entrevista

Jaume Padrós: «No ens hem recuperat de les retallades»

El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona fa una crida a la responsabilitat de la ciutadania i adverteix de la gravetat de la segona onada: "El sistema sanitari està al màxim, sobretot als hospitals petits"

per Pep Martí , 15 de novembre de 2020 a les 20:09 |
Jaume Padrós | Adrià Costa
En un dels moments més durs de la primera onada de la pandèmia, Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, no va poder més i va plorar. Aquest professional sanitari, especialista en medicina familiar, reconeix que contemplar el patiment dels seus companys ha estat el més dur d'aquests mesos.

Militant històric de CDC, va ser diputat de CiU i un dels ponents de la llei d'ordenació sanitària. Això no el va fer un entusiasta de les retallades, que va criticar, com explica en aquesta entrevista. En plena segona onada, Padrós apel·la en totes les seves intervencions a la responsabilitat de la ciutadania, i també a reforçar un sistema sanitari necessitat de múscul i recursos financers.


- Faci, en primer lloc, un quadre clínic de la situació.

- Estem en plena segona onada, que com ha passat des de l'inici d'aquesta pandèmia, ens ha agafat amb el pas canviat. Vull recordar que des del final de la Segona Guerra Mundial, des de la postguerra a Espanya, i si exceptuem la guerra dels Balcans, hem estat la generació d'europeus que hem viscut millor en la nostra història. Sense guerres ni pandèmies. La pandèmia ens ha sacsejat. Però hi ha molts països al món que saben el que és patir, hi estan avesats i tenen molta resiliència. Als occidentals ens ha agafat amb poc aprenentatge. Dit això, estem en un moment molt complicat. Pensàvem que passaríem un estiu tranquil. Potser es va fer una desescalada massa ràpida. Però som on som. I hi ha països que ho han fet millor i ara estan pitjor que nosaltres. 


- El paper de l'atenció primària ha estat cabdal per evitar que la situació empitjorés?

- Catalunya aguanta bé de juliol a setembre precisament per això, perquè l'atenció primària ha fet un esforç extraordinari. Era curiós, perquè les xifres no eren bones, però es mantenien. Perquè, a diferència del que passava a altres llocs, com a Madrid, es van fer molts tests i hi havia una atenció primària que ha mantingut el pes del combat contra la pandèmia. Hi ha un moment que això es dispara.


"Si el col·lapse l'entenem com que el sistema sanitari deixa de fer el que ha de fer per abocar-se a la Covid, hi estem a prop"

- Com està el sistema sanitari a hores d'ara?

- Al màxim, sobretot als hospitals petits. Malgrat que hem baixat el nombre d'infectats per 100.000 habitants, continua estant altíssim. Continuen pujant els ingressos. En centres hospitalaris petits, s'han desprogramat activitats no vinculades a la Covid. Les paraules les carrega el diable, però quan dic que el sistema es pot col·lapsar, si el col·lapse l'entenem com que el sistema deixa de fer el que ha de fer per abocar-se a la Covid, hi estem a prop. Per això, el Govern va adoptar mesures que jo vaig aplaudir. 

- S'haguessin hagut de prendre decisions més dràstiques per a un curt període de temps?

- És un debat que hi ha arreu i no hi ha vareta màgica. Com he dit, a alguns països s'han fet les coses molt bé i ara estan pitjor. Tenim tendència a uns comportaments de país ric sense ser-ho. Els països amb recursos més limitats confinen abans. Al final, es confina o es deixa de confinar en funció del sistema sanitari, i tot i que tenim un gran sistema sanitari, té poc múscul. Durant molt de temps no s'hi ha dedicat el que calia. 

"Tenim tendència a uns comportaments de país ric sense ser-ho, els països amb recursos més limitats confinen abans"
  
- On hi ha el punt més delicat del sistema sanitari en aquests moments?

- El que fa patir més són els recursos humans. Ens falten professionals i els que tenim els tenim una mica tocats.
 

Jaume Padrós a la seva consulta. Foto: Adrià Costa


- Què vol dir tocats?

- Que ho estan fent tot quan encara no s'han recuperat de la primera onada, especialment a l'atenció primària. Això s'ha de tenir en compte per part dels governants. Recordem que les restriccions es fan per protegir el sistema sanitari, que és l'escut protector de la societat. Si peta el sistema sanitari, peta també l'economia. Sense vida, no hi ha economia. Ara, sense economia no tindrem sistema sanitari. El que no podem és tornar a viure el que vam viure el mes de març. Jo vull recordar a la societat que la segona onada esperàvem que vingués més tard. Però encara no som a l'hivern i ja tenim la segona onada. A la grip del 1918, la segona onada va ser pitjor. 

- Però són situacions comparables?

- Aquesta pandèmia no té aquella mortalitat ni es va disposar de tota la recerca que ara tenim. Però la segona onada va ser pitjor. 

"La vacuna Pfizer reuneix unes condicions que no fan massa factible que es pugui generalitzar"
  
- L'horitzó immediat com el veu? Creu que es pot tornar al març?

- Crec que l'any 2021 serà el d'un retorn progressiu a una normalitat. Però estem en una situació d'incertesa enmig d'una forta crispació.   

- Què opina de l'optimisme que ha acompanyat l'anunci de la vacuna de Pfizer?

- Home, el que ens anuncia és que l'any que ve tindrem vacunes. No una, diverses vacunes. I ja veurem què passarà amb la Pfizer, perquè reuneix unes condicions que no fan massa factible que es pugui generalitzar.


- Per què?

- Perquè necessita una conservació de menys de 70 o 80 graus. La cadena del fred és fonamental en un producte d'aquest tipus. No tots els hospitals tenen aquesta logística. Però tindrem més vacunes. Ara, això ha d'anar acompanyat del fet que els ciutadans no relaxin el seu comportament respecte a la mascareta, la higiene, la ventilació i el distanciament, que són les eines, aquestes sí, que s'ha demostrat que són eficaces. Aquest virus no és més agressiu que a la primavera però tot indica que és més transmissible i, per tant, l'actitud individual és molt important. Si tenim un comportament responsable, les restriccions seran menors. No es pot descartar un confinament dur i breu, que seria millor per l'economia que una agonia llarga que ens porti al mateix lloc però amb més temps.
 

Jaume Padrós:"Cal aprofitar els fons estructurals europeus per invertir en estructures de modernització del sistema sanitari". Foto: Adrià Costa


- El nostre sistema sanitari s'ha demostrat que no era prou robust?

- És un gran sistema sanitari, sobretot pel comportament ètic dels professionals sanitaris. Des del seu inici, ha estat dels millors quant a resultats. Però si mirem en quines condicions s'està treballant és diferent. A Catalunya, ja des dels traspassos, mai es va reconèixer el dèficit en el sistema sanitari. En el moment de la crisi del 2008, comencen les retallades, que tenen impacte. No ens hem recuperat.

- Van ser un error?

- Nosaltres ens hi vam manifestar en contra.

- Vostè va ser diputat de CiU.

- Sí. Fa 25 anys.

- No té cap sentiment de culpabilitat?

- No. Jo vaig ser diputat al Parlament en una època de creixement econòmic. Vaig ser ponent de la llei d'ordenació sanitària, que va definir el model sanitari de Catalunya, i vam poder consensuar el model amb totes les forces polítiques. Me'n sento molt orgullós. Per això vaig sentir molt els criteris economicistes o la voluntat de voler acontentar els alemanys fent-los veure que els catalans érem molt bons en l'austeritat, es feien retallades fàcils en el capítol 1, sobre els professionals i les inversions. Aquella situació no la desitjo a ningú. No ens podem enganyar: Catalunya no pot gestionar els recursos que li són propis. 

- Què s'hagués pogut fer?

- En aquell moment, ja sé que un cop ha passat tot és molt fàcil, davant una restricció de pressupost, hagués convocat els representants del sector i els hagués demanat que indiquessin on s'havia de prioritzar. Des del Col·legi vam fer una contraproposta sobre quines coses es podia fer. Vam posar en primer lloc preservar les inversions i en el darrer, els nostres salaris. També he de dir que en etapes anteriors es va creure que ens podíem endeutar més del compte. Dit això, el sistema sanitari nostre sempre ha estat infrafinançat. El nostre model ha estat d'èxit, però estava pensat per unes necessitats d'una població de la dècada dels noranta del segle passat. La Covid ha despullat tot això. El mes de juny, tots els sectors de l'àmbit sanitari vam advocar per una transformació del model. I s'ha constituït un grup d'experts que ha proposat fins a 30 punts per reformar el sistema sanitari.

"Necessitem 5.000 milions més per disposar d'uns estàndards equiparables als països amb els quals ens comparem"
  
- Digui'm els aspectes cabdals que han de ser prioritaris per preservar el sistema.

- El primer és disposar dels recursos sanitaris. A inicis d'any, el professor López-Casasnovas va establir que necessitem 5.000 milions més per disposar d'uns estàndards equiparables als països amb els quals ens comparem. Això vol dir un 50% més del pressupost que tenim ara. L'Estat podria necessitar uns 25.000 milions.     
 

Jaume Padrós: "Plantarem cara el temps que calgui i veiem el futur amb esperança". Foto: Adrià Costa


- És realista pensar en aquestes xifres?

- És obvi que, ara per ara, no es tenen. No ens fem trampes. A l'Estat hi ha d'haver una comprensió del problema que cal una sanitat finançada d'acord amb el PIB dels països europeus. Els 5.000 milions són assolibles en cinc anys. Hauria de ser possible. Un altre element és aprofitar els fons estructurals europeus per invertir en estructures de modernització del sistema sanitari. Aquí, la digitalització i les noves tecnologies són importants. Ara, dels 5.000 milions, la meitat han de ser per posar les retribucions al nivell que mereixen. I una tercera cosa bàsica és modificar el sistema d'organització. El nostre model està pensat pels hospitals, però cada cop tenim més pacients grans, amb malalties neurodegeneratives i cròniques. Necessitem reforçar més l'àmbit comunitari i això en l'àmbit mèdic vol dir l'atenció primària. Hem d'anar cap a models semblants als que hi ha a Europa, amb una autonomia de gestió i una avaluació de resultats. Alguns volen tornar a debats anteriors.

- Com per exemple?

- Sobre la titularitat del servei. Es diu que s'ha privatitzat. A Catalunya no s'ha privatitzat res. Vostè té les mateixes prestacions. No sé, l'equip d'atenció primària de Vallcarca, per exemple, que és autogestionada, no és privatització, o on estem ara, Mutuam, que és un nom propi però treballa pel sector públic. I una cosa que s'ha de dir és que s'han de buscar fórmules eficients per afrontar els reptes del canvi climàtic, tot el que es veurà afectat per la gestió de residus, que genera el sector sanitari, o el consum energètic, i l'impacte que té quant a malalties. No sabem si la Covid és fruit del canvi climàtic, però hi ha malalties vinculades a les migracions. Hem de preparar el sistema per això també.

"El que m'ha trencat és veure els meus companys en situacions de risc evident"
  
- En aquests mesos, deu haver viscut moments molt durs. Quin ha estat el més colpidor?

- Hi ha moments en què no hem tingut respostes i només hem pogut confortar. El que sí que m'ha trencat, i que fins i tot em va fer plorar en un plató de TV3, és veure els meus companys i companyes en situacions de risc evident. Molts han perdut la salut i alguns han perdut la vida, exemplificant el compromís ètic que tenim. A mi això m'ha interpel·lat. Nosaltres som d'unes generacions que no havíem hagut de jugar-nos la salut perquè no havíem viscut epidèmies. Això m'ha fet sentir molt orgullós pel que fa als meus companys. A nivell personal, ha estat dur veure com alguns companys es desencaixaven. Això a mi em trencava.

Dit això, estem cansats, però la professió està molt compromesa, molt decidida. Plantarem batalla el temps que calgui i veiem el futur amb esperança. Hem après molt de la primera onada i mai en la història de la humanitat hem sabut tant en tan poc temps. El 2021 serà un any de represa cap a una normalitat que no podrà ser com la que teníem abans, quan fèiem veure que aquestes coses no existien i haurem de recuperar usos oblidats, com el rentat de mans o no anar a treballar si tenim grip.            

Altres notícies que et poden interessar







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació