indústria espacial

El primer satèl·lit 100% espanyol es perd a l'espai

El coet llançador s’ha desviat de la seva trajectòria uns minuts després d'enlairar-se

per NacióDigital , 17 de novembre de 2020 a les 09:46 |
El satèl·lit Ingenio, en la seva fase de producció | Europa Press
Ingenio, el primer satèl·lit 100% espanyol, que s’ha llançat aquesta matinada, s’ha perdut a l’espai, segons ha anunciat l’Agència Espacial Europea. El motiu de la pèrdua és que Vega, el coet que carregava amb el satèl·lit, s’ha desviat de la seva trajectòria uns minuts després d’enlairar-se. A hores d’ara, es desconeix què ha provocat aquest error. 

El coet ha sortit a l’hora prevista del Centre Espacial de Kourou, a les 2.52 hores, a la Guaiana francesa. Portava dos satèl·lits, l’espanyol Ingenio i el francès Taranis. La pèrdua s’ha produït als vuit minuts. Estava previst que el primer satèl·lit se separés del coet 54 minuts després de la sortida, i el segon, 48 minuts més tard. 


La pèrdua dels dos satèl·lits no ha estat el primer error d’aquest tipus de coet. El 2019, un motor defectuós va motivar el fracàs del llançament dels Emirats Àrabs Units. No va trigar, però, en redimir-se, i aquest 2020, el setembre, va aconseguir llançar amb èxit a l’espai 53 petits satèl·lits, de 21 clients diferents. Tots van arribar al seu destí.
.

El satèl·lit SEOSAT-Ingenio  era el primer satèl·lit 100% espanyol, que s'havia d'encarregar de vigilar des de l'espai l'estat dels sòls, de l'aigua, de l'aire i fins i tot de la contaminació de les ciutats. Era un projecte estratègic del govern d'Espanya, destinat a elevar el nivell tecnològic de la indústria espanyola i proporcionar serveis avançats d'observació de la Terra a usuaris civils, institucionals i administracions preferentment espanyoles. 
 

El projecte ha estat liderat pel Ministeri de Ciència i delegat per a la seva gestió programàtica i finançament al Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), que exerceix la representació d'Espanya davant l'Agència Espacial Europea (ESA) i altres agents espacials de l'àmbit global. El cost total de la proposta, iniciada el 2008, ha estat d'uns 200 milions d'euros.

El satèl·lit havia estat desenvolupat i construït per un consorci industrial liderat per Airbus (que compta amb producció a Espanya) i per la companyia espanyola Indra, per al segment terreny. 

Les càmeres d'aquest satèl·lit tenien una cobertura de 2.500.000 quilòmetres quadrats per dia, o el que és el mateix, la superfície de cinc vegades l'estat espanyol. Podia fer fins a 600 imatges diàries amb una resolució de 2,5 metres. És a dir, les càmeres podien distingir una moneda d'un euro a 10 quilòmetres de distància, i obtenir així imatges molt valuoses per a la cartografia, la vigilància de l'ús del sòl, el desenvolupament urbà i la gestió de l'aigua terrestre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació