14
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
16:43h
Ricard Ustrell (Sabadell, 1990) presenta aquest diumenge a TV3 un nou Quatre Gats. És el resultat d'una nit intensa viscuda en primera persona en un torn de guàrdia a l'UCI Covid de l'Hospital Clínic de Barcelona. El periodista, i l'equip del programa, van passar 12 intenses hores a la boca del llop de la pandèmia, un indret "impactant" on s'hi respira "cansament i cabreig" per part del personal sanitari, "solitud" per part dels pacients i, en general, "molta tensió".
En aquesta entrevista, Ustrell avança detalls del programa especial, reflexiona sobre la situació actual als hospitals, s'expressa amb contundència sobre la gestió de la crisi per part del Govern i respon a les crítiques rebudes per la cobertura de les eleccions als Estats Units amb el seu altre programa a la televisió pública, el Planta Baixa.
- Com està el personal sanitari?
- Jo et diria que esgotat i emprenyat. Tenen un record horrible de la primera onada, pel descontrol i la impotència que van sentir, i ara estan fent front a una segona onada, menys agressiva, amb més coneixement del virus, però amb gairebé el mateix personal i continuant fent les mateixes llargues jornades laborals. Acumulen cansament i cabreig en comprovar que no es contracta nou personal per destensionar el seu dia a dia.
- Què s'hi respira, a les UCI, aquests dies?
- Sobretot, Covid. Nosaltres vam passar tota una nit a l'UCI hepàtica del Clínic, que ara han reconvertit en una dedicada només a pacients amb Covid. Però el coronavirus no només ha alterat el funcionament normal de les UCI, també d'altres espais com el d'urgències. Ho veurem també al Quatre gats de diumenge.
- Hi ha caos o descontrol?
- Jo no vaig percebre descontrol, però sí molta tensió. La capacitat i professionalitat que vaig trobar-me al Clínic és enorme. Tenim metgesses, infermeres, auxiliars d'infermeria, personal de la neteja... que fan una feina extraordinària. Això és el que fa que tot estigui sota control.
- En tot moment?
- La tensió és constant perquè la feina que fan cada dia és d'una responsabilitat molt gran, però sobretot perquè saben, perquè ho tenen present, que la Covid-19 pot descontrolar l'ordre amb molt poc temps.
- Fins a quin punt es nota la petjada de la primera onada?
- El director mèdic del Clínic, el doctor Castells, explica al Quatre gats que a la primera onada van haver d'aplicar tractaments que no estaven convençuts que tinguessin efectes. La tècnica de l'assaig i error. Aquesta segona onada coneixen quins medicaments són més eficaços, en quins casos, i fins i tot tenen un sistema d'intel·ligència artificial que els permet preveure com pot estar un pacient al cap d'uns dies si no se li aplica un tractament. La principal diferència és que com a metges, si no es desborda la capacitat a l'hospital, van per davant de la malaltia.
- Amb el que ha vist i li han explicat, creu que el personal sanitari podria aguantar una tercera onada?
- El personal sanitari que jo vaig conèixer ho aguanta tot, però aquest és el principal problema. L'administració no pot confiar en la capacitat i excel·lència del personal mèdic davant d'una nova onada. És urgent que escolti les seves demandes: que contracti nou personal, que doni més recursos als hospitals, que millori els sous a tots ells. Son aquí, fent aquesta feina i aguantant la segona onada per la vocació i professionalitat. Però em sembla que no es pot jugar amb això. Cal que el Govern actuï.
- El Govern ha estat a l'altura?
- De què? .
- En la gestió de la pandèmia.
- Entenc que la circumstància no és fàcil de gestionar. Discrepo quan argumenten que ningú podia preveure una pandèmia perquè precisament fa molts anys que molts experts la preveien, però també entenc que hi ha d'haver un cert marge d'adaptació en la gestió d'una situació com aquesta. Ara bé, hi ha hagut autèntics despropòsits.
- Com quins?
- El que ha passat aquesta setmana amb els autònoms és incomprensible, el que a l'agost va passar amb Educació, que no va fer cap reunió durant tot aquell mes amb els centres directius de les escoles i instituts també, per no parlar de la gestió de les residències... I si hi sumem altres factors que venen de més lluny com la incapacitat que hi ha hagut en l'última dècada per revertir les retallades que van deixar el sistema sanitari al moll de l'os, i ni durant aquests últims mesos en què s'havia de contractar personal, acabem tenint una fotografia que fa difícil dir que aquest Govern ha estat a l'altura.
- Escoltem prou als metges? Com a societat, quan reivindiquen millores i ajudes urgents
- El primer programa del Planta Baixa, fa més d'un any, la filòsofa Marina Garcés va fer-me una pregunta que encara ara hi penso sovint: "N'hi ha prou en posar el micròfon a la gent?".
- I n'hi ha prou?
- Ens fa més por escoltar els altres que dir el que pensem. I penso que és molt important, davant d'aquest món tan estrany que intentem trencar aquestes bombolles, aquestes separacions, i ho fem escoltant. Hem de deixar de parlar tant i escoltar més. Els metges, el personal de neteja, els treballadors de Seat, els avis i àvies...a tothom.
- La pandèmia ha demostrat allò que tots vèiem, però no volíem reconèixer: que el sistema sanitari de Catalunya és deficient?
- Mira... A l'UCI on entrarem diumenge, dels 14 llits disponibles que hi tenen, 10 estaven ocupats. Encara en quedaven 4 més... Però la veritat és que són llits que serveixen de poc. Aquella nit no hi havia prou personal per poder-los gestionar. En el fons, és com si l'UCI estigués ocupada al 100%. I aquest és un exemple més de la situació en què ens trobem.
- Creu que la gent del carrer es fa una idea més o menys realista de què passa a les UCI?
- No ho sé. Jo no havia estat mai a una UCI i me l'imaginava com un lloc molt dur amb tot de pacients intubats a banda i banda, i no. Em va xocar el que hi vaig trobar. Persones, moltes d'elles plenament conscients i despertes, aïllades i separades per vidres. Algunes amb qui vaig parlar a través del vidre, amb gestos, que em somreien. I d'altres que més aviat estaven tristos i apagats.
- Què el va impactar més d'aquelles 12 hores?
- M'enduc moltes coses. Però et diria que el més dur d'una UCI Covid és la solitud que viuen els pacients. Els familiars no hi poden entrar i l'única mostra d'acompanyament la reben a través dels ulls del personal mèdic quan entren a l'habitació, vestits d'astronautes. És molt impactant.
- Hem deshumanitzat les víctimes d'aquesta pandèmia, com ens passa amb altres casos, com els morts al Mediterrani, per exemple? Només hi veiem xifres?
- Al principi era inevitable perquè les xifres eren impactants i servien per comparar si el que venia era més greu o no que una grip. Recordeu? A Planta baixa ho fèiem, però també recordo el dia que vam veure clar que no tenia cap sentit seguir-ho fent.
- Per què no?
- No podem convertir la informació en una mena d'Eurovisió, de resultats per territoris. És horrible, si ho pensem així. Des d'aquell dia vam concentrar-nos a explicar històries. Històries que serveixin per explicar la pandèmia. I en això continuem.
- Gravar aquest especial del Quatre Gats, passar una nit a la boca del llop de la pandèmia, l'hi ha fet replantejar-se alguna cosa?
- M'ha fet sentir molta més preocupació per la situació que viuen els que treballen a l'hospital. Puc entendre millor la impotència i desesperació que hagin pogut sentir en algun moment.
- La cobertura del Planta Baixa als Estats Units va generar tota mena de comentaris. En especial, una connexió amb un cafè a les mans. Entén les crítiques?
- Em va encantar! La repercussió que va generar un cafè, com les audiències de la setmana passada, superant en moments el mig milió d'espectadors, demostren l'interès que molta gent posa en el Planta Baixa. Només en puc donar les gràcies! Sobre el cafè... fa un any que començo sempre el programa amb un cafè, i t'asseguro que allà, amb el fred que feia, estava més justificat que mai .
- No n'hi havia prou amb Xesco Reverter, Raquel Sans, Sílvia Heras i Enric Miró als Estats Units?
- Nosaltres vam anar-hi a fer una feina complementària, amb el nostre to i estil, que és ben diferent del d'informatius. La nostra tasca allà no era la d'informar de les eleccions, sinó oferir claus complementàries. Vam recórrer sis estats, vam anar a mítings de Trump i Biden, vam acompanyar activistes a fer el porta-a-porta, vam dinar amb una família republicana i una demòcrata, vam anar a veure com obrien en directe un centre de votació, vam seguir el moviment Black Lives Matter, vam entrevistar el terapeuta Luis Rojas Marcos, l'activista i cuiner José Andrés, a doctors en sociologia i polítiques...
- I això no es fa, o es pot fer, des del Departament d'Informatius?
- Per posar un altre exemple: és com si em diguessis que no podem destinar recursos a fer reportatges sobre la Covid-19 perquè ja hi ha La Marató que s'hi dedica. Em sembla que el repte és un altre: què podem aportar nosaltres, des de la nostra manera de fer, amb el nostre equip, a aquesta pandèmia, que sigui complementari a La Marató? I aquest és el repte que tenim cada dia. Explicar el que passa a la nostra manera, amb periodisme de planta baixa.
- Hi ha qui diu que ets el nen "mimat" de TV3.
- Qui ho diu?
- La xarxa en va plena.
- Joan Oliver deia que la multitud és dolenta, però que si agafes els individus sempre hi trobes alguna cosa bona. I per això et preguntava qui. La xarxa que digui el que cregui, només faltaria. Jo no miro gaire Twitter, però escolta... la consentida no era Pilar Rahola?
En aquesta entrevista, Ustrell avança detalls del programa especial, reflexiona sobre la situació actual als hospitals, s'expressa amb contundència sobre la gestió de la crisi per part del Govern i respon a les crítiques rebudes per la cobertura de les eleccions als Estats Units amb el seu altre programa a la televisió pública, el Planta Baixa.
- Com està el personal sanitari?
- Jo et diria que esgotat i emprenyat. Tenen un record horrible de la primera onada, pel descontrol i la impotència que van sentir, i ara estan fent front a una segona onada, menys agressiva, amb més coneixement del virus, però amb gairebé el mateix personal i continuant fent les mateixes llargues jornades laborals. Acumulen cansament i cabreig en comprovar que no es contracta nou personal per destensionar el seu dia a dia.
- Què s'hi respira, a les UCI, aquests dies?
- Sobretot, Covid. Nosaltres vam passar tota una nit a l'UCI hepàtica del Clínic, que ara han reconvertit en una dedicada només a pacients amb Covid. Però el coronavirus no només ha alterat el funcionament normal de les UCI, també d'altres espais com el d'urgències. Ho veurem també al Quatre gats de diumenge.
- Hi ha caos o descontrol?
- Jo no vaig percebre descontrol, però sí molta tensió. La capacitat i professionalitat que vaig trobar-me al Clínic és enorme. Tenim metgesses, infermeres, auxiliars d'infermeria, personal de la neteja... que fan una feina extraordinària. Això és el que fa que tot estigui sota control.
Un moment de l'especial «Quatre Gats» a l'UCI Covid del Clínic. Foto: La Manchester
- En tot moment?
- La tensió és constant perquè la feina que fan cada dia és d'una responsabilitat molt gran, però sobretot perquè saben, perquè ho tenen present, que la Covid-19 pot descontrolar l'ordre amb molt poc temps.
"El personal sanitari està esgotat i emprenyat, fent front a una segona onada amb el record horrible de la primera, la mateixa gent i les mateixes jornades laborals eternes"
- Fins a quin punt es nota la petjada de la primera onada?
- El director mèdic del Clínic, el doctor Castells, explica al Quatre gats que a la primera onada van haver d'aplicar tractaments que no estaven convençuts que tinguessin efectes. La tècnica de l'assaig i error. Aquesta segona onada coneixen quins medicaments són més eficaços, en quins casos, i fins i tot tenen un sistema d'intel·ligència artificial que els permet preveure com pot estar un pacient al cap d'uns dies si no se li aplica un tractament. La principal diferència és que com a metges, si no es desborda la capacitat a l'hospital, van per davant de la malaltia.
- Amb el que ha vist i li han explicat, creu que el personal sanitari podria aguantar una tercera onada?
- El personal sanitari que jo vaig conèixer ho aguanta tot, però aquest és el principal problema. L'administració no pot confiar en la capacitat i excel·lència del personal mèdic davant d'una nova onada. És urgent que escolti les seves demandes: que contracti nou personal, que doni més recursos als hospitals, que millori els sous a tots ells. Son aquí, fent aquesta feina i aguantant la segona onada per la vocació i professionalitat. Però em sembla que no es pot jugar amb això. Cal que el Govern actuï.
- El Govern ha estat a l'altura?
- De què? .
- En la gestió de la pandèmia.
- Entenc que la circumstància no és fàcil de gestionar. Discrepo quan argumenten que ningú podia preveure una pandèmia perquè precisament fa molts anys que molts experts la preveien, però també entenc que hi ha d'haver un cert marge d'adaptació en la gestió d'una situació com aquesta. Ara bé, hi ha hagut autèntics despropòsits.
"La diferència amb la primera onada és que, si no es desborda la capacitat de l'hospital, els metges van per davant de la malaltia"
- Com quins?
- El que ha passat aquesta setmana amb els autònoms és incomprensible, el que a l'agost va passar amb Educació, que no va fer cap reunió durant tot aquell mes amb els centres directius de les escoles i instituts també, per no parlar de la gestió de les residències... I si hi sumem altres factors que venen de més lluny com la incapacitat que hi ha hagut en l'última dècada per revertir les retallades que van deixar el sistema sanitari al moll de l'os, i ni durant aquests últims mesos en què s'havia de contractar personal, acabem tenint una fotografia que fa difícil dir que aquest Govern ha estat a l'altura.
- Escoltem prou als metges? Com a societat, quan reivindiquen millores i ajudes urgents
- El primer programa del Planta Baixa, fa més d'un any, la filòsofa Marina Garcés va fer-me una pregunta que encara ara hi penso sovint: "N'hi ha prou en posar el micròfon a la gent?".
- I n'hi ha prou?
- Ens fa més por escoltar els altres que dir el que pensem. I penso que és molt important, davant d'aquest món tan estrany que intentem trencar aquestes bombolles, aquestes separacions, i ho fem escoltant. Hem de deixar de parlar tant i escoltar més. Els metges, el personal de neteja, els treballadors de Seat, els avis i àvies...a tothom.
- La pandèmia ha demostrat allò que tots vèiem, però no volíem reconèixer: que el sistema sanitari de Catalunya és deficient?
- Mira... A l'UCI on entrarem diumenge, dels 14 llits disponibles que hi tenen, 10 estaven ocupats. Encara en quedaven 4 més... Però la veritat és que són llits que serveixen de poc. Aquella nit no hi havia prou personal per poder-los gestionar. En el fons, és com si l'UCI estigués ocupada al 100%. I aquest és un exemple més de la situació en què ens trobem.
Un moment de l'especial «Quatre Gats» a l'UCI Covid del Clínic- Foto: La Manchester
- Creu que la gent del carrer es fa una idea més o menys realista de què passa a les UCI?
- No ho sé. Jo no havia estat mai a una UCI i me l'imaginava com un lloc molt dur amb tot de pacients intubats a banda i banda, i no. Em va xocar el que hi vaig trobar. Persones, moltes d'elles plenament conscients i despertes, aïllades i separades per vidres. Algunes amb qui vaig parlar a través del vidre, amb gestos, que em somreien. I d'altres que més aviat estaven tristos i apagats.
"El personal sanitari ho aguanta tot, però aquest és el principal problema. El Govern no pot confiar sempre en això, no hi pot jugar. Cal que actuï"
- Què el va impactar més d'aquelles 12 hores?
- M'enduc moltes coses. Però et diria que el més dur d'una UCI Covid és la solitud que viuen els pacients. Els familiars no hi poden entrar i l'única mostra d'acompanyament la reben a través dels ulls del personal mèdic quan entren a l'habitació, vestits d'astronautes. És molt impactant.
- Hem deshumanitzat les víctimes d'aquesta pandèmia, com ens passa amb altres casos, com els morts al Mediterrani, per exemple? Només hi veiem xifres?
- Al principi era inevitable perquè les xifres eren impactants i servien per comparar si el que venia era més greu o no que una grip. Recordeu? A Planta baixa ho fèiem, però també recordo el dia que vam veure clar que no tenia cap sentit seguir-ho fent.
- Per què no?
- No podem convertir la informació en una mena d'Eurovisió, de resultats per territoris. És horrible, si ho pensem així. Des d'aquell dia vam concentrar-nos a explicar històries. Històries que serveixin per explicar la pandèmia. I en això continuem.
- Gravar aquest especial del Quatre Gats, passar una nit a la boca del llop de la pandèmia, l'hi ha fet replantejar-se alguna cosa?
- M'ha fet sentir molta més preocupació per la situació que viuen els que treballen a l'hospital. Puc entendre millor la impotència i desesperació que hagin pogut sentir en algun moment.
"Fa un any que començo sempre el programa amb un cafè, i t'asseguro que allà [als Estats Units], amb el fred que feia, estava més justificat que mai"
- La cobertura del Planta Baixa als Estats Units va generar tota mena de comentaris. En especial, una connexió amb un cafè a les mans. Entén les crítiques?
- Em va encantar! La repercussió que va generar un cafè, com les audiències de la setmana passada, superant en moments el mig milió d'espectadors, demostren l'interès que molta gent posa en el Planta Baixa. Només en puc donar les gràcies! Sobre el cafè... fa un any que començo sempre el programa amb un cafè, i t'asseguro que allà, amb el fred que feia, estava més justificat que mai .
Ricard Ustrell, al plató del programa a TV3. Foto: La Manchester
- No n'hi havia prou amb Xesco Reverter, Raquel Sans, Sílvia Heras i Enric Miró als Estats Units?
- Nosaltres vam anar-hi a fer una feina complementària, amb el nostre to i estil, que és ben diferent del d'informatius. La nostra tasca allà no era la d'informar de les eleccions, sinó oferir claus complementàries. Vam recórrer sis estats, vam anar a mítings de Trump i Biden, vam acompanyar activistes a fer el porta-a-porta, vam dinar amb una família republicana i una demòcrata, vam anar a veure com obrien en directe un centre de votació, vam seguir el moviment Black Lives Matter, vam entrevistar el terapeuta Luis Rojas Marcos, l'activista i cuiner José Andrés, a doctors en sociologia i polítiques...
- I això no es fa, o es pot fer, des del Departament d'Informatius?
- Per posar un altre exemple: és com si em diguessis que no podem destinar recursos a fer reportatges sobre la Covid-19 perquè ja hi ha La Marató que s'hi dedica. Em sembla que el repte és un altre: què podem aportar nosaltres, des de la nostra manera de fer, amb el nostre equip, a aquesta pandèmia, que sigui complementari a La Marató? I aquest és el repte que tenim cada dia. Explicar el que passa a la nostra manera, amb periodisme de planta baixa.
- Hi ha qui diu que ets el nen "mimat" de TV3.
- Qui ho diu?
- La xarxa en va plena.
- Joan Oliver deia que la multitud és dolenta, però que si agafes els individus sempre hi trobes alguna cosa bona. I per això et preguntava qui. La xarxa que digui el que cregui, només faltaria. Jo no miro gaire Twitter, però escolta... la consentida no era Pilar Rahola?