eleccions EUA 2020

La derrota de Trump fa moderar l'aznarisme i afebleix Vox

La fundació FAES comença a elogiar el "centrista" Biden mentre els de Santiago Abascal no amaguen el seu fracàs

per Pep Martí, 9 de novembre de 2020 a les 19:06 |
Donald Trump, en un dels últims mítings dels Estats Units | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La derrota de Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes és un fet que per força tindrà conseqüències de llarg abast en la política internacional. L'aparició del fenomen Trump i la conquesta de la Casa Blanca per part del magnat va ser el triomf més espectacular obtingut per la dreta populista global en els darrers anys. 

També a l'estat espanyol es produiran moviments d'abast. De moment, la caiguda de Trump ha començat a fer virar el  nucli dur del Partit Popular i el seu principal laboratori inspirador, la fundació FAES, cap a posicions més templades, mentre que Vox acusa el cop. La dreta espanyola tradicional ha mantingut un silenci eixordador durant la campanya electoral nord-americana. Ben pocs dirigents del PP s'han posicionat en favor o en contra d'un determinat candidat. Això, que ha estat bastant habitual en les anteriors eleccions nord-americanes, s'ha fet més evident en aquesta ocasió. 


Per saber què pensa el principal partit de la deta espanyola, s'ha de seguir la FAES. El think tank de l'expresident José María Aznar ha estat molt prudent a l'hora de referir-se al fenomen Trump. No s'ha mostrat entusiasme en cap moment per l'arribada al poder de l'empresari, vist com una figura d'homologació impossible en paràmetres polítics clàssics. El mateix Aznar s'ha mostrat molt precabut a l'hora de parlar d'ell. En el seu llibre El futuro es hoy, tan sols va dedicar a l'encara president dels EUA l'adjectiu d'"impredecible"



En els inicis de la seva presidència, fins i tot es va elogiar alguna decisió trumpiana. L'abril del 2017, arran del bombardeig nord-americà de la base siriana d'al-Shayrat, el director de la FAES, Javier Zarzalejos, va saludar la iniciativa en un article tiulat El milagro Trump. Potser va ser un miratge, al creure que Washington tornaria als temps per ells gloriosos de l'Administració Bush i el predomini dels neocon.


Els darrers dies, des de la FAES s'han emès senyals d'alleujament davant la imminent sortida d'escena de Trump. Des de la fundació aznariana s'expressa el desig que el triomf de Biden, considerat ara un "centrista", permetrà recuperar la relació entre tots dos costats de l'Atlàntic, fracturades en els anys trumpians.    

Vox perd el fil

Un actor polític que sí que ha mostrat un entusiasme amb el que representava Trump ha estat Vox. El partit ultra no ha amagat aquests dies les seves simpaties envers Trump. No ve d'ara. Hi ha un lligam entre el partit de Santiago Abascal i l'entorn de Trump a través del sociòleg extremeny Rafael Bardají. Curiosament, es tracta d'un exintel·lectual aznarià. Va ser cap de política internacional de la FAES, molt a prop d'Aznar i en una línia molt al govern de dretes d'Israel.

L'any passat, Bardají va abandonar el PP i es va afiliar a Vox. Tot seguit, va encetar una via de comunicació amb Steve Bannon, ideòleg inicial del trumpisme. Aquesta aproximació va respondre a un moment d'eufòria dins de la dreta extrema europea. Això es palpava arreu, des dels partidaris d'un Brexit dur al Regne Unit a la dreta clerical de Polònia, passant pels rengles del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. En això, l'èxit econòmic de l'Administració Trump i les bones perspectives de cara a la reelecció eren un factor important.

Durant un temps, hi va haver senyals de la "importació" del trumpisme a Europa a través de Bannon, que va fer d'impulsor de les forces populistes antieuropeistes durant les eleccions al Parlament Europeu del 2019. Però les urnes de maig del 2019 van assenyalar les febleses de la dreta extrema. L'eix Macron-Merkel va resistir. L'operació Bannon va fracassar. 

Per Vox, la derrota de Trump és un entrebanc important. Obre un interrogant en el cicle d'optimisme antieuropeista obert amb el referèndum del Brexit i la victòria de Trump el 2016. Suposa la represa del lideratge global nord-americà, que ja es veurà l'empenta que tindrà, però que si més no donarà oxigen a l'eix Berlín-París i afeblirà molt decisivament els euroescèptics britànics. 

Durant el tram final de les eleccions nord-americanes, van ser molts els missatges de Vox fent costat a Trump. Jorge Buxadé, diputat de Vox i ideòleg del partit, va mostrar la seva confiança en el resultat, ja que "voten els americans, no Greta, ni Sassoli, ni Erdogan". També Abascal va aplaudir els votants de Florida per haver votat els republicans.
 

Des d'un mitjà més que proper a Vox com La Gaceta, es va considerar queva posicionar-se en un "no" d'una manera molt rotunda. De fet, és el que havia aconsellat l'expresident Aznar, segellant -ja es veurà fins quan- una ruptura entre populars i Vox. El discurs d'Abascal va ser un cúmul de tots els llocs comuns trumpians, incloent denúncies a la ma negra xinesa darrera de la Covid. Ara, després de la garrotada que suposa perdre el seu referent més poderós, el partit d'Abascal s'empassa la derrota.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació