17
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:16h
Vist per a sentència el judici contra Adrián Sas, el jove acusat d'agredir diversos agents dels Mossos en els aldarulls al Parlament pel primer aniversari de l'1-O, el 2018. Els testimonis de l'acusació, els agents agredits i altres que van participar en la investigació, han identificat "sense cap mena de dubte" l'acusat com l'home que els va colpejar el dia 1 d'octubre de fa dos anys amb un pal de fusta amb cintes de colors. La defensa de Sas ha criticat la investigació dels Mossos i ha reivindicat el dret a la llibertat d'expressió. El jove s'enfronta a penes de set anys de presó a petició de la Fiscalia i de cinc i mig a petició de la Generalitat.
La defensa de Sas ha esgrimit que "a vegades" s'ha de permetre l'extralimitació en l'ús d'un dret fonamental com el de la llibertat de reunió. "És l'única manera de fer-se sentir", ha apuntat. En aquest sentit, ha criticat que l'acusació de la Generalitat es basi en "salvar els mobles" de l'actuació policial. "Si tan preocupa a la Generalitat que es pugui impugnar la regularitat de la investigació dels seus agents, potser és simptomàtic", ha apuntat.
L'advocat ha dit que els Mossos van el 17 de novembre a Vilafranca, però no és fins el 19 de novembre que recullen els vídeos. "Saben qui estan buscant abans de tenir les minutes i el recull d'imatges", ha dit la defensa. En aquest sentit, ha dit que l'única cosa que permet imputar Adrián Sas són "els suposats vídeos" que no se sap d'on s'han extret. "Alguns vídeos tenen so i en altres se'ls ha tret, no hi ha els metratges original ni ens consta qui ha recollit les imatges", ha apuntat.
Aranda ha reivindicat la presumpció d'innocència i ha lamentat haver d'impulsar la instrucció. "On es cristal·litza la impugnació de les proves és en l'escrit de defensa o en sala", ha recordat. La defensa ha qüestionat que es pugui considerar "prova" les imatges exhibides en el judici.
Tres cops en pocs segons
La defensa ha dit que és "impossible" donar un cop a la barbeta d'un agent amb la distància que hi havia entre els manifestants i els agents. "Es podria haver fet el trau en el moment que rep l'impacte d'una tanca i va caure, com ha confirmat la metge forense", ha apuntat Aranda. L'advocat també ha qüestionat que l'acusat pogués colpejar tres agents "en qüestió de pocs segons". "Els vídeos no mostren aquests suposats cops tan ràpids", ha dit.
L'advocat ha qüestionat l'acusació d'atemptat a l'autoritat. "L'autoritat no pot extradir-se en les seves funcions perquè llavors el principi d'autoritat que el protegeix decau", ha dit, i ha recordat que l'1-O de 2018 hi havia "agents descontrolats per la situació", amb cops irregulars i trets de foam. "Estaven tan desbordats que els protocols policials es van oblidar", ha remarcat. També ha descartat l'acusació de desordres públics. "No pot ser que una mateixa acció generi un concurs ideal de tres delictes", ha apuntat.
La defensa ha criticat específicament l'escrit d'acusació de la Generalitat. També ha qüestionat les lesions greus de què s'acusa Adrián Sas. "No consta l'informe mèdic i entenem que no hi pot haver un delicte de lesions amb aquestes caracterísitques", ha apuntat. Per acabar, ha recordat la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què es fa referència el dret a la llibertat d'expressió i estableix que a vegades cal ser "curós" en les manifestacions més "punyents" contra el poder en exercici d'aquest dret.
Fiscalia i Generalitat ratifiquen la petició de presó
La Fiscalia ha elevat les acusacions a definitives i ha apuntat que els testimonis han reconegut Adrián Sas com la persona que els va agredir. Segons la fiscal, l'acusat va participar dels aldarulls i va animar la resta de persones a agredir els agents. En la prova documental, ha dit el ministeri públic, s'identifica Sas movent les tanques del Parlament. La Fiscalia demanava set anys de presó.
L'advocat de la Generalitat també ha demanat sentència condemnatòria i ha elevat a definitiva la seva petició de pena de cinc anys i mig de presó. El lletrat ha apuntat que les diligències dels Mossos tenen "presumpció de validesa, no d'irregularitat" i ha dit que la defensa de Sas no ha aportat cap prova que desacrediti la investigació de la policia catalana. "Es pot veure clarament com l'acusat colpeja els meus defensats", ha dit l'advocat.
Els Mossos identifiquen Adrián Sas
Els Mossos d'Esquadra han identificat "sense cap dubte" Adrián Sas com la persona que va agredir diversos agents l'1-O de 2018 en les protestes al Parlament. Els dos policies ferits han detallat com van patir les agressions i han assegurat que va ser Sas. L'home els va colpejar amb un pal de fusta i cintes de colors i duia un mocador vermell que li tapava mitja cara i una samarreta amb un lema de Star Wars. Sas ha respost només a les preguntes del seu advocat i s'ha declarat innocent. La defensa ha intentat desvincular el seu client dels fets, intentant acreditar que l'agressor era una altra persona.
Sas ha negat haver colpejat cap agent dels Mossos amb un pal de fusta, com assegura la Fiscalia. Pel que fa un lema que apareix en imatges, l'acusat ha dit que forma part de la saga Star Wars amb "molts seguidors arreu del món". Sas no ha respost a les preguntes ni de la Fiscalia ni tampoc de la Generalitat, que demanen penes de presó. L'advocat de la Generalitat, que ara com ara demana una pena de cinc anys i mig de presó, ha fet preguntes encaminades només a identificar l'acusat com l'autor de les agressions.
La defensa de Sas ha esgrimit que "a vegades" s'ha de permetre l'extralimitació en l'ús d'un dret fonamental com el de la llibertat de reunió. "És l'única manera de fer-se sentir", ha apuntat. En aquest sentit, ha criticat que l'acusació de la Generalitat es basi en "salvar els mobles" de l'actuació policial. "Si tan preocupa a la Generalitat que es pugui impugnar la regularitat de la investigació dels seus agents, potser és simptomàtic", ha apuntat.
L'advocat ha dit que els Mossos van el 17 de novembre a Vilafranca, però no és fins el 19 de novembre que recullen els vídeos. "Saben qui estan buscant abans de tenir les minutes i el recull d'imatges", ha dit la defensa. En aquest sentit, ha dit que l'única cosa que permet imputar Adrián Sas són "els suposats vídeos" que no se sap d'on s'han extret. "Alguns vídeos tenen so i en altres se'ls ha tret, no hi ha els metratges original ni ens consta qui ha recollit les imatges", ha apuntat.
Aranda ha reivindicat la presumpció d'innocència i ha lamentat haver d'impulsar la instrucció. "On es cristal·litza la impugnació de les proves és en l'escrit de defensa o en sala", ha recordat. La defensa ha qüestionat que es pugui considerar "prova" les imatges exhibides en el judici.
Tres cops en pocs segons
La defensa ha dit que és "impossible" donar un cop a la barbeta d'un agent amb la distància que hi havia entre els manifestants i els agents. "Es podria haver fet el trau en el moment que rep l'impacte d'una tanca i va caure, com ha confirmat la metge forense", ha apuntat Aranda. L'advocat també ha qüestionat que l'acusat pogués colpejar tres agents "en qüestió de pocs segons". "Els vídeos no mostren aquests suposats cops tan ràpids", ha dit.
L'advocat ha qüestionat l'acusació d'atemptat a l'autoritat. "L'autoritat no pot extradir-se en les seves funcions perquè llavors el principi d'autoritat que el protegeix decau", ha dit, i ha recordat que l'1-O de 2018 hi havia "agents descontrolats per la situació", amb cops irregulars i trets de foam. "Estaven tan desbordats que els protocols policials es van oblidar", ha remarcat. També ha descartat l'acusació de desordres públics. "No pot ser que una mateixa acció generi un concurs ideal de tres delictes", ha apuntat.
La defensa ha criticat específicament l'escrit d'acusació de la Generalitat. També ha qüestionat les lesions greus de què s'acusa Adrián Sas. "No consta l'informe mèdic i entenem que no hi pot haver un delicte de lesions amb aquestes caracterísitques", ha apuntat. Per acabar, ha recordat la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què es fa referència el dret a la llibertat d'expressió i estableix que a vegades cal ser "curós" en les manifestacions més "punyents" contra el poder en exercici d'aquest dret.
Fiscalia i Generalitat ratifiquen la petició de presó
La Fiscalia ha elevat les acusacions a definitives i ha apuntat que els testimonis han reconegut Adrián Sas com la persona que els va agredir. Segons la fiscal, l'acusat va participar dels aldarulls i va animar la resta de persones a agredir els agents. En la prova documental, ha dit el ministeri públic, s'identifica Sas movent les tanques del Parlament. La Fiscalia demanava set anys de presó.
L'advocat de la Generalitat també ha demanat sentència condemnatòria i ha elevat a definitiva la seva petició de pena de cinc anys i mig de presó. El lletrat ha apuntat que les diligències dels Mossos tenen "presumpció de validesa, no d'irregularitat" i ha dit que la defensa de Sas no ha aportat cap prova que desacrediti la investigació de la policia catalana. "Es pot veure clarament com l'acusat colpeja els meus defensats", ha dit l'advocat.
Els Mossos identifiquen Adrián Sas
Els Mossos d'Esquadra han identificat "sense cap dubte" Adrián Sas com la persona que va agredir diversos agents l'1-O de 2018 en les protestes al Parlament. Els dos policies ferits han detallat com van patir les agressions i han assegurat que va ser Sas. L'home els va colpejar amb un pal de fusta i cintes de colors i duia un mocador vermell que li tapava mitja cara i una samarreta amb un lema de Star Wars. Sas ha respost només a les preguntes del seu advocat i s'ha declarat innocent. La defensa ha intentat desvincular el seu client dels fets, intentant acreditar que l'agressor era una altra persona.
Sas ha negat haver colpejat cap agent dels Mossos amb un pal de fusta, com assegura la Fiscalia. Pel que fa un lema que apareix en imatges, l'acusat ha dit que forma part de la saga Star Wars amb "molts seguidors arreu del món". Sas no ha respost a les preguntes ni de la Fiscalia ni tampoc de la Generalitat, que demanen penes de presó. L'advocat de la Generalitat, que ara com ara demana una pena de cinc anys i mig de presó, ha fet preguntes encaminades només a identificar l'acusat com l'autor de les agressions.