La Fiscalia i la Generalitat demanen presó per un jove per les protestes del primer aniversari de l'1-O

L'Audiència de Barcelona jutja avui Adrián Sas, que s'enfronta a penes de fins a 7 anys de presó per desordres públics, atemptat contra els agents de l'autoritat i lesions

Els Mossos van intervenir l'1-O de 2018 per acabar de dissoldre la manifestació dels CDR.
Els Mossos van intervenir l'1-O de 2018 per acabar de dissoldre la manifestació dels CDR. | Adrià Costa
17 de novembre del 2020
El cas d'Adrián Sas arriba aquest dimarts a judici a l'Audiència de Barcelona. El jove de Vilafranca del Penedès està acusat dels delictes de desordres públics, atemptat contra els agents de l'autoritat i lesions arran de les protestes pel primer aniversari de l'1-O a Barcelona, l'any 2018. La Fiscalia demana una pena de set anys de presó, mentre que la Generalitat, que exerceix com a acusació particular, en demana cinc i mig. La vista oral comença avui a partir de dos quarts de deu del matí. 

Sas va ser detingut dos mesos després dels incidents. Segons la Fiscalia, l'acusat va assistir a la manifestació convocada per l'ANC per reivindicar el referèndum de l'1-O i va utilitzar un pal de fusta per colpejar un agent dels Mossos a la cara i a la mà. Ara com ara, la Generalitat continua com a part acusadora en el judici, tot i que no es descarta que s'aparti al principi o al final de la vista oral.

L'advocat David Aranda, que porta la defensa de Sas, sosté que les acusacions "són desproporcionades". Davant del jutge, més enllà de qüestions tècniques, argumentarà que les lesions que aleguen els Mossos són "molt lleus" i no justifiquen en cap cas les llargues penes de presó que demanen la Fiscalia i la Generalitat. A més, segons l'advocat, la identificació no es va fer correctament i la persona que va agredir l'agent no era el que finalment ha acabat assegut al banc dels acusats. 

Amb motiu del judici contra Sas, unes 300 persones van concentrar-se diumenge a Vilafranca del Penedès per exigir-ne l'absolució i solidaritzar-se amb el jove. A l'acte hi van participar l'ANC i Òmnium, així com diverses entitats de l'esquerra independentista. A l'estiu, el municipi va demanar a la Generalitat retirar-se de la causa contra Sas. Tots els grups municipals -excepte el regidor de Ciutadans- van aprovar una moció per reclamar-ne l'absolució i exigir a les autoritats que "aturin la persecució i repressió contra aquelles persones i col·lectius que lluiten per defensar els drets fonamentals".

Interior aborda com rebaixar les acusacions

Ara com ara, però, la Generalitat continua exercint d'acusació particular a una petició de penes de presó elevades, i no és el primer cop que passa en protestes independentistes. La setmana passada, el conseller d'Interior, Miquel Sàmper va plantejar la possibilitat de rebaixar les acusacions de l'administració en el cas de delictes de lesions a agents dels Mossos. El conseller va apuntar que això serviria per acelerar el rescabalament dels agents i va recordar que les peticions de pena per atemptat a l'autoritat o desobediència ja estan cobertes per la Fiscalia. 

Davant les crítiques d'alguns sindicats de Mossos, que entenen aquest moviment de la Generalitat com una desprotecció cap als funcionaris, Sàmper va dir que en cap cas es pretén deixar de donar suport als Mossos, sinó que es busca "accelerar el procés de cobrament", perquè ara com ara els procediments penals triguen un mínim de dos anys. El Govern treballa perquè els agents puguin cobrar un cop hi hagi un informe del metge forense, amb l'abonament automàtic per part de la Generalitat.