18
de novembre
del
2020
Actualitzat
a la
13:24h
Cada cop hi ha més vacunes en les fases finals de desenvolupament i l'Agència del Medicament ja ha autoritzat que se'n provin les primeres a l'Estat. Tot i això, aquestes encara no generen confiança a una majoria de la població. Poc més d'un terç dels enquestats en el baròmetre del CIS de novembre, fet públic aquest dimecres, afirma que estarien disposats a vacunar-se immediatament quan hi hagi vacuna. Tan sols un 36,8% ho diu, mentre que quasi la meitat del total, un 47%, respon que no hi estaria disposat.
En l'anterior baròmetre, el "no" tan sols s'imposava per tres punts i mig, una diferència que s'ha eixamplat en les últimes setmanes fins als deu punts. En canvi, un 13,4% dubta o no sap si ho faria, per bé que un altre 1,4% se la posaria només si hi ha garanties i està provada, un 0,3% ho faria si ho aconsellessin autoritats, científics o sanitaris, i un 0,1% ho faria en funció del seu origen.
En tot cas, un contundent 73,6% creu que el Congrés dels diputats hauria de prendre mesures més exigents que les actuals i tan sols un 10,1% afirma que es pot seguir amb les actuals. No hi ha, però, tanta unanimitat davant la pregunta de quan hauria de durar l'estat d'alarma. Un 14,5% creu que 15 dies o menys i un 14,6% respon que un mes, però un altre 19,7% opina que hauria de ser el temps que fos necessari i un 15,2%, depenent de l'evolució de la pandèmia.
La gestió de la pandèmia hauria de ser conjunta entre l'Estat i les autonomies, segons el 69,3%, mentre que un 18,1% centralitzaria competències i un 5,2% les cediria totes a les comunitats. Finalment, només un 38,9% d'enquestats defensa que es facin totes les classes presencials a les escoles i un 35,7% afirma que caldria un model mixte amb classes presencials i on-line. Un 19,8% optaria només pel model telemàtic.
En l'anterior baròmetre, el "no" tan sols s'imposava per tres punts i mig, una diferència que s'ha eixamplat en les últimes setmanes fins als deu punts. En canvi, un 13,4% dubta o no sap si ho faria, per bé que un altre 1,4% se la posaria només si hi ha garanties i està provada, un 0,3% ho faria si ho aconsellessin autoritats, científics o sanitaris, i un 0,1% ho faria en funció del seu origen.
En tot cas, un contundent 73,6% creu que el Congrés dels diputats hauria de prendre mesures més exigents que les actuals i tan sols un 10,1% afirma que es pot seguir amb les actuals. No hi ha, però, tanta unanimitat davant la pregunta de quan hauria de durar l'estat d'alarma. Un 14,5% creu que 15 dies o menys i un 14,6% respon que un mes, però un altre 19,7% opina que hauria de ser el temps que fos necessari i un 15,2%, depenent de l'evolució de la pandèmia.
La gestió de la pandèmia hauria de ser conjunta entre l'Estat i les autonomies, segons el 69,3%, mentre que un 18,1% centralitzaria competències i un 5,2% les cediria totes a les comunitats. Finalment, només un 38,9% d'enquestats defensa que es facin totes les classes presencials a les escoles i un 35,7% afirma que caldria un model mixte amb classes presencials i on-line. Un 19,8% optaria només pel model telemàtic.