Despropòsit autònom

El problema de fons és, òbviament, que la Generalitat gestiona engrunes i pot ordenar restriccions i no de socórrer els afectats. Però hi ha marge de millora. Avui també són notícia les residències i els contagis, Puigdemont que ha de decidir, la treva interna a Ciutadans, la primera gran guerra i Pepe Navarro

11 de novembre del 2020
Actualitzat a les 6:33h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els autònoms, les microempreses i el sector dels serveis són els més afectats per les restriccions de l'activitat per frenar la pandèmia i el refredament general de l'economia per la por als efectes de tot plegat. Ells i també els treballadors que s'han quedat a l'atur i que, per la ineficàcia i el desbordament del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), tenen problemes per rebre la prestació. Per no parlar ja dels que estan en una situació "irregular" (sense papers o amb economies submergides) i que queden fora de tot ajut. 

L'episodi d'ahir dels autònoms, que ja s'organitzen per fer notar el seu lògic enuig, suma un cas més als dèficits de la gestió de la crisi. L'executiu de Junts per Catalunya i ERC no ha estat capaç de garantir una plataforma telemàtica de petició d'ajuts que aguantés una allau de sol·licituds que era previsible -ja va passar el mateix amb les del Departament d'Empresa a bars, restaurants i centres d'estètica- i, el que és més greu, ha establert un sistema de concessió impresentable i injust: l’ordre d'arribada. Els possibles receptors de l'ajut eren 100.000, però només hi havia dotació pressupostària per a 10.000 d'ells. 

La conselleria de Polítiques Digitals i la de Treball, en un dels habituals espectacles als quals ens té acostumats el govern de coalició, s'han tirat els plats pel cap i, finalment, Pere Aragonès ha hagut de deixar de banda la seva habitual prudència, cridar a l'ordre les conselleries afectades i comprometre un nou sistema -i per tant una nova dotació pressupostària- d'ajuts als autònoms. Ningú havia estat capaç de preveure el que passaria. En el cas del conseller Chakir el Homrani plou sobre mullat després dels dèficits en la gestió de les residències a la primera onada. Li van retirar les competències per passar-les a Salut. 

El problema de fons és, òbviament, que la Generalitat gestiona engrunes i que té capacitat d'ordenar bona part de les restriccions però no de socórrer els col·lectius afectats com sí que poden fer els estats europeus. Reduir l'activitat i destinar 20 milions als autònoms, tancar l'hostaleria i compensar-ho amb 40 milions o abaixar la persiana del sector cultural i destinar-hi 17 milions en són alguns exemples. I això pel que fa a sectors que s'han pogut socórrer, perquè molts altres no tenen grans expectatives o pateixen l'alentiment de l'administració pel teletreball dels funcionaris.           

La mala gestió dels ajuts als autònoms fa, doncs, evident que cal una sacsejada, un reset, al Govern, que no es podrà produir com a mínim fins a la primavera, després de les eleccions del 14 de febrer. Mentrestant, Aragonès té l'opció de fer valer el pes dels vots del partit a Madrid. A curt termini, és evident, no aconseguirà ni l'amnistia ni el referèndum, però en la gestió dels fons europeus i en la negociació dels pressupostos espanyols poden arribar algunes respostes -necessàries- en forma de diners pels afectats. Una gestió menys caòtica i accidentada ja no depèn només d'ell. Els consellers d'ERC i els de Junts l'haurien d'ajudar una mica més. 

Per cert que avui hauríem de saber si Carles Puigdemont serà finalment candidat de Junts per Catalunya el 14-F. Si dóna el sí, Laura Borràs, Jordi Puigneró i Damià Calvet li cediran el pas i, entre bambolines ja que per això no s'han previst primàries, competiran per ser "candidat efectiu" en el cas probable que es constati que Puigdemont, que no vol deixar escó i immunitat europea, no pot ser investit. Les diverses famílies de Junts el pressionen perquè es presenti i tenir així més opcions de guanyar les eleccions. Ahir hi havia molta incertesa. Dilluns vaig explicar en quin punt es trobava el debat intern.  
 

Avui no et perdis

»Els ajuts als autònoms, l'última llacuna de la resposta del Govern a la pandèmia; per Sara González.

» Fil directe: «Satèl·lits a l'espai, ajudes pel terra»; per Pep Martí.

» Dades | Qui s'infecta ara? Els majors de 80 anys lideren els contagis a Catalunya; per Roger Tugas.

» Opinió: «Entre la urgència i la independència»; per Josep Huguet.

»
Un dels acusats pel 17‑A es penedeix dels fets i els altres dos se'n desvinculen; per Bernat Surroca.

» Perfil | El jutge Guevara o el que va del rigor a impertinència; per Bernat Surroca.

» Joves d'orígens diversos defensen i reivindiquen el català com a eina de país.

» Entrevista Marc Reig, capità de l'Open Arms: «Mentre es retenen vaixells se segueix ofegant gent al mar»; per Sergi Cámara.

»Manlleu, primera ciutat de l'estat espanyol que implantarà la recollida de residus porta a porta; per Carles Fiter.
 

 El passadís

Els crítics de Ciutadans a Catalunya han acordat un alto-el-foc i rebaixar el to respecte a la direcció. El malestar intern no s'ha apaivagat i la negociació amb el PSOE per aprovar els pressupostos tot i l'oposició a la llei d'educació que protegeix la immersió lingüística ha irritat un sector dels taronges. Però a Catalunya, els crítics han apostat per no explicitar de moment les seves divergències amb la cúpula. Quatre diputats formen part d'aquest sector (Antonio Espinosa, Carmen de Rivera, María Valle i Sergio Sanz). L'anàlisi que fan els crítics de Cs és que l'unionisme travessa un moment de forta desmobilització i convé arribar a les eleccions catalanes del 14-F amb el partit el més cohesionat possible. Veurem quant els dura la pax interna. 

Vist i llegit

Costa trobar als mitjans de masses el testimoni de persones que hagin superat l'addicció a les drogues. Més encara si són populars. La majoria dels que han viscut el tràngol s'estima més passar pàgina. Qui en va parlar, en concret al programa Islàndia de Rac1 entrevistat per Albert Om, és el cuiner Raül Balam Ruscalleda, fill de la reconeguda Carme Ruscalleda. A l'entrevista explica que la seva és una malaltia crònica i com va tocar fons el 2013. Se'n va sortir a una clínica, però al confinament, diu, encara va somiar en la cocaïna i l'alcohol. Impressiona el testimoni.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1918 es va signar en un vagó de tren al bosc de Compiègne (França) l'armistici que acabava amb els combats del front occidental a la Primera Guerra Mundial, que feia quatre anys que durava. Els alemanys assumien la seva derrota davant els exèrcits aliats, es retiraven dels camps de batalla, renunciaven a tractats internacionals favorables i entregaven bona part del seu armament. Així vam recordar la fi del "món d'ahir".

 L'aniversari

Avui compleix 69 anys el periodista Pepe Navarro. Va néixer a Còrdova, però de ben petit, amb només dos anys, es va traslladar a Sabadell. La seva carrera va començar a la ràdio en emissores catalanes fins que el 1983 es trasllada a Madrid. El seu salt a la fama és amb la televisió, i concretament a Tele5. Allà posa en antena el late night Esta noche cruzamos el Mississipi, el primer gran programa d'entreteniment en la franja horària nocturna a Espanya i que va tenir grans èxits d'audiència. Va crear monstres catòdics com La Veneno. Fa més de deu anys que no fa pantalla i la seva carrera està acabada, però segueix vinculat al negoci televisiu. Bertín Osborne el va entrevistar al seu programa de cases dels famosos, van parlar de la seva trajectòria i va prometre tornar. Però res.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l