MAPES La majoria de comarques i ciutats ja tenen una velocitat de propagació de 0,8 o inferior

Consulta en mapes i taules quants contagis recents s'han detectat, a nivell local i comarcal, i on es concentren els focus de propagació més ràpida

Mapa de municipis i comarques, en funció de la velocitat de propagació.
Mapa de municipis i comarques, en funció de la velocitat de propagació.
16 de novembre del 2020
Actualitzat el 17 de novembre a les 15:42h
Nota del mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 6 i el 12 de novembre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.

La millora de la situació de la pandèmia ja està més que constatada, amb una velocitat de propagació (Rt) de 0,78 i una quantitat de contagis que ha caigut dels prop de 6.000 diaris a l'entorn de 2.500, si bé això encara no es trasllada a una reducció de la pressió hospitalària. El control de la pandèmia, a més, és força generalitzat arreu del país, amb una majoria de comarques i ciutats amb una Rt de 0,8 o inferior, tal com s'observa al mapa superior, tot i que n'hi ha algunes que se situen per sobre de l'1 i, per tant, el coronavirus s'hi segueix expandint.

Així ho apunten les dades del Departament de Salut de les comarques i els municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Calafell, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Vilafant i Vila-Seca). Fa una setmana, la majoria del país ja es trobava amb una Rt inferior a 1, però els darrers dies aquesta encara ha caigut més.

En concret, 22 de les 42 comarques i 35 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants tenen una Rt de 0,8 o inferior. 7 comarques i 22 ciutats es troben entre el 0,8 i l'1 i, finalment, una comarca té un 1 exacte i 12 superen aquest llindar, com 5 ciutats. La velocitat de propagació és especialment baixa al Solsonès (0,6), la Ribera d'Ebre (0,63), la Conca de Barberà (0,65), el Montsià (0,67) i el Gironès (0,68), així com a municipis com Vilassar de Mar (0,45), Sant Vicenç dels Horts (,58), Cambrils (0,6), el Masnou (0,61), Olesa de Montserrat (0,61), Salou (0,61), Sitges (0,61), Sant Cugat del Vallès (0,63) o Rubí (0,67).

Per contra, la Rt és elevada a l'Alta Ribagorça (3,5), ja que partia d'una situació molt controlada i ha detectat 16 positius l'última setmana, seguida pel Priorat (2,03), la Terra Alta (1,66), el Pallars Jussà (1,63), l'Aran (1,57) o la Cerdanya (1,53), per bé que es tracta de comarques poc poblades en què pocs contagis poden disparar aquests indicadors. Els únics municipis de més de 20.000 habitants amb una Rt superior a 1 són Sant Joan Despí (1,07), Gavà (1,03), Manresa (1,02), Lloret de Mar (1,02) i Castellar del Vallès (1,01).

Sigui com sigui, encara que millori, la situació és encara dolenta arreu del país. No hi ha ni una sola comarca que no tingui un risc de rebrot alt, és a dir, amb un índex EPG inferior a 100. De fet, totes les comarques i 60 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants dupliquen aquest llindar. És especialment elevat a l'Alta Ribagorça (1.619, a causa dels 16 positius ja citats), la Segarra (1.221) o la Cerdanya (1.145), mentre que els registres més baixos són al Pallars Jussà (215), la Conca de Barberà (237), el Garraf (238), l'Alt Camp (277), l'Anoia (277) i la Ribera d'Ebre (297), tal com es pot observar en el mapa inferior.

A nivell municipal, l'únic cas amb un índex EPG superior a 1.000 és Puigcerdà (1.452), tot i que té menys de 20.000 habitants. D'entre els municipis més poblats, el major risc de rebrot es troba a Vic (964), Martorell (957), Manlleu (851), Palafrugell (829) i Amposta (774). Els únics per sota de l'índex EPG de 200 (però amb risc alt igualment) són Vilassar de Mar (109) i Sitges (165), seguits en la franja baixa per Olesa de Montserrat (212) i Sant Vicenç dels Horts (246).
 

Malgrat tot, el risc de rebrot cau a 32 de les 42 comarques durant l'última setmana, en especial al Solsonès (-738), Osona (-510), el Pla de l'Estany (-459) o el Gironès (-416), mentre que creix especialment a l'Alta Ribagorça (+1.607), seguida de lluny pel Priorat (+493), la Cerdanya (+236) o la Terra Alta (+202), tal com es pot comprovar en el mapa inferior. És un mapa, en tot cas, molt similar a l'inicial sobre la Rt, ja que l'increment de la velocitat de reproducció és un dels elements que causa que s'incrementi el risc de rebrot.
 

A nivell municipal, Palafrugell (-796) és el municipi de més de 20.000 habitants on més cau el risc de rebrot, per davant de Vic (-709), Salt (-839), Figueres (-595), Cambrils (-579), Martorell (-572) o Mollet del Vallès (-552). Castellar del Vallès (+61) és l'únic d'aquesta grandària on el risc ha crescut l'últim setmana, tot i que també ho ha fet a municipis més petits d'especial atenció com Puigcerdà (+471), les Franqueses del Vallès (+115) i Canet de Mar (+72). A les taules inferiors es pot consultar tota la informació de forma interactiva, ordenant els municipis i comarques segons el valor de cada columna.




Arxivat a