LGTBI+

El dret a decidir sobre el gènere, focus de polèmica a la nova «llei trans»

Les friccions provocades pel dret a l'autodeterminació de gènere dins del feminisme fereixen també el consens del govern de coalició

per Antònia Crespí, 18 de novembre de 2020 a les 19:05 |
Una protesta del col·lectiu de persones transgènere | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 30 d'octubre el Ministeri d'Igualtat engegava una consulta ciutadana sobre el futur avantprojecte de llei per a la igualtat plena i efectiva de les persones transgènere, més coneguda com a llei trans, que tot just finalitza aquest dimecres 18 de novembre. Un text que ja fa temps que arrossega una certa polèmica per voler incloure el dret a l'autodeterminació de gènere i que permetria a les persones transgènere el canvi registral de sexe sense necessitat d'un informe mèdic o sotmetre's a un procés d'hormonació de mínim dos anys, quan aquest afecta directament l'esterilitat.

Associacions d'arreu de l'Estat, com és el cas de la Federació Plataforma Trans i que és un dels actors implicats en la iniciativa de la llei estatal, defensen la necessitat d'incloure aquest dret -que ja està reconegut a altres països com Portugal o Bèlgica- per acabar amb les discriminacions que el col·lectiu pateix en el seu dia a dia. Actualment la llei del 2007 estableix que abans de poder fer el canvi de nom la persona ja porti almenys dos anys de tractament.


En conseqüència, tal com explica a NacióDigital la presidenta de la Federació Plataforma Trans, Mar Cambrolle, això fa que les persones transgènere hagin de fer front a situacions "vexatòries" en el seu dia a dia. "Un noi trans que només fa sis mesos que s'hormona ja desenvolupa caràcters externs que fan que sigui llegit com a noi. Però mentrestant ha d'anar a treure diners al banc amb un carnet que l'identifica com a noia. I és aquí quan comencen les mirades i les preguntes", denuncia Cambrolle.

Però la polèmica que s'ha generat pel dret a l'autodeterminació de gènere ve per una altra banda, concretament per part de determinats sectors del feminisme. Fa setmanes que es poden llegir als mitjans cartes obertes i articles en contra de l'avantprojecte de llei alertant que suposa un "esborrat de dones". A les xarxes s'han creat perfils defensant aquesta postura, i fins i tot el hashtag #NoalBorradodeMujeres, i que ha estat contestat per una altra part del feminisme amb #LesDonesTransNoMestborren.


L'argument que sostenen les contràries al dret a l'autodeterminació és que reconèixer-lo a nivell legal i jurídic implica "negar" la categoria de sexe com un fet "objectiu" que "no es pot elegir", ja que "s'hi neix". Defensen que de ser així, es cau en una lògica del llenguatge que "invisibilitza" les dones i els processos que hi estan associats biològicament, com ara la menstruació o el fet de tenir vagina.
 

Membres de la Federació Plataforma Trans a les portes del Congrés Foto: Cedida


Una perspectiva que no és compartida per bona part del moviment i que a ulls de la doctora en Ciències Polítiques especialitzada en Gènere per la UPF Tània Verge és "contradictòria" amb els principis del feminisme mateix i suposa acceptar la idea que els drets es poden discutir. "Amb tota aquesta campanya es vol colar el missatge que es tracta d'un debat, quan és un dret, i els drets es garanteixen, no es debaten", avisa Verge.

Més enllà d'aquest principi, Verge explica que tota aquesta teoria se sosté sobre uns arguments "biologicistes" que reforcen els estereotips i rols de gènere que el feminisme vol abolir. Posar en el centre els genitals com a element que defineixi el subjecte polític -en aquest cas la dona- és reforçar tot un imaginari construït socialment entorn d'aquesta figura, segons explica la politòloga.

"Es vol colar el missatge que es tracta d'un debat, quan és un dret, i els drets es garanteixen", avisa la doctora en Ciències Polítiques Tània Verge

Respecte al dubte que algunes exposen al·legant que això també permetria que un home maltractador es fes passar per dona i per tant, l'agressió no fos vista com a violència de gènere, Verge defensa que no tenen cap mena de base. "Aquests casos no existeixen, no són un fenomen social. Si un home cisgènere fes el canvi per voler-se aprofitar d'auesta condició, hi ha mecanismes per analitzar-ho", exposa la politòloga.

Per contra, la sociòloga Marina Subirats no ho acaba de veure clar. Creu que amb l'autodeterminació de gènere s'està fent un plantejament "erroni" de la qüestió i que fins i tot "pot acabar sent molt negatiu pel mateix col·lectiu trans". Subirats assegura que és conscient que enmig d'aquesta polèmica hi ha persones que pateixen, però a parer seu, reconèixer l'autodesignació de gènere suposa "reforçar el gènere". "El que tracta de fer el feminisme és desfer els gèneres, que són construccions socials. El que hem de buscar és que, sense tocar el sexe, hi hagi absoluta llibertat perquè tothom pugui ser com vulgui", defensa Subirats.

La solució, segons la sociòloga, passa per una educació i una conscienciació social. Però la resposta del col·lectiu trans i del feminisme transinclusiu a aquesta proposta és contundent: "no hi ha temps". "Mentre es discuteix de qüestions conceptuals les persones trans continuem patint discriminacions cada dia. Per no parlar de l'assetjament escolar als infants i els casos de suïcidi. És urgent que se'ns protegeixi ja i això passa per un reconeixement de drets", reivindica Judith Juanhuix de l'associació catalana de persones transgènere Generem.


Juanhuix creu que l'important ja no és si es fa una llei integral només pel col·lectiu o si es fa a través d'un text  que englobi tota la comunitat LGTBI+. "La qüestió és que aquest dret i la despatologització estiguin recollits en una llei", sentència Juanhuix. De fet, des de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) els preocupa que la polèmica creada entorn de l'aspecte identitari invisibilitzi les necessitats més immediates del col·lectiu. "En el nostre dia a dia també ens afecta l'alta taxa d'atur que tenim, que no se'ns contracti a cap lloc, que a les escoles no s'eduqui contra la transfòbia o la patologització que se segueix fent des del sistema mèdic", explica Àlex Bisquert, coordinador del grup de Polítiques Trans de la FELGTB. També remarca que la llei que surti també ha de garantir "un futur laboral trans". 

Friccions al govern de coalició 

La polèmica no s'ha quedat només al carrer, sinó que ha ferit de ple a l'executiu de coalició entre PSOE i Unides Podem. Malgrat que la creació d'una llei trans queda recollida a l'acord de govern signat per les dues parts, un sector del PSOE s'ha mostrat incòmode amb la idea. Ja al mes de juny alguns militants del partit van fer córrer un document intern titulat "Arguments contra les teories que neguen la realitat de les dones".

En aquest text, membres del partit es posicionen en contra de l'autodeterminació de gènere veient-ho com un problema que podia posar en perill les polítiques de violència de gènere i sobre el qual la ministra de la Presidència, Carmen Calvo, va haver de sortir a donar explicacions. "El PSOE no ha canviat de posició ni un mil·límetre", defensava Calvo als micròfons de la CADENA SER dies després, i assegurava que el "subjecte polític del feminisme són les dones" i que el PSOE sempre ha "acompanyat" el moviment LGTBI.

Es tracta d'un cavall de batalla amb el que el ministeri d'Igualtat, en mans d'Unides Podem, ha de lidiar. Per la seva part la ministra Irene Montero ja ha mostrat en reiterades vegades la voluntat de tirar endavant l'avantprojecte.
  Encara que dins del mateix cercle també ha provocat topades: el febrer d'aquest any Esquerra Unida expulsava el Partit Feminista, liderat per Lídia Falcón, pel seu posicionament respecte a les persones trans. I enmig de tot aquest estira-i-arronsa sobre el concepte de què es considera una dona, Verge també hi veu un dany col·lateral: que tota la narrativa contra la llei trans i la idea de l'esborrat de dones pugui servir de "munició" pel discurs de l'extrema dreta.

Verge també hi veu un dany col·lateral: que tot el discurs contra la "llei trans" pugui servir de "munició" pel discurs de l'extrema dreta

Des de la Federació Plataforma Trans, lamenten que hi pugui haver aquesta mena de posicionaments en determinats sectors del PSOE, però no per això tiraran la tovallola. "Aquesta llei serà aprovada amb les seves línies vermelles", assegura la presidenta Mar Cambrolle que recorda que ja hi ha vuit comunitats que tenen lleis autonòmiques reconeixent el dret a l'autodeterminació de gènere.

Així mateix des de Generem asseguren que Espanya "no es pot permetre" no avançar en el reconeixement dels drets de les persones trans. "Necessitem reconeixement legal i d'igualtat social, les trans i tot el col·lectiu LGBTI", reivindica Judith Juanhuix.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació