Ciència en societat

Les incerteses de la vacuna contra la Covid-19

Les qüestions clau que sorgeixen amb l'aparició dels resultats positius dels fàrmacs per combatre el coronavirus

per Cristina Junyent , 11 de novembre de 2020 a les 19:00 |
Mostres en un laboratori. | Europa Press
L’anunci que les farmacèutiques Pfizer i BioNTech tenen una vacuna candidata a prevenir la Covid-19 va ser una bona notícia per iniciar la setmana. Els resultats provisionals positius són la primera evidència convincent en una ronda final de la fase III en assajos clínics en humans en el llarg camí per a fer una vacuna, d’això no hi ha dubte. I és també un bon auguri per a les altres vacunes COVID-19 que es troben en desenvolupament.

Ara bé, tot i que la nota de premsa conjunta va disparar moltes expectatives, segons la comunitat científica deixa preguntes per respondre, per la qual cosa es recomana cautela. El comunicat és una primícia en premsa, no una publicació científica on es donaríen més dades del mètode d’estudi.


La vacuna va ser iniciada a l’empresa BioNtech de Mainz a Alemanya, per dos científics experts en càncer i d’origen turc. Un cop van tenir èxit en les primeres proves, per assumir els assajos clínics i el desenvolupament, es van associar a la gran empresa farmacèutica Pfizer, que té base a Nova York.

Biològicament la vacuna consta d’instruccions moleculars en forma d'RNA missatger (RNAm) —la molècula a què es tradueixen les instruccions del DNA— per a que les cèl·lules humanes produeixin la proteïna de l’espina del coronavirus. Un cop les cèl·lules n’incorporin l’estructura, el sistema immunològic hauria de reconèixer el SARS-CoV-2 i evitar la Covid-19.


En estudis inicials amb animals i en les primers assaigs clínics, i administrada en dues dosis, la vacuna semblava tenir un efecte prometedor. En l’assaig clínic en fase III exposat s’ha estudiat si més de quaranta-tres mil cinc-centes persones s’infectaven o mostraven símptomes de COVID-19; una part del grup va rebre un placebo, com s’ha de fer en aquesta mena d’estudis.

En el comunicat de premsa de Pfizer i BioNtech admeten que entre tots els participants van identificar noranta-quatre casos de Covid-19. Això fa, segons el comunicat de premsa, que l’efectivitat de la vacuna sigui superior al noranta per cent després de la segona dosi, tres setmanes més tard de rebre’n la primera. Però no s’indica quants d'aquests casos pertanyien al grup que va rebre el placebo o al que va rebre la vacuna.


Per a superar les fases que ha de seguir, l’assaig continuarà fins que es detectin un total de 164 casos de Covid-19, per això les estimacions d'eficàcia inicials podrien canviar. Tot i això, tot sembla indicar que les estimacions es poden mantenir molt per sobre del 50%, el llindar que ha marcat l'Administració de Drogues i Aliments (FDA) dels Estats Units per acceptar una vacuna d’emergència en la lluita contra la SARS-CoV-19, després d’un seguiment mínim de dos mesos.

També cal veure si la vacuna pot protegir davant casos lleus i greus de COVID-19, cosa que sabria si s’haguessin publicat casos d’aquestes característiques en el grup que ha rebut el placebo. Com tampoc no se sap si la vacuna pot evitar que les persones que no mostren símptomes (o els tenen lleus) propaguen el coronavirus. Si bloquegés la transmissió podria accelerar la fi de la pandèmia.

Cal també trobar determinar com funciona la vacuna en els diferents grups que han participat en l'assaig, especialment si discrimina per edat o per grup de població. I, per descomptat, quant durarà l'eficàcia; encara manca perspectiva per veure si es mantenen els anticossos tres o sis mesos després de la inoculació. Per ara, la comunitat científica tampoc no espera vacunes que protegeixin cinc anys.

Els resultats comunicats donen impuls al desenvolupament d’altres vacunes contra la COVID-19. Segons l'OMS, en l’actualitat n’hi ha deu que han passat les primeres proves de seguretat; quaranta-set en fase d’experimentació clínica, i altres cent cinquanta-cinc en fase preclínica.  Entre elles hi ha la que desenvolupa Moderna Therapeutics, una empresa de biotecnologia de Cambridge, Massachusetts; la de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units, a Bethesda, Maryland; la d’AstraZeneca, a la Universitat d’Òxford, al Regne Unit, i Sinovac, a la Xina.

Un altre punt a considerar en la distribució és que s’ha de mantenir a vuitanta graus sota zero fins a ser inoculada, atès que la vacuna és d’àcid nucleic —una molècula molt làbil. Això fa la logística més complexa, però no impossible. Per tot plegat, hi ha esperança. Ara bé, fins que no arribin les vacunes per a la gran major part de la societat, no ens en confiem, que les dades són dures. Seguim mantenint les precaucions de les tres “m”: mans, mascareta i metres de distància.

Altres notícies que et poden interessar







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació