16
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
14:05h
Les eleccions als Estats Units ja han acabat. S'han comptat tots els vots i Joe Biden serà el 46è president dels Estats Units. Sé que molts diran que Donald Trump encara no ha reconegut el triomf de Biden -tot i que aquest diumenge va acabar admetent que havia perdut- i és possible que no ho faci clarament. Com va dir ell mateix fa un parell de mesos -"It is what it is"- i el clar guanyador d'aquestes eleccions és el tàndem format Joe Biden i Kamala Harris.
He escoltat en diferents mitjans de comunicació, també a familiars i amics, que les enquestes han estat un desastre, que no són de fiar. Però permeteu-me que ho desmenteixi. En primer lloc, als Estats Units les eleccions són 51 eleccions, una per cada estat, més el districte de Washington. I això vol dir que els enquestadors fan projeccions a escala nacional i a escala estatal que acaben dient qui serà el pròxim president. Doncs bé, totes les enquestes van donar com a guanyadors Joe Biden i Kamala Harris. Van encertar. I no només això: les prediccions s'oferien des d'abans de la pandèmia. Ho dic per aquells que també diuen que, sense la pandèmia, Trump hauria guanyat.
Segon aspecte sobre les enquestes. En tots els estats clau, majoritàriament van encertar. Feia molts mesos que a Wisconsin, Michigan i Pennsilvània, els tres estats dels rustbelt area, i Arizona, es donava com a guanyadors als demòcrates i per xifres d'entre cinc i vuit punts de diferència. És cert que aquí els marges han estat molt més estrets del que es preveia, però el guanyador final ha estat igualment Biden.
M'agradaria fer menció especial als tres estats del sud que també eren estats clau: Carolina del Nord, Geòrgia i Florida. A Carolina del Nord, com a Geòrgia, les projeccions que hi havia eren que els dos candidats estaven empatats o, com a molt, hi havia una diferència d'un sol punt. En un estat, a favor de Biden; i en l'altre, a favor de Trump. Però estava clar que hi havia un empat tècnic i que s'acabaria decidint per un estret marge, tal com ha acabat passant.
A Florida, tal com ja vaig deixar escrit en aquesta mateixa columna abans de les eleccions, no hi ha hagut cap candidat que hi hagi guanyat en els darrers 25 anys per més d'un punt i mig. Les enquestes donaven una lleuger avantatge a Biden per uns tres punts d'avantatge i, al final, hi ha acabat perdent per més de tres punts. A Florida és en l'únic dels estats on les enquestes van errar i van errar bastant, per més de sis punts. Però, d'aquí a dir que les enquestes no serveixen de res o que no són de fiar, crec humilment que no és cert.
En menys de tres mesos, hi haurà eleccions a Catalunya. Ben aviat, començarem a veure un reguitzell d'enquestes a tots els mitjans de comunicació. L'enquesta del CEO i també la CIS faran les seves projeccions. I, a les vuit del vespre del mateix 14 de febrer, els mitjans publicaran els sondejos que s'hauran fet a peu d'urna. I l'endemà, a part dels possibles pactes per formar govern, un dels debats que hi haurà serà si les enquestes l'han encertat o no.
Permetin-me que m'aventuri una mica: les enquestes encertaran. Potser no encertaran en el número exacte dels diputats que aconseguirà cada partit, però de ben segur que encertaran, tal com han fet a Estats Units. Encertaran en la tendència de si un partit o altre pujarà molt o poc. Les enquestes detecten estats d'opinió i, si els candidats i els seus partits van a l'alça o a la baixa. A partir d'aquí es fan unes projeccions d'escons que, en el complex sistema electoral que Catalunya té, a vegades no resulten gens fàcils. Però segur que encertaran quins partits aguanten, quins van a l'alça i quins s'emportaran una forta garrotada.
Quan falten tres mesos per les eleccions, permetin-me que em torni a aventurar, tal com vaig fer el dia abans de les eleccions als Estats Units, on només vaig errar en dos estats de 50 -Geòrgia i Carolina del Nord-, que els vaig pronosticar just al revés del que va acabar passant. M'aventuro a pronosticar que hi haurà un gran partit del costat constitucionalista i un del costat independentista que s'emportaran una forta garrotada, un cop s'hagin comptat tots els vots.
He escoltat en diferents mitjans de comunicació, també a familiars i amics, que les enquestes han estat un desastre, que no són de fiar. Però permeteu-me que ho desmenteixi. En primer lloc, als Estats Units les eleccions són 51 eleccions, una per cada estat, més el districte de Washington. I això vol dir que els enquestadors fan projeccions a escala nacional i a escala estatal que acaben dient qui serà el pròxim president. Doncs bé, totes les enquestes van donar com a guanyadors Joe Biden i Kamala Harris. Van encertar. I no només això: les prediccions s'oferien des d'abans de la pandèmia. Ho dic per aquells que també diuen que, sense la pandèmia, Trump hauria guanyat.
Segon aspecte sobre les enquestes. En tots els estats clau, majoritàriament van encertar. Feia molts mesos que a Wisconsin, Michigan i Pennsilvània, els tres estats dels rustbelt area, i Arizona, es donava com a guanyadors als demòcrates i per xifres d'entre cinc i vuit punts de diferència. És cert que aquí els marges han estat molt més estrets del que es preveia, però el guanyador final ha estat igualment Biden.
M'agradaria fer menció especial als tres estats del sud que també eren estats clau: Carolina del Nord, Geòrgia i Florida. A Carolina del Nord, com a Geòrgia, les projeccions que hi havia eren que els dos candidats estaven empatats o, com a molt, hi havia una diferència d'un sol punt. En un estat, a favor de Biden; i en l'altre, a favor de Trump. Però estava clar que hi havia un empat tècnic i que s'acabaria decidint per un estret marge, tal com ha acabat passant.
A Florida, tal com ja vaig deixar escrit en aquesta mateixa columna abans de les eleccions, no hi ha hagut cap candidat que hi hagi guanyat en els darrers 25 anys per més d'un punt i mig. Les enquestes donaven una lleuger avantatge a Biden per uns tres punts d'avantatge i, al final, hi ha acabat perdent per més de tres punts. A Florida és en l'únic dels estats on les enquestes van errar i van errar bastant, per més de sis punts. Però, d'aquí a dir que les enquestes no serveixen de res o que no són de fiar, crec humilment que no és cert.
En menys de tres mesos, hi haurà eleccions a Catalunya. Ben aviat, començarem a veure un reguitzell d'enquestes a tots els mitjans de comunicació. L'enquesta del CEO i també la CIS faran les seves projeccions. I, a les vuit del vespre del mateix 14 de febrer, els mitjans publicaran els sondejos que s'hauran fet a peu d'urna. I l'endemà, a part dels possibles pactes per formar govern, un dels debats que hi haurà serà si les enquestes l'han encertat o no.
Permetin-me que m'aventuri una mica: les enquestes encertaran. Potser no encertaran en el número exacte dels diputats que aconseguirà cada partit, però de ben segur que encertaran, tal com han fet a Estats Units. Encertaran en la tendència de si un partit o altre pujarà molt o poc. Les enquestes detecten estats d'opinió i, si els candidats i els seus partits van a l'alça o a la baixa. A partir d'aquí es fan unes projeccions d'escons que, en el complex sistema electoral que Catalunya té, a vegades no resulten gens fàcils. Però segur que encertaran quins partits aguanten, quins van a l'alça i quins s'emportaran una forta garrotada.
Quan falten tres mesos per les eleccions, permetin-me que em torni a aventurar, tal com vaig fer el dia abans de les eleccions als Estats Units, on només vaig errar en dos estats de 50 -Geòrgia i Carolina del Nord-, que els vaig pronosticar just al revés del que va acabar passant. M'aventuro a pronosticar que hi haurà un gran partit del costat constitucionalista i un del costat independentista que s'emportaran una forta garrotada, un cop s'hagin comptat tots els vots.