L'advocat d'Òmnium Cultural, Benet Salellas, ha denunciat una "voluntat d'escarmentar" l'entitat en la demanda de 10.000 euros per part d'un sergent de la Guàrdia Civil, que denuncia que s'ha produït una vulneració de drets fonamentals, concretament el dret a la pròpia imatge. Òmnium va utilitzar un fragment de la declaració d'aquest agent al Tribunal Suprem en el marc del judici de l'1-O en què es va fer un embolic a l'hora de definir una bandera de l'entitat. El demandant sosté que Òmnium va fer el vídeo amb finalitats publicitàries, per captar socis a costa de la seva veu, mentre que l'entitat ho nega i demana preservar el dret a la informació. La Fiscalia també demana acceptar la demanda contra l'entitat sobiranista, però per una quantitat inferior, de 6.000 euros.
El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha declarat des de Lledoners i ha lamentat un "interès en coartar la llibertat d'expressió" amb la demanda de l'agent de la Guàrdia Civil. Cuixart ha acusat el sergent de mentir quan va definir la bandera d'Òmnium. "Òmnium no té cap bandera", ha recordat el dirigent de l'entitat, que s'ha emparat en la llibertat d'expressió per difondre aquell "despropòsit". "Volíem denunciar i ho seguim fent que el testimoni va venir. O hi ha mala fe o hi ha incompetència per part d'un servidor públic", ha remarcat.
Salellas ha dit que en relació al vídeo "no hi ha discussió" en què és una intervenció per part de l'agent de la Guàrdia Civil "en un lloc públic" i "en acte de servei". "Va declarar per la seva professió i està en acte de servei, i és ordenada per un jutge", ha apuntat. Salellas ha dit que la prova practicada al Suprem es va fer d'una determinada manera per evitar la identificació de l'agent en qüestió, però en va permetre la utilització de la veu. "Ningú va discutir això, tampoc l'agent", ha dit l'advocat.
Salellas ha dit que s'interposa la demanda contra Òmnium per una suposada finalitat publicitària perquè apareix el "fes-te'n soci" al final del vídeo. L'advocat ha dit que això no converteix el missatge informatiu en un missatge publicitari i ha remarcat que Òmnium va utilitzar el judici per denunciar la vulneració de drets fonamentals. "El vídeo no és autobombo d'Òmnium ni ven l'entitat, sinó que informa del que ha passat en un judici igual que fan els mitjans de comunicació", ha dit. "Ha de prevaldre el dret a la informació", ha insistit l'advocat.
El lletrat també ha dit que el que es planteja en aquest judici "no és neutre". "No és casualitat que Òmnium sigui l'únic que sigui demandat", ha apuntat. En aquest sentit, ha dit que la relació de causalitat entre el vídeo d'Òmnium i el prejudici a l'agent de la Guàrdia Civil no es pot traçar. "No es pot acreditar que la causalitat sigui culpa d'Òmnium", ha apuntat. També ha recordat que l'agent no ha demanat que es retiri el vídeo de la xarxa. "Això demostra la voluntat d'escarmentar Òmnium Cultural", ha dit Salellas.
L'advocat de l'agent de la Guàrdia Civil ha emmarcat la demanda en la voluntat d'Òmnium d'aconseguir socis per l'entitat a través de la veu del demandant. Ha dit també que s'ha produït una vulneració del dret a la pròpia imatge per l'ús de la veu per finalitats comercial. L'advocat ha descartat pas a pas els arguments de la defensa d'Òmnium i ha recordat que difondre la veu o la imatge d'algú per finalitats publicitaris i sense el consentiment de l'afectat és una vulneració de drets. És per això que ha demanat a la jutgessa de la sala l'admissió íntegra de la demanda, que reclama 10.000 euros a Òmnium. La Fiscalia s'ha posicionat en el mateix sentit i ha demanat que es sentenciï en contra de l'entitat, però per una quantitat de 6.000 euros.
L'agent acusa Òmnium de "mercadejar" amb la seva veu
L'agent demandant va tenir coneixement del vídeo d'Òmnium poc després de la seva declaració al Tribunal Suprem. A preguntes de la Fiscalia ha detallat què va passar durant la declaració i s'ha ratificat en la controvertida definició de la suposada bandera d'Òmnium. "La bandera era exactament el que jo vaig descriure", ha apuntat. El vídeo, ha detallat l'agent, es va fer viral a les xarxes socials. "La meva veu va sortir a tots els mitjans, es van fer memes, vídeos amb la meva veu", ha denunciat, i ha dit que se'l va "ridiculitzar".
"No he presentat una demanda contra cap d'aquestes persones ni aquests vídeos, perquè entenc perfectament que vaig declarar en un judici públic i la llibertat d'expressió", ha insistit. De tota manera, ha demandat Òmnium perquè "mercadejava" amb la seva veu. "Això no ho podia consentir", ha reblat. L'agent ha dit que la seva veu s'associava al seu número d'identificador personal, que no és conegut, però també va permetre que el reconeguessin amics i familiars.
El demandat, a preguntes del ministeri fiscal, ha dit que el vídeo d'Òmnium era "publicitari" perquè al final s'instava la gent a fer-se soci de l'entitat. "Òmnium ingressa diners amb els seus socis, i jo vaig entendre que era un vídeo publicitari en què es demanava a la gent que es fes soci a partir de la meva veu", ha denunciat l'agent. És per això, ha dit, que va presentar la demanda contra Òmnium i no contra els centenars de persones que van compartir el fragment de la seva declaració.
L'agent de la Guàrdia Civil demana 10.000 euros d'indemnització per "danys morals". Ha relatat que els fets han afectat també la seva família, i a nivel professional potser no pot tornar a fer serveis com agent encobert. "Un narcotraficant amb qui m'he reunit fa 15 dies podrà reconèixer-me? En dany és important", ha dit. A preguntes de la fiscal, ha insistit que la demanda s'interposa per intentar treure rèdit econòmic a través d'un vídeo amb la seva veu.
A preguntes de la seva defensa, l'agent ha dit que ningú d'Òmnium li va demanar permís per utilitzar la seva veu i que l'entitat no l'ha denunciat per fals testimoni per la declaració del Suprem. A preguntes de l'advocat d'Òmnium, l'agent també ha admès que no va demanar al Suprem amagar la seva veu durant la seva declaració ni va denunciar cap dels fets que ha explicat en la seva declaració.
Un vídeo de campanya i sense finalitat publicitària
El director de campanya d'Òmnium, Oleguer Serra, ha explicat que en el marc de la campanya "Judici a la democràcia" es van elaborar una cinquantena de vídeos amb diferents protagonistes. "Cap d'aquestes persones ha interposat demandes a Òmnium per aparèixer en aquest vídeo", ha dit, i ha detallat que la finalitat formava part d'una campanya àmplia i no tenien una finalitat concreta. "La campanya va començar a principis de 2019 amb diversos objectius, com ara denunciar la manca de democràcia a l'estat espanyol", ha apuntat.
A preguntes de Salellas, ha negat que la campanya volgués fer publicitat de l'entitat. "Els vídeos explicaven què passava, però no es parlava de l'activitat d'Òmnium. Apareixia el 'fes-te'n soci' per mobilitzar i implicar la societat", ha explicat. Aquest lema final del vídeo ja s'ha retirat perquè era objecte d'una demanda. "L'hem retirat per respecte a l'administració de justícia, no perquè reconeguem que s'està publicitat", ha apuntat. A preguntes de l'advocat de la Guàrdia Civil, el director de campanya ha dit que no es va demanar consentiment a l'agent demandant.
El director de comunicació d'Òmnium, Roger Rofín, ha remarcat que en cap cas es van posar en contacte amb cap dels testimonis per difondre des de l'entitat allò que estava difonent el propi Suprem a través de la televisió espanyola. El testimoni ha explicat que van recollir aquell fragment perquè era "un dels aspectes més destacats de la jornada" i era "un testimoni molt gràfic de les mentides" que s'estaven dient al Suprem. "No podíem transmetre el que volíem sense la veu de l'agent", ha dit Rofín, que ha negat que fos publicitat d'Òmnium.
Una de les tècniques de comunicació d'Òmnium, Ainhoa Sorrosal, ha justificat l'elaboració del vídeo. Ella estava en contacte amb el gabinet de premsa del Suprem i amb periodistes de Madrid i ha dit que ningú li va recriminar aquest vídeo i l'ús de les declaracions de l'agent de la Guàrdia Civil. "Les imatges eren públiques i no hi va haver mai cap restricció", ha apuntat.
