15
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
16
de novembre
a la
13:42h
L'escena sintetitza el desgavell dels darrers dies al Govern. L'executiu, després de consultar la munió d'experts que assessoren el Procicat i de valorar diverses propostes -des de la flexibilització immediata de les restriccions fins a una pròrroga de les mesures de només una setmana-, pren la determinació d'ampliar deu dies el paquet de limitacions, inclòs el tancament al públic de bars i restaurants. S'obre una ronda d'explicacions als sectors afectats i seuen a la taula els professionals de la restauració. Però a la reunió, com va relatar dijous NacióDigital, no hi compareix el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, que poques hores abans havia proposat -al marge, fins i tot, de Junts per Catalunya (JxCat)- la represa de l'activitat de bars i restaurants. El malestar a ERC és manifest. La consellera Alba Vergés i el vicepresident Pere Aragonès, que sí que són a la reunió, no ho dissimulen.
El plantejament filtrat dimecres per l'equip de Tremosa -aixecar progressivament el tancament de la restauració i obrir al 50% les terrasses dels locals, només durant el migdia- no casa amb el que pensa Salut i també rep una resposta ràpida del Gremi de Restauració, que el titlla de "proposta de fireta" per insuficient. A les crítiques s'hi suma Aragonès, que manté una relació tibant amb el conseller d'Empresa, després de diverses enganxades. El vicepresident en funcions de president li recorda a Tremosa que el Govern "consensua" les decisions al consell executiu i que no és bo generar "confusió" als mitjans. No hi ha retrets en privat. Dijous, Tremosa delega en càrrecs del departament la cimera amb el sector de la restauració. Prioritza una visita a Amazon al Prat de Llobregat. A Salut reneguen. A Vicepresidència, també.
ERC considera que el conseller d'Empresa és l'ariet triat per desgastar Aragonès pel camí de les eleccions. Li atribueixen un paper diferent dels dels nous titulars d'Interior i Cultura. Àngels Ponsa està concentrada en la negociació amb el sector cultural, colpejat pels efectes de la pandèmia, mentre que Miquel Sàmper -que també ha alçat la veu quan ho ha cregut per fixar la posició de JxCat en el debat de les restriccions- ha fet moviments a Interior. Ja té el sarró la restitució de Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos d'Esquadra. El retorn de Trapero, que ha demostrat àmpliament als tribunals estar allunyat del projecte independentista del Govern, es branda com una victòria. S'intueix que el major farà d'escut per a la policia catalana, sempre sota el focus de l'escrutini públic, i més en temps de crisi.
La setmana es tanca amb una pròrroga de les mesures fins al 23 de novembre i un compromís de desescalada, que preveu l'obertura de terrasses i el retorn a l'activitat del sector cultural i de l'esport. Però a l'executiu ha estat altra setmana complexa, torçada des de bon principi. El motiu, el disseny de les ajudes als autònoms. L'operatiu informàtic falla dilluns, com denuncien els mateixos usuaris que intenten accedir-hi. S'intueix una allau de peticions, previsible si es té en compte que un 60% de les empreses catalanes tenen entre un i dos treballadors. Dimarts, els problemes es reprodueixen. Els 20 milions d'euros de la partida -2.000 euros per autònom- s'esgoten en un instant. Se'n beneficien els primers 10.000 professionals que aconsegueixen connectar-s'hi. No són els més necessitats, simplement són els més ràpids.
La indignació recorre les xarxes i impacta al Govern, reunit al consell executiu. Abans de la roda de premsa de la portaveu, Meritxell Budó, les conselleries de Treball (Chakir El Homrani) i Polítiques Digitals (Jordi Puigneró) s'intercanvien retrets per la mala imatge. Sense justificació possible davant el col·lectiu d'autònoms, Budó demana "disculpes" en nom de l'executiu i s'afanya a anunciar una reunió d'un comitè de crisi pel mateix dimarts per redissenyar les ajudes. "La realitat és que no hi ha prou diners", afirma Budó per limitar la pròpia responsabilitat mentre assenyala la inacció del govern espanyol. Tanmateix, a finals de setmana transcendeix -en una informació de l'Ara- que el Govern destina 100 milions a apujar el sou dels funcionaris (un calc de l'increment del 0,9% aplicat per l'Estat).
Per bé que Puigneró resulta implicat en la polèmica de la setmana, les mirades tornen a concentrar-se en el conseller El Homrani. A l'erosió acumulada per la gestió de les residències en la primera onada de la pandèmia, s'hi sumen episodis com el del teletreball, que converteixen el titular de Treball en una peça "cremada", tal com admeten fonts governamentals. Aragonès el disculpa i recorda que pilota una conselleria que concentra bona part de les ajudes als col·lectius vulnerables per la crisi -"ningú és perfecte", arriba a dir a TV3-, però a ERC ja fan càlculs sense el seu nom al futur executiu. Sí que hi és, per exemple, el de Vergés.
El Homrani i Tremosa personifiquen la setmana del Govern, carregada altre cop de desajustos en la resposta a la crisi sanitària i de disputes que retraten la desconfiança entre socis. El trajecte fins a les eleccions es preveu llarg i costerut, no només per als consellers "cremats" i "díscols" sinó per al conjunt de l'executiu. Ara mateix, la data dels comicis -el 14 de febrer- s'albira llunyana. Però ho podria ser més si hi intervenen més interessos partidistes. La pandèmia no remet i ho pot alterar tot, també el calendari electoral.
El plantejament filtrat dimecres per l'equip de Tremosa -aixecar progressivament el tancament de la restauració i obrir al 50% les terrasses dels locals, només durant el migdia- no casa amb el que pensa Salut i també rep una resposta ràpida del Gremi de Restauració, que el titlla de "proposta de fireta" per insuficient. A les crítiques s'hi suma Aragonès, que manté una relació tibant amb el conseller d'Empresa, després de diverses enganxades. El vicepresident en funcions de president li recorda a Tremosa que el Govern "consensua" les decisions al consell executiu i que no és bo generar "confusió" als mitjans. No hi ha retrets en privat. Dijous, Tremosa delega en càrrecs del departament la cimera amb el sector de la restauració. Prioritza una visita a Amazon al Prat de Llobregat. A Salut reneguen. A Vicepresidència, també.
ERC considera que el conseller d'Empresa és l'ariet triat per desgastar Aragonès pel camí de les eleccions. Li atribueixen un paper diferent dels dels nous titulars d'Interior i Cultura. Àngels Ponsa està concentrada en la negociació amb el sector cultural, colpejat pels efectes de la pandèmia, mentre que Miquel Sàmper -que també ha alçat la veu quan ho ha cregut per fixar la posició de JxCat en el debat de les restriccions- ha fet moviments a Interior. Ja té el sarró la restitució de Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos d'Esquadra. El retorn de Trapero, que ha demostrat àmpliament als tribunals estar allunyat del projecte independentista del Govern, es branda com una victòria. S'intueix que el major farà d'escut per a la policia catalana, sempre sota el focus de l'escrutini públic, i més en temps de crisi.
La setmana es tanca amb una pròrroga de les mesures fins al 23 de novembre i un compromís de desescalada, que preveu l'obertura de terrasses i el retorn a l'activitat del sector cultural i de l'esport. Però a l'executiu ha estat altra setmana complexa, torçada des de bon principi. El motiu, el disseny de les ajudes als autònoms. L'operatiu informàtic falla dilluns, com denuncien els mateixos usuaris que intenten accedir-hi. S'intueix una allau de peticions, previsible si es té en compte que un 60% de les empreses catalanes tenen entre un i dos treballadors. Dimarts, els problemes es reprodueixen. Els 20 milions d'euros de la partida -2.000 euros per autònom- s'esgoten en un instant. Se'n beneficien els primers 10.000 professionals que aconsegueixen connectar-s'hi. No són els més necessitats, simplement són els més ràpids.
La indignació recorre les xarxes i impacta al Govern, reunit al consell executiu. Abans de la roda de premsa de la portaveu, Meritxell Budó, les conselleries de Treball (Chakir El Homrani) i Polítiques Digitals (Jordi Puigneró) s'intercanvien retrets per la mala imatge. Sense justificació possible davant el col·lectiu d'autònoms, Budó demana "disculpes" en nom de l'executiu i s'afanya a anunciar una reunió d'un comitè de crisi pel mateix dimarts per redissenyar les ajudes. "La realitat és que no hi ha prou diners", afirma Budó per limitar la pròpia responsabilitat mentre assenyala la inacció del govern espanyol. Tanmateix, a finals de setmana transcendeix -en una informació de l'Ara- que el Govern destina 100 milions a apujar el sou dels funcionaris (un calc de l'increment del 0,9% aplicat per l'Estat).
Per bé que Puigneró resulta implicat en la polèmica de la setmana, les mirades tornen a concentrar-se en el conseller El Homrani. A l'erosió acumulada per la gestió de les residències en la primera onada de la pandèmia, s'hi sumen episodis com el del teletreball, que converteixen el titular de Treball en una peça "cremada", tal com admeten fonts governamentals. Aragonès el disculpa i recorda que pilota una conselleria que concentra bona part de les ajudes als col·lectius vulnerables per la crisi -"ningú és perfecte", arriba a dir a TV3-, però a ERC ja fan càlculs sense el seu nom al futur executiu. Sí que hi és, per exemple, el de Vergés.
El Homrani i Tremosa personifiquen la setmana del Govern, carregada altre cop de desajustos en la resposta a la crisi sanitària i de disputes que retraten la desconfiança entre socis. El trajecte fins a les eleccions es preveu llarg i costerut, no només per als consellers "cremats" i "díscols" sinó per al conjunt de l'executiu. Ara mateix, la data dels comicis -el 14 de febrer- s'albira llunyana. Però ho podria ser més si hi intervenen més interessos partidistes. La pandèmia no remet i ho pot alterar tot, també el calendari electoral.