit i no tenim el suport d'Israel, França o Espanya, com té el Marroc. La meva preocupació és que ens exterminin. L'única solució que veig és una lluita de guerrilles perquè la gent no vol continuar vivint si no veu cap oportunitat d'un futur més digne.
- Quina és la tasca que està fent el col·lectiu Dempeus?
- Sàhara Dempeus és una entitat activista i juvenil que contribueix en la lluita per la llibertat del poble sahrauí, però que està formada sobretot per joves catalans solidaris. Realitzem accions d'incidència política per reconèixer arreu el dret a autodeterminació del Sàhara Occidental, projectes i accions de sensibilització i difusió de la causa sahrauí. Tot amb l'objectiu d'un Sàhara lliure.
L'escalada de tensió ha coincidit amb el 45è aniversari dels Acords de Madrid, quan Espanya -amb un Franco agonitzant- va lliurar el territori que gestionava des del 1883 al Marroc i a Mauritània, incomplint la promesa feta als sahrauís d'un procés d'autodeterminació. Jamila Nanah és una sahrauí que viu a Catalunya, treballa a la comissió espanyola d'Ajut als Refugiats i forma part del col·lectiu Dempeus, de solidaritat amb el poble sahrauí. Nanah explica la seva versió dels esdeveniments, que poden conduir a una represa armada del conflicte.
- Què va passar al Sàhara el 13 de novembre?
- Centenars de manifestants sahrauís es van manifestar a la frontera de Mauritània i el Sàhara Occidental, exactament en Guerguerat, un pas fronterer il·legal que el Marroc manté com a ruta comercial amb la resta d'Àfrica.
- Per què és un pas il·legal?
- Perquè no és una zona reconeguda com a territori ocupat pel Marroc i que utilitza per extreure els recursos naturals cap a Mauritània. Les persones que s'hi estaven manifestant de manera pacífica van aconseguir paralitzar el trànsit de camions fins al 13 de novembre, quan les autoritats marroquines van violentar l'alto-el-foc, disparant als civils i militaritzant la zona. Davant aquest atac, el Front Polisario va posar fora de perill les persones civils que es trobaven en el lloc i va declarar l'estat de guerra.
"El Marroc actua com a guardià de la frontera davant l'allau migratori i això li permet pressionar Europa"
- Quina és la situació en aquests moments al Sàhara?
- Actualment, es viu un ambient de tensió, la població sahrauí als campaments de refugiats està preparada, farta de tantes promeses incomplertes i a l'espera d'enviar més efectius a les zones alliberades. A l'altre costat del Mur de la Vergonya, que divideix la part alliberada de l'ocupada del Sàhara i està minat pels marroquins, la població sahrauí pateix la brutalitat policial, la persecució i les detencions després de les manifestacions que van començar el 13 de novembre.
- Com és que la posició diplomàtica de Rabat s'ha enfortit en els darrers anys en els fòrums internacionals?
- Rabat té una cosa clara i és la de seguir amb el bloqueig informatiu sobre tot el que concerneix al Sàhara. El lobby marroquí treballa a tot el món per comprar el reconeixement de la sobirania del país sobre el territori, però segueix sense aconseguir-lo. Hi ha un factor clau, que és la seva posició geopolítica, actuant com un guardià de la frontera amb Europa davant l'allau migratori. Això li permet pressionar Europa perquè la UE miri cap a un altre costat, jugant amb la vida de milers de persones que només volen una vida millor.
- Viu a Catalunya. Expliqui'ns la seva experiència.
- A nivell personal, no és una situació fàcil. Vaig arribar l'any 2000 en el projecte Vacances en pau, en què unes famílies acullen joves sahrauís. Vaig estudiar aquí i vaig estar amb una família al Baix Penedès. Ara ja no.
- Els seus pares on són?
- Al País Basc. Quan ells van venir, vaig estar amb ells. Però continuo tenint contacte amb la meva família d'acollida, que és la meva segona família.
- I la resta de la seva família?
- Els tinc al Sàhara. Les meves germanes, els nebots i els tiets viuen en campaments de refugiats dins del territori algerià.
"La gent dels campaments de refugiats estan cansats de viure sense futur i volen anar a la guerra"
- Com es troben?
- Està tothom molt nerviós. Allí la gent vol anar a la guerra. És molt dur dir-ho, però és així. Fa quaranta anys que viuen així, mentre la resolució del conflicte s'allarga i la comunitat internacional ha donat l'esquena al poble sahrauí.
- La decisió del Polisario de declarar l'estat de guerra és fruit de la desesperació o d'un càlcul estratègic?
- Crec que és més fruit de la desesperació. Davant la violació de l'alto-el-foc, i veient que no s'acorda un referèndum, el Polisario s'ha vist en l'obligació de fer-ho. La gent n'està farta.
- Se senten traïts per la comunitat internacional?
- Totalment. El paper de la MINURSO, la missió de l'ONU per acordar un referèndum d'autodeterminació, ha estat lamentable.
- Més que per Espanya?
- És difícil de dir-ho. El paper d'Espanya és llastimós. I encara més si pensem que a l'actual govern hi ha Podem. Fa temps, Pablo Iglesias es va pronunciar al costat del poble sahrauí. Però ara que és al govern, les seves paraules se les ha endut el vent. No hem vist cap canvi respecte al conflicte per part del govern espanyol.
- Veu elements en comú entre la causa del poble sahrauí i la del poble català?
- Són dos pobles que estan oprimits. Nosaltres també volem decidir.
- Com creu que evolucionarà el conflicte?
- Si es va a una guerra oberta, serà David contra Goliat. Som un poble molt petit i no tenim el suport d'Israel, França o Espanya, com té el Marroc. La meva preocupació és que ens exterminin. L'única solució que veig és una lluita de guerrilles perquè la gent no vol continuar vivint si no veu cap oportunitat d'un futur més digne.
- Quina és la tasca que està fent el col·lectiu Dempeus?
- Sàhara Dempeus és una entitat activista i juvenil que contribueix en la lluita per la llibertat del poble sahrauí, però que està formada sobretot per joves catalans solidaris. Realitzem accions d'incidència política per reconèixer arreu el dret a autodeterminació del Sàhara Occidental, projectes i accions de sensibilització i difusió de la causa sahrauí. Tot amb l'objectiu d'un Sàhara lliure.