Els ajuts als autònoms, l'última llacuna de la resposta del Govern a la pandèmia

El col·lapse per accedir a la prestació anunciada aboca la Generalitat a una rectificació, i suma un episodi més als dèficits de la gestió econòmica i social de la crisi

Un bar tancat per les restriccions
Un bar tancat per les restriccions | Helena Margarit
10 de novembre del 2020
Actualitzat el 11 de novembre a les 11:06h
Amb les persianes abaixades per imperatiu sanitari, amb factures acumulades per pagar i sense ingressos. És el retrat de milers d'autònoms que malden per la supervivència del seu negoci en plena pandèmia i que aquest dimarts han encaixat amb decepció com s'esgotava d'un plomall l'ajut de 2.000 euros per a 10.000 beneficiaris que havia activat la Generalitat. Hores davant la pantalla intentant sol·licitar, en un sistema col·lapsat, la prestació per constatar el que era evident abans de començar: que 20 milions per als més de 542.000 treballadors per compte propi que hi ha a Catalunya són totalment insuficients. El Govern ha demanat "disculpes", però ha assenyalat també la inacció de la Moncloa, que ha apujat quotes i no activa un pla de xoc de moratòries d'impostos.

Tot plegat, un episodi més de l'antologia de dèficits de les mesures de l'administració i, en aquest cas, de la Generalitat, per contenir la sagnia econòmica derivada de la crisi sanitària, amb enormes conseqüències socials. En una reunió d'urgència, l'executiu s'ha vist abocat a prometre nous ajuts -sense fixar cap xifra- amb caràcter "regular" i a través d'un nou mecanisme "més àgil".

1. Un ajut només per als 10.000 primers. La indignació del sector s'ha agreujat perquè el criteri de concessió de l'ajut als autònoms era, simplement, l'ordre de petició. No s'establia cap ordre en funció d'uns barems per prioritzar els casos més urgents. S'ha fet evident la desproporció entre els sacrificis al qual s'han vist abocats determinats sectors per tancament o reducció dràstica del negoci arran de les restriccions i els ajuts limitats que els ofereixen les administracions. Aquesta vegada, per part de la Generalitat.

Era difícil no preveure un col·lapse amb l'ajut anunciat per als autònoms, tenint present que sis de cada deu empreses a Catalunya estan formades per un o dos treballadors. Només entre les nou i les deu d'aquest matí s'han rebut 406.000 peticions i, al migdia, menys de 24 hores després d'haver-se posat en marxa, la prestació s'havia esgotat. 

El Govern ha entonat el mea culpa, ha demanat "disculpes" i s'ha reunit d'urgència aquest dimarts a la tarda per oferir una resposta que apaivagui els ànims dels afectats mentre l'oposició ha demanat en tromba compareixences per exigir explicacions. El vicepresident Pere Aragonès, la consellera portaveu Meritxell Budó i els consellers Chakir El Homrani i Jordi Puigneró han estat els encarregats d'analitzar les llacunes. Han promès nous ajuts "regulars" mentre duri la pandèmia i per al màxim d'autònoms possible, a través d'un mecanisme legal "més àgil" de sol·licitud. No s'han anunciat xifres concretes, i caldrà veure com es compagina amb l'advertència que ha llançat Budó al migdia: "El problema real és que no tenim prou diners per fer front al que la gent necessita".

El Govern fa setmanes que assenyala la inacció del govern de Pedro Sánchez, a qui acusa d'haver apujat la quota als autònoms i de no haver aprovat un pla de xoc per a la segona onada que inclogui moratòria d'impostos i cotitzacions pels sectors més afectats mentre que l'executiu català va mobilitzar 420 milions la setmana passada. Tot plegat, el mateix dia que s'ha fet públic que els nous aturats no reben la prestació per desocupació per compte de l'Estat des del 12 d'agost i que es continuen produint llargues demores en el cobrament de l'ingrés mínim vital, així com el bloqueig dels ERTO que impedeix el cobrament als treballadors. La situació contrasta amb els 9.500 milions d'euros que les empreses de l'Íbex han repartit durant la pandèmia entre els seus accionistes.

2. La subvenció insuficient per a la restauració. En el cas de la Generalitat, però, el fiasco dels ajuts per als autònoms se suma a altres mesures anunciades que també han topat amb limitacions o falta de previsió. Criticat va ser per part del sector de la restauració que inicialment només s'activessin 40 milions d'euros per compensar el tancament de bars i restaurants, així com dels centres d'estètica, malgrat que la Generalitat va aprovar una reducció del 50% del lloguers comercials.

Aleshores, el gremi va advertir que els 40 milions només arribarien a cobrir el 5% de les pèrdues. Dues setmanes després es va ampliar la partida amb 50 milions més. Tot plegat, per garantir un ajut de 1.500 euros com a màxim per negoci. El sistema per sol·licitar-lo telemàticament va quedar col·lapsat quan es va posar en marxa de la mateixa manera que ha passat aquest dimarts amb els autònoms.


Des del 16 d'octubre, quan es van clausurar bars i restaurants, el sector està en peu de guerra i planteja alguns interrogants com, per exemple, per què la Comunitat de Madrid, on la restauració està oberta fins a les 12 de la nit, té en aquests moments millors xifres en termes epidemiològics -dins d'una situació crítica- que Catalunya. Aquesta setmana el Procicat i les autoritats sanitàries decidiran si es poden aixecar o no algunes restriccions, però el Govern ja ha deixat caure que, quan arribi el moment, la reobertura haurà de ser gradual i acordada. 

3. El permís retribuït als pares que mai arriba. Ni l'ha aprovat la Moncloa ni tampoc la Generalitat, malgrat que va ser un anunci que va fer Quim Torra i que va deixar en mans del vicepresident Pere Aragonès abans de ser inhabilitat. El permís retribuït als progenitors que han de tenir cura dels seus fills amb el tancament de les escoles va ser inicialment anunciat abans de l'aprovació del primer estat d'alarma per part del ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions, José Luis Escrivá. Mai es va arribar a aprovar. Només es va facilitar la possibilitat de reduir la jornada i, com a conseqüència, el sou, per poder conciliar. 

Torra en va fer cavall de batalla i, davant la inacció del govern espanyol -només els ministres de Podem han defensat el permís retribuït-, es va comprometre a trobar una alternativa per als progenitors que, ja amb les escoles obertes, haguessin de tenir cura dels menors en quarantena preventiva per un positiu a la classe. Aragonès es va reunir amb sindicats i patronals el 22 de setembre, però l'acord mai ha arribat i la proposta ha quedat arraconada mentre les famílies que es veuen afectades han de fer equilibris. La Generalitat només va aprovar un ajut de 300 euros per a 33.000 famílies amb fills en quarantena i en situació vulnerable que no reben cap altra prestació.

4. La xarxa insuficient contra la necessitat sobrevinguda. Dues setmanes va trigar en esgotar-se l'ajut de 200 euros destinats a despesa de primera necessitat per a treballadors afectats per la Covid-19 durant la primera onada de la pandèmia. El Govern va habilitar un fons de 20 milions per arribar a 100.000 persones per aportar liquiditat a les famílies en un moment en què, en ple mes de maig, encara no s'havien cobrat prestacions en concepte d'atur o d'ERTO. 

Entitats Socials com Creu Roja, Càritas o el Banc dels Aliments s'han abocat en proporcionar aliments a centenars de milers de famílies que s'han trobat en una situació de necessitat de forma sobrevinguda, un increment de demanda que s'ha sumat a la pobresa estructural prèvia a la pandèmia. Aquesta mateixa setmana, les entitats han llançat un crit d'alarma perquè no compten amb prou recursos per cobrir totes les necessitats dels més vulnerables fins a finals d'any.

5. La impossibilitat competencial de frenar els desnonaments. Tot i que el Govern va aprovar la setmana passada un decret amb vocació d'evitar els desnonaments, a l'hora de la veritat s'ha trobat amb les mans lligades per una qüestió de competències. Des de mitjans de setembre a finals d'octubre hi ha hagut 443 ordres de desallotjament contra famílies vulnerables a Barcelona, però en aquests moments, el govern espanyol ni tan sols ha aprovat una suspensió dels desnonaments com el de la primera onada, que ja tenia llacunes i que no impedia tots els desallotjaments dels més desfavorits, com ara de persones que treballen en l'economia submergida o en situació irregular.

Podem continua pressionant per paralitzar els desnonaments, però el PSOE es resisteix. Davant d'aquesta inacció, el Govern va aprovar un decret la setmana passada conscient que aquest seria limitat. Sobretot perquè no té instruments per evitar que els jutges admetin les demandes per ordenar el desallotjament dels inquilins que no poden fer front al pagament. La competència per impulsar una reforma processal que resolgués aquesta situació està en mans del govern estatal.