coronavirus

Com s'ha de fer la desescalada de la segona onada?

Els epidemiòlegs alerten que, per no repetir errors, l'aixecament de restriccions ha de ser lent i amb limitacions i que la ciutadania ha d'assumir que no podrà ser un Nadal "normal"

per Sara González, 15 de novembre de 2020 a les 13:00 |
Locals tancats a Barcelona | Helena Margarit Cortadellas
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
23 de novembre. És la data fixada pel Govern per començar a relaxar les restriccions i un dia especialment assenyalat pels sectors econòmics que més estan patint aquesta segona onada del coronavirus. L'experiència de la primera desescalada, però, la que es va fer just abans de l'estiu i que va ser l'avantsala de l'actual escenari, fa que els epidemiòlegs alertin que no es poden repetir errors comesos. La reobertura, apunten, ha de ser gradual i tenint present, especialment, que aquest Nadal no pot ser com els anteriors, motiu pel qual avisen que caldrà molta pedagogia per conscienciar la ciutadania. 

"No podem fer un altre Sant Joan". És la consigna amb la qual treballa el Govern tenint present que les festes nadalenques tornaran a ser una prova del cotó clau per evitar una tercera onada. D'entrada, s'han donat deu dies de marge per reduir la pressió assistencial, especialment a les UCI, on els pacients de Covid-19 suposen el 58% dels ingressats. Es busca també negociar amb els sectors més afectats, com l'hostaleria, una obertura "progressiva" per intentar evitar un nou creixement dels contagis.


Ja s'ha avançat que el primer que es permetrà és l'habilitació de les terrasses -que es prioritzaran per davant dels interiors dels locals- i les activitats a l'aire lliure, però que continuaran el toc de queda, el tancament perimetral de Catalunya i limitacions de la mobilitat entre municipis o àrees una mica més àmplies. A continuació, les claus de la desescalada de la segona onada. 

1. Relaxament gradual, lent i amb avaluació contínua. La cap de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Magda Campins, alerta que s'ha d'actuar de forma "molt curosa" en l'aixecament de restriccions. Sobretot perquè aquesta partirà d'unes xifres encara molt altes i amb una significativa pressió hospitalària. L'ideal per iniciar el relaxament de mesures, recorda, seria que la incidència fos de 100 per cada 100.000 habitants -en aquests moments és de 622,79- que la velocitat de propagació fos del 0,7 -ara és del 0,8- i que la taxa d'incidència fos de 300 -està per sobre dels 480-. "Això ho tindrem en deu dies", avisa.


És per això que considera que es pot començar a parlar d'algunes reobertures, però només en espais exteriors sense que això es tradueixi en aglomeracions. "S'ha de vigilar molt. Si la desescalada es fa ràpid, com a l'estiu, és perillós", assegura Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC. La seva lectura és que les mesures vigents "estan funcionant" i tenint l'efecte que s'esperava, encara que els contagis es redueixin lentament, i que, per tant, es pot començar a parlar d'un relaxament de les restriccions a partir del dia 23.

"S'ha de vigilar molt. Si la desescalada es fa ràpid, com a l'estiu, és perillós", afirma Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC

Ara bé, Campins apunta que, un cop es flexibilitzin les primeres restriccions cal esperar 14 dies, que és el temps d'incubació del virus, abans de relaxar-ne més per poder certificar que les primeres no es tradueixen en un ascens dels contagis. "La primera desescalada va anar massa de pressa i no donava temps d'avaluar les dades", recorda. En aquest mateix sentit es pronuncia Anna Vilella, epidemiòloga de l'Hospital Clínic, que subratlla la importància de no caure en els mateixos errors de l'estiu. "Aleshores es va mirar cap a una altra banda o es va obrir tot. I cal tenir present que no és el mateix que se t'accelerin els contagis en un petit poble que a Barcelona o a l'Hospitalet, on per la densitat és pot descontrolar tot més fàcil", assegura. 

2. Bars i restaurants a l'exterior, amb aforament limitat i vigilància. Pel que fa a l'oci i la restauració, Macip defensa que cal reobrir amb "mesura i cautela". L'objectiu és evitar que la pressió dels sectors afectats torni a precipitar la desescalada. Això passa per limitar aforaments, prioritzar sempre els espais exteriors i la màxima ventilació i suggereix que s'instauri un registre de dades sobre els clients de bars i restaurants per facilitar el rastreig en cas de contagi. Vilella apunta que, en cas d'obrir-se també interiors, com a molt s'hauria de fixar un 30% d'aforament.


Campins posa l'accent en la "vigilància estricta" que caldrà establir en la separació de dos metres entre taules i en l'afluència, que ha de ser de màxim un 50% a les terrasses i amb un límit de sis persones per taula. "Que hi hagi persones que controlin aquest compliment i, qui no compleixi, doncs multa", sosté. Sota el seu criteri, abans del tancament de la restauració, el grau de compliment de les mesures era "molt irregular" i el que no es pot permetre ara és que es reobri i que, en qüestió de dues o tres setmanes, la situació torni a ser crítica. "Per a l'economia serà encara pitjor anar tancant de forma intermitent", resumeix.  

"Que hi hagi persones que controlin aquest compliment de les mesures a la restauració i, qui no compleixi, doncs multa", defensa la cap de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Magda Campins

Macip reconeix que és "sorprenent" que en territoris com Madrid, on la restauració no ha tancat, tingui en aquests moments millors dades que Catalunya. "La raons s'han d'analitzar bé, perquè d'entrada no s'explica", afirma. Tampoc el secretari general de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va saber-ne donar una explicació dijous passat. En tot cas, assegura l'investigador, caldrà revisar si s'estan donant dades correctament, si els resultats de Madrid pot atribuir-se o no als cribratges massius i si en tres o quatre setmanes augmenta o disminueixen els ingressats. 

3. Les mínimes trobades socials i de màxim sis persones. La reducció de la interacció social, com la de la mobilitat, continua sent troncal per al control de la pandèmia. Per dissuadir nous brots, Macip considera que cal mantenir durant mesos que les trobades puguin ser de màxim sis persones, una limitació que avisa que s'ha de mantenir especialment durant el Nadal. "Per norma, no s'han de produir trobades socials si no són necessàries", afirma, i recorda que "la vida normal" no existirà fins que no hi hagi immunitat de grup: "Com més sacrificis fem entre tots, menys sacrificis hauran de fer sectors concrets".


La unanimitat és rotunda entre els epidemiòlegs consultats. Tant Vilella com Campins avalen que es mantingui aquesta restricció perquè permet que, en cas que en una trobada hi hagi un contagiat, es minimitzi la quantitat de possibles infectats i sigui més fàcil la detecció dels contactes. L'epidemiòloga del Clínic ja apunta que mantenir la limitació de trobades a sis persones com a màxim ja és una manera de fer "pedagogia" sobre com haurà de ser el Nadal.

4. Adéu a un Nadal "normal". De fet, Macip insisteix especialment que cal conscienciar la gent que "no s'intentarà fer un Nadal normal" perquè quan es va provar amb l'estiu les conseqüències han estat la situació actual. "Al gener pot produir-se una onada pitjor si intentem viure les festes com sempre", alerta. Trobades multitudinàries entre no convivents, en espais tancats, durant moltes hores i sense mascaretes parlant i celebrant és el còctel propi del Nadal que els epidemiòlegs avisen que s'han d'evitar. Macip és contundent amb el missatge: "Si no entenem això, tindrem problemes i no servirà de res tot l'esforç fet". D'entrada, els municipis ja estan anunciant que no hi hauran cavalcades de reis o que es faran en un altre format. 

Vilella sí que fa notar que, a més de les mesures de reducció de la interacció social, s'ha de tenir també present qüestions sociològiques, com la solitud en la qual es poden trobar persones grans en aquestes dates tan assenyalades. "L'aïllament pot ser encara pitjor", avisa. El que sí que es pot, proposa, és replantejar el format de com són les trobades: amb menys gent i més curtes. "Cal trobar l'equilibri", defensa. En tot cas, si es manté vigent el toc de queda, ja serà una restricció dissuasòria dels sopars festius, així de festes com les de cap d'any, que ni es contemplen.

"L'aïllament de les persones grans pot ser encara pitjor. Cal trobar l'equilibri", defensa Anna Vilella, epidemiòloga de l'Hospital Clínic

Per a Campins, la comunicació fins ara "no ha estat prou bona" i han faltat explicacions clares. "Cal dir que serà llarg, que com que no es farà un confinament total no baixarem la corba i que, a més, som a l'hivern i fem més vida en espais tancats. Per tant, el compliment de les mesures ha de ser molt més estricta", subratlla. La seva tesi és que inculcar aquest missatge a la població és una de les claus.

5. Tenir les eines a punt per controlar els rebrots. A banda d'una desescalada feta a corre-cuita per intentar salvar la temporada d'estiu, una altra de les evidències que es va fer evident en el desconfinament va ser la debilitat del sistema de rastreig. Els rebrots es van produir abans del que s'havia previst i la xarxa de detecció, seguiment i control dels contagis era insuficient. Ara, la realitat és que hi ha més casos que aleshores, motiu pel qual Campins assenyala la importància de reforçar el sistema per fer el cens de contactes en les primeres 24 hores i intentar tallar ràpid les cadenes de transmissió. 

"La desescalada s'ha de fer tenint a punt les eines per controlar els rebrots", insisteix també Macip, que destaca que cal avançar en els tests i els cribratges massius per poder controlar onades i pics. Els tests ràpids, recorda, poden ser un gran avenç en aquest sentit: "Si arriba prou quantitat, no hi ha excuses per no fer-los". Vilella posa de relleu com és l'atenció primària la que està carregant amb el rastreig fent "més del que pot" de forma "admirable", però a costa de "deixar de banda" activitat rutinària, com ara el seguiment dels pacients crònics.

Segons l'epidemiòloga del Clínic s'hauria de reforçar Salut Pública perquè liderés la tasca de rastreig, ja que és allà "on hi ha l'expertesa" mentre que els CAP tenen molta altra feina. "El problema del rastreig és que falta coordinació i ha fallat. Aquí i a altres països d’Europa. S'ha de treballar perquè la pròxima onada sigui més lluny i menys intensa", conclou.

Altres notícies que et poden interessar

​​​



​​​

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació