La renda garantida de ciutadania, més que una prestació

El setembre del 2017 va entrar en vigor la renda garantida de ciutadania (RGC), una prestació que gestiona el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa. En tres anys, s'han superat les 137.000 persones beneficiàries i s'ha més que duplicat la xifra dels que van començar a rebre-la automàticament en activar-se la llei.

Al llarg d'aquest període s'han rebaixat alguns dels requisits per accedir-hi i la nòmina mensual ha passat de 16,8 a 34,8 milions. De fet, mai com ara hi havia hagut tants expedients vigents –uns 86.000- i durant alguns dels mesos de la pandèmia es va passar d'una mitjana mensual de 1.200 nous sol·licitants a prop de 3.000.
 
La renda garantida inclou dos tipus de prestacions. Una de general i no condicionada i una de complementària d'activació i inserció, condicionada al compromís d'un pla d'inclusió social o laboral. Actualment, la reben el 94% de les persones activables laboralment. L'objectiu, de fet, és que la persona beneficiària superi les condicions que l'han dut a sol·licitar la percepció i que pugui acabar sortint del programa.

Quasi 8.000 persones han trobat feina

L'èxit per a qualsevol persona que ha sol·licitat la renda garantida és, després de seguir un itinerari formatiu, aconseguir inserir-se al món laboral i deixar de cobrar la prestació. L'actual context no és gens fàcil però, des de l'inici de la prestació, un total de 7.766 famílies han sortit del programa perquè han aconseguit inserir-se laboralment. La xifra, per cert, és l'equivalent a un 21% dels expedients vigents actuals de persones activables laboralment.

Però darrera de cadascuna d'aquestes fredes xifres hi ha persones, amb noms i cognoms, així com les seves famílies. És el cas de l'Aleida Serrano, en Khalil Selmouni i l'Alba Peraire. Històries d'èxit però sobretot de superació i d'aconseguir tirar endavant. 

Ho té clar Fina Clotet, responsable de la secció de neteja d'Ampans, una entitat del Bages que col·labora amb el Servei d'Ocupació de Catalunya en la formació de beneficiaris de la RGC i que també els insereix laboralment. “Poden sortir d'una situació molt complicada gràcies a la seva voluntat i les ganes de formar-se juntament amb les oportunitats que podem oferir entitats o empreses com la nostra”, destaca.

Situacions econòmiques i familiars molt complicades

Pot accedir a la renda garantida qualsevol persona que, durant els 2 mesos anteriors a la sol·licitud, tingui ingressos inferiors al 100% de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya –664 euros al mes en 12 pagues-. Els beneficiaris poden ser persones sense feina i sense recursos, pensionistes, perceptors de prestacions i altres subsidis, famílies monoparentals, etc.

La diversitat de persones que reben la renda garantida és notable. Ara bé, si se n'hagués de fer un retrat robot seria una dona –el 61% dels titulars- i que viuen en llars amb dues o més persones (57%). És el cas de l'Adeida, amb una família monomarental amb dues criatures, i el de l'Alba, que quan va demanar la prestació s'acabava de separar i tenia a càrrec una filla i el seu pare. En Khalil, per la seva banda, té tres filles i havia quedat a l'atur durant la passada crisi econòmica.

Homes o dones, amb fills a càrrecs o no, totes les persones que han d'acabar demanant la renda garantida estan en situacions econòmiques i familiars molt complicades, quasi desesperades. N'és un bon exemple l'Aleida Serrano, de la Pobla de Claramunt (l'Anoia), que sobrevivia netejant cases i amb l'ajuda d'aliments de l'Ajuntament. “Estava fatal. No tenia res. No cobrava res”, recorda amb el posat molt greu. Des de Serveis Socials la van derivar al SOC: “Vaig omplir un munt de papers. Em van ajudar molt perquè el procés va ser llarg, però al final es va solucionar”, explica a NacióDigital.

La situació té cert paral·lelisme amb la de l'Alba Peraire, una veïna d'Olost (Osona) que fa uns quatre anys va veure com patia una autèntica tempesta perfecta. S'acabava de separar, la seva parella no li abonava la pensió d'aliments i, després de temps sense treballar, havia esgotat l'atur. En aquest cas, la renda garantida va servir per parar el cop durant uns dos anys, com a pas previ a començar a formar-se i iniciar el procés per tornar al mercat laboral.

En Khalil Selmouni, per la seva banda, va arribar a Manresa l'any 2002 procedent d'una petita ciutat a uns 50 quilòmetres de Tànger, al Marroc. Era una bona època per trobar feina i va treballar tant a la construcció com en el sector de la neteja. Tanmateix, la crisi va complicar la situació i es va quedar a l'atur. Quan va demanar la prestació, no cobrava res i tenia tres criatures.

Formació i acompanyament

La renda garantida es concep com quelcom més que una prestació. Una ajuda econòmica per assegurar els mínims per viure amb dignitat però també un itinerari que permeti a mig termini tornar al mercat laboral. Ho ha pogut comprovar Fina Clotet, de la Fundació Ampans, que a l'empresa de neteja tenen uns 25 treballadors provinents majoritàriament de programes com el de la renda garantida. “Sobretot oferim confiança, seguretat i acompanyament, tant o més important que el coneixement tèoric o pràctic”, explica.

La Fina ara és la jefa d'en Khalil però també en va supervisar la formació. En aquest sentit, la Fundació Ampans –l'entitat de referència al Bages per a persones amb discapacitat i malaltia mental però que en els darrers anys també s'ha obert a col·lectius en risc d'exclusió social-, té l'avantatge de tenir unes instal·lacions molt àmplies que faciliten el procés. 

“Vaig estar un any formant-me i entre altres vaig fer tres cursos de neteja”, explica en Khalil Selmouni. S’ha format en abrillantat i recuperació de paviments, en superfícies verticals, entre altres, cosa que li permet treballar en entorns industrials, residencials i d'equipaments públics.

L'Alba Peraire, per la seva banda, va orientar la seva carrera cap a la gerocultura. “El meu somni sempre havia estat estudiar infermeria però amb l'edat que tenia i el context familiar no m'hi veia en cor”, admet. D'aquesta manera, va optar per un sector que hi tingués certa relació i a través del Consorci del Lluçanès va fer un curs d'atenció sociosanitària a Sant Tomàs, una entitat d'Osona de característiques similars a Ampans.

Quatre mesos després rebia la trucada del SOC per treballar en un pla d'ocupació durant un any fent tallers de memòria amb avis de diverses poblacions del Lluçanès. Poc abans d'acabar, ja va començar a enviar currículums en residències de gent gran fins que la van trucar d'una de Vic on va començar a treballar el passat 2 de gener.

L'Aleida Serrano ràpidament va combinar la formació amb els plans ocupacionals. “Vaig fer dos cursos d'informàtica i d'eines per dirigir la meva vida, al mateix temps que començava a treballar a la brigada municipal”, explica. Tot just un mes després d'acabar, es va obrir una borsa de treball al mateix Ajuntament de la Pobla de Claramunt. “Vaig presentar tots els papers i vaig quedar la segona. Cada vegada que hi ha una baixa, com està passant ara, estic a punt per treballar”, explica en una pausa de la tasca del dia, consistent en bufar i recollir les fulles seques dels espais més cèntrics del poble.

Un bon any, malgrat tot

El 2020 serà recordat durant molt de temps com l'any de la pandèmia i moltes famílies en tindran un record molt negatiu tant a nivell de salut, social com econòmic. Ara bé, no serà el cas ni de l'Alba, ni d'en Khalil, ni de l'Adeila que, malgrat tots els malgrats, recordaran el 2020 com un bon any.

L'Alba Peraire és, tanmateix, qui ha patit la pandèmia més en primera persona. “Vaig començar a treballar el 2 de gener i no m'hagués imaginat mai que al cap de dos mesos estaríem confinats”, explica. La primera onada la van superar bé i, durant mesos, eren residència de color verd ja que no tenien cap positiu. Tanmateix, la situació s'ha complicat amb la segona onada quan el virus ha acabat entrant: “Tot i que no és gens fàcil, estem tirant endavant”, assegura.

Ha patit menys l'impacte de la Covid-19 l'Aleida Serrano. “Ho notes per la gent, que està més trista, però de feina sempre n'hi ha”, destaca. Això sí, l'arribada de la segona onada ha suposat que deixés de netejar i desinfectar equipaments com l'ateneu, el teatre, la ludoteca i el castell –l'element més característic de la Pobla de Claramunt- per reincorporar-se a la brigada i passar a fer tasques molt més de carrer com l'adequació d'espais públics, arrencar herbes, treure fulles seques... Un canvi que, per cert, quasi prefereix.

“Hi ha molta gent que està patint amb la pandèmia però gràcies a Ampans estic treballant. Per mi és un any bo”, resumeix Khalil Selmouni. La seva cap, de fet, explica que després del sotrac del primer confinament, han vist com la demanda de serveis augmentava significativament. “Arreu ha calgut reforçar la neteja i la desinfeccció. Ens demanen més freqüències en cada empresa”, assenyala. “Són noves oportunitats que ens permeten seguir creixent i continuar inserint laboralment persones com en Khalil. Però per fer-ho possible, cal continuar tenint la confiança de les empreses del Bages”, conclou.

L'Alba, en Khalil i l'Adeila representen tres casos d'èxit on la voluntat de tirar endavant s'ha combinat amb oportunitats per aconseguir-ho. Ara bé, ni és gens fàcil ni sempre és possible aconseguir-ho. És per això que no dubten en enviar un missatge a les persones que estaven com ells fa pocs anys. “Que tirin endavant. Que es pot. Cal tenir força... i es pot aconseguir”, assegura emocionada l'Aleida Serrano. “Hi ha moments bons, hi ha moments difícils. Però cal tenir una bona actitud i ser positiu a la vida i, si pot ser, amb un somriure”, conclou l'Alba Peraire.