reportatge

Dormir al bosc per evitar la policia durant el toc de queda: l'experiència d'un sensesostre

Eme és un jove desnonat a Manresa que va arribar l'any passat del Marroc

per Pere Fontanals , Manresa, 16 de novembre de 2020 a les 08:50 |
L'Eme, sobre uns cartrons, en una zona allunyada dels llums de la ciutat | Pere Fontanals
Treu un cartró que guarda entre les branques d'un arbre i l'estira a terra. Posa la seva motxilla en mode coixí. "Tinc tres jaquetes que em poso una sobre l'altra i vaig amb dos pantalons, però no m'adormo tan fàcilment", explica. Només la llanterna del seu mòbil dona claror a una nit, que a més, és de lluna nova.

Se sent la remor del Cardener, però també altres sons entre canyes i vegetació. L'Eme fa front a la seva tercera nit dormint als afores de Manresa, "perquè no vull tenir problemes si la policia em veu pel carrer a partir de les 10 de la nit". És una zona boscosa, que fa d'obaga de la llum i el soroll de la ciutat. Assegura que no té cap antecedent policial i que vol que continuï essent així. "No entra en les meves creences agafar res que no sigui meu, i per això no vull tenir problemes amb la policia per una ximpleria com el toc de queda", afirma.


"El dia és fa molt llarg, però la nit, més"

Aquest divendres, la Xarxa de Suport Mutu de Valldaura, li ha facilitat mantes i li ha donat menjar. Galetes i llet, perquè si li donessin qualsevol altra cosa tampoc no pot cuinar-la. Amb les mantes confia no passar tant fred com en les dues últimes nits. "No he pogut dormir massa estona seguida, potser tres hores, però després obro els ulls i no em puc creure que això m'estigui passant a mi", assegura. És fuster de professió, però treballava en una granja "a prop del Xup". El coronavirus, però, el va deixar sense feina.


Eme és de costums "tradicionals". "Vaig a dormir d'hora i em llevo d'hora per buscar-me la vida", explica, "ara mateix recullo ferralla i la venc, o recullo altres objectes que trobo que puguin fer servei a algú". Quan no, parla amb coneguts a Manresa, o volta. "El dia es fa molt llarg", admet, "però la nit, més".

Quan s'acosten les 10 del vespre es retira vora el riu i intenta dormir, però no ho aconsegueix fàcilment, i quan ho fa és per poca estona.


Desallotjat de l'habitatge del carrer Ignasi Balcells

Eme, de 33 anys, és un dels joves a qui l'Ajuntament de Manresa va donar tres dies per marxar de l'edifici que ocupaven des de feia dos anys al carrer Ignasi Balcells, amb el pretext que era insegur per a ells, tot i ser de nova construcció. Hi portava 10 mesos, des de la seva arribada a Manresa, i havia fet gran part de les reformes de fusteria i altres treballs en l'immoble.

L'Ajuntament i l'associació Al Noor van acordar una solució per als nou joves desallotjats menors de 25 anys, amb un circuït propi de seguiment. Als majors, els van allotjar per parelles en un hostal durant una setmana, que posteriorment va ser prorrogada una setmana més. Parelles, però, d'homes que no es coneixien necessàriament.

Va ser el seu cas. "Compartia una habitació petita amb una persona que li agradava posar música fins tard, que volia parlar a totes hores, que a vegades bevia, que es llevava tard...". Això, sumat a la falta d'intimitat amb un "gairebé desconegut" en un espai tan petit, va fer que dimecres al matí, després de pensar-hi molts dies, prengués la decisió d'agafar les seves coses i marxar de l'hostal.

"Em preocupava també que la propietària de l'hostal pensés que érem tots dos iguals i que pogués avisar la policia per qualsevol soroll i que m'hi veiés implicat sense tenir-ne culpa", explica. "Tinc un expedient net i vull que segueixi així".

Un any a Catalunya i 10 mesos a Manresa

L'Eme era fuster al Marroc i va arribar a Catalunya en avió i amb un visat el novembre de 2019, just ara fa un any. Un visat que mostra en el seu passaport mentre parla. Intentava desconnectar després de la mort de la seva germana. "Per mi va ser un fet traumàtic, se'm va morir als braços, i em veia incapaç -i encara m'hi veig- d'entrar a la seva habitació, a casa nostra, al poble, i per això vaig decidir marxar", explica aguantant-se el plor.

Va fer curta estada a Mataró i a Terrassa, i poc després, fa 10 mesos, va arribar a Manresa per treballar en una granja "a prop del Xup". Amb la distància i la feina es va sentir menys angoixat per la mort de la seva germana i va decidir seguir treballant aquí. Com que no tenia coneguts a la ciutat, li van parlar de l'immoble ocupat del carrer Ignasi Balcells, i allà es va allotjar. "Vaig fer-hi treballs de fusteria, i també altres treballs d'obra, llauneria o electricitat per tal de millorar l'estança". L'edifici tenia vuit pisos "i tenia el meu espai, la meva intimitat i feia la meva vida".

Però va arribar la pandèmia i l'Eme es va quedar sense feina a la granja arran del confinament. Pocs mesos després, a més, va arribar l'ordre de l'Ajuntament que donava 72 hores als inquilins del bloc ocupat per deixar lliures els pisos. Es quedava sense feina i sensesostre en un curt període de temps. I en plena pandèmia.

Serveis Socials assegura que no té "altres solucions"

Dimecres, quan l'Eme va deixar l'habitació compartida a l'hostal va anar a visitar l'assistenta social de l'Ajuntament per dir-li que "no aguantava més" viure en aquella habitació amb aquell company. Segons assegura, des de Serveis Socials van al·legar que "no hi havia alternativa" i que, de fet, en haver marxat de l'hostal, ara ja no s'hi pot repensar "perquè ja hi ha renunciat".

Serveis Socials ha assegurat a NacióDigital que dimecres es trobaven en disposició de prorrogar de nou la seva estança, però que havia de ser en l'habitació que compartia amb el company, ja que l'Ajuntament "no té tantes places com voldria a la ciutat".

Eme es posa les jaquetes, s'estira sobre el cartó de costat, usa la seva motxilla de coixí i, aquesta nit sí, tiba de les mantes que li ha cedit la Xarxa de Suport Mutu de Valldaura. Apaga el mòbil i queda tot fosc excepte la lluentor de la llum de Manresa sobre l'aigua del Cardener. Aquella llum resplendent...

Altres notícies que et poden interessar







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació