coronavirus

Vacunes contra la Covid-19: esperances reals o operació comercial?

Onze projectes arreu del món ja han arribat a la fase prèvia a la comercialització amb un fort impacte bursàtil, però els científics són prudents

per Andreu Merino , 16 de novembre de 2020 a les 20:00 |
La vacuna de Pfizer s'ha de conservar a -70ºC. | Europa Press
Des que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va elevar a la categoria de pandèmia els efectes de la Covid-19, va començar la cursa per aconseguir una vacuna. Ara, gairebé un any després, l'OMS comptabilitza 164 projectes de vacuna. D'aquests, 11 estan en fase 3, l'última abans de la comercialització. La darrera setmana ha estat especialment intensa pel que fa a anuncis de vacunes, liderats per Pfizer i Moderna. Podem tenir esperances més reals que la cura és més a prop o estem presenciant una pugna per incrementar el valor a la borsa de les companyies farmacèutiques?

L'empresa de biotecnologia dels EUA Moderna ha estat l'última a anunciar avenços en la recerca, assegurant que el seu projecte té una efectivitat del 94,5%, segons dades de la pròpia companyia. L'empresa ha avançat que sol·licitarà una autorització d'emergència als òrgans competents dels EUA per poder utilitzar-la. En cas que aquest projecte tirés endavant seria la primera vegada que es comercialitzés una vacuna d'ARN missatger. 


Fins ara les vacunes inoculen una versió debilitada del virus per generar una resposta immunitària. En canvi, les d'ARN missatger inoculen el codi genètic de l'interior del virus
 per fer creure a la cèl·lula que ja està infectada, amb l'objectiu que la resposta immunitària sigui més potent.


A banda del projecte de Moderna, el de Pfizer i BioNTech -que la companyia assegura que supera el 90% d'efectivitat- també es basa en l'ARN missatger, igual que el de l'Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer del Hospital Clínic de Barcelona.

Pel que fa a la resta de projectes de vacuna en fase 3, destaquen el de l'Institut Jenner de l'Universitat d'Oxford, el més important a Europa i que segons els seus responsables té una resposta immune adequada entre joves i gent gran. Aquesta és la vacuna que la Comissió Europea espera distribuir i per la qual ha firmat un contracte de subministrament de 300 milions de dosis, 30 dels quals serien per l'estat espanyol.


També estan en fase tres els projectes de Johnson & Johnson, Novavax, Bharat Biotech, Sinovac, Sinopharm i de l'Institut de Recerca Gamaleya, del qual participa el govern rus i que l'administració de Putin assegura que té una eficàcia del 92%. També està en fase tres la de l'Institut de Biotecnologies de Pequín. L'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Xina ja ha aprovat la patent i segons una investigació publicada per The Lancet, els resultats de la segona fase són esperançadors.

Un escenari inexplorat

La possibilitat que una vacuna contra la Covid-19 estigui enllestida a principis del 2021 genera un escenari totalment inexplorat en matèria de recerca científica pel que fa a la rapidesa en l'obtenció de resultats. El sector es divideix entre els que donen veracitat als anuncis de les companyies i els que s'ho miren amb recel. En aquest segon grup hi ha Joan-Ramon Laporte, catedràtic emèrit de Terapèutica i Farmacologia de la UAB. "Assistim a un teatre d'especulacions borsàries. Per a algunes companyies farmacèutiques l’especulació financera és la principal font d’ingressos, per sobre la venda de medicaments", diu. 

En canvi, el científic del servei de Microbiologia de l'Hospital Germans Trias Pere-Joan Cardona, dona credibilitat als anuncis de les companyies. "Com que s'ha optat per la fabricació en paral·lel a l'estudi, em sembla versemblant que les puguem tenir més d'hora que tard", defensa. 

Cardona emmarca els anuncis de les farmacèutiques en un context "d'informacions provisionals" publicades abans d'acabar els assaigs clínics i considera que "lògic" que vulguin extreure'n rèdits en l'àmbit financer. "No hem de ser innocents, hi ha una dinàmica empresarial important", valora. Sigui com sigui, Moderna va pujar un 8,4% a la borsa immediatament després de l'anunci, mentre que Pfizer va provocar un increment del 8,57% de l'Ibex-35, la millor sessió de la dècada. El conseller delegat de Pfizer, Albert Boula, va guanyar més de cinc milions d'euros després de vendre el 60% de les seves accions coincidint amb l'anunci de la vacuna.

Per Cardona, la vessant financera de les companyies no resta credibilitat als seus anuncis. "Si no donen informació real, s'enfronten a conseqüències penals. Potser quan acaben els assajos matisen el percentatge d'efectivitat però també es tracta d'una qüestió de prestigi", diu. Laporte, mentrestant, manté l'escepticisme. "Les notícies són bones però la manera de transmetre-les ha canviat", diu. El catedràtic emèrit justifica els seus dubtes pel fet que les dades publicades per les companyies donen molt pocs detalls i no han estat revisades per agents externs. També assenyala que les companyies farmacèutiques no han aclarit a què es refereixen quan parlen d'efectivitat. "Quant durarà, quins efectes tindrà?", es pregunta.

Mentre els estudis avancen i la cursa entre empreses continua, Cardona posa l'accent en l'avenç que serviria obtenir una vacuna contra la Covid-19 en poc temps. Seria una fita tecnològica històrica amb moltes conseqüències. Es podrien agilitzar processos i posar en marxa noves tecnologies que fins ara estaven aturades per falta de mercat", defensa. Les institucions reguladores tindran l'última paraula i la capacitat de donar llum verda a anuncis que han disparat la confiança de recuperar la vida abans de la Covid-19.

Altres notícies que et poden interessar






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació