indústria espacial

Un error humà frustra la primera missió espacial d'un satèl·lit 100% espanyol

El coet llançador es va desviar de la seva trajectòria minuts després d'enlairar-se

per NacióDigital , 18 de novembre de 2020 a les 11:18 |
El satèl·lit Ingenio, en la seva fase de producció | Europa Press
Ingenio, el primer satèl·lit 100% espanyol, que es va llançar aquest dimarts a la matinada, va acabar perdent-se per l’espai. El motiu de la pèrdua és que Vega, el coet que carregava amb el satèl·lit, es va desviar de la seva trajectòria minuts després d’enlairar-se. Les primeres indagacions apunten que podria haver estat per un error humà. 

El coet va sortir a l’hora prevista del Centre Espacial de Kourou, a les 2.52 hores, a la Guaiana francesa. Portava dos satèl·lits, l’espanyol Ingenio i el francès Taranis. La pèrdua es va produir als vuit minuts. Estava previst que el primer satèl·lit se separés del coet 54 minuts després de la sortida, i el segon, 48 minuts més tard. 


L'Agència Espacial Europea està investigant què va poder fallar exactament, però Roland Lagier, director tècnic d'Arianespace, va explicar que la pèrdua de control de la missió es va produir per un error en l'encesa del motor, és a dir, provocat per "una sèrie d'errors humans, no de disseny".

L'empresa obrirà una comissió d'investigació al costat de l'Agència Espacial Europea per aclarir els fets i intentar que l'error no torni a succeir. Stéphane Israël, director executiu, es va disculpar als seus clients per la fallada "però això, malauradament, forma part de la vida dels llançadors espacials", va afegir.


La pèrdua dels dos satèl·lits no ha estat el primer error d’aquest tipus de coet. El 2019, un motor defectuós va motivar el fracàs del llançament dels Emirats Àrabs Units. No va trigar, però, en redimir-se, i aquest 2020, el setembre, va aconseguir llançar amb èxit a l’espai 53 petits satèl·lits, de 21 clients diferents. Tots van arribar al seu destí.

El satèl·lit SEOSAT-Ingenio  era el primer satèl·lit 100% espanyol, que s'havia d'encarregar de vigilar des de l'espai l'estat dels sòls, de l'aigua, de l'aire i fins i tot de la contaminació de les ciutats. Era un projecte estratègic del govern d'Espanya, destinat a elevar el nivell tecnològic de la indústria espanyola i proporcionar serveis avançats d'observació de la Terra a usuaris civils, institucionals i administracions preferentment espanyoles. 

 
El projecte ha estat liderat pel Ministeri de Ciència i delegat per a la seva gestió programàtica i finançament al Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), que exerceix la representació d'Espanya davant l'Agència Espacial Europea (ESA) i altres agents espacials de l'àmbit global. El cost total de la proposta, iniciada el 2008, ha estat d'uns 200 milions d'euros.

El satèl·lit havia estat desenvolupat i construït per un consorci industrial liderat per Airbus (que compta amb producció a Espanya) i per la companyia espanyola Indra, per al segment terreny. 

Les càmeres d'aquest satèl·lit tenien una cobertura de 2.500.000 quilòmetres quadrats per dia, o el que és el mateix, la superfície de cinc vegades l'estat espanyol. Podia fer fins a 600 imatges diàries amb una resolució de 2,5 metres. És a dir, les càmeres podien distingir una moneda d'un euro a 10 quilòmetres de distància, i obtenir així imatges molt valuoses per a la cartografia, la vigilància de l'ús del sòl, el desenvolupament urbà i la gestió de l'aigua terrestre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació