operació Volhov

Deu conjectures i acusacions del «totum revolutum» de l'operació Volhov

El sumari inclou des de les sospites de tràfic d'influències a intervencions telefòniques amb converses de contingut polític o personal no punible

per Bernat Surroca / Sara González, 8 de novembre de 2020 a les 15:45 |
Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Requalificacions de terrenys, tràfic d'influències, subvencions sota sospita, escoltes telefòniques de tipus polític i personal i, fins i tot, una presumpta trama russa. El sumari de l'operació Volhov, sota la batuta del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, és un autèntic totum revolutum de conjectures i acusacions que involucra en alguns o tots aquests assumptes noms com Xavier Vendrell, Oriol Soler i David Madí que tenen, sobretot, un nexe en comú: han tingut un rol important en el procés i tenen relació amb els líders de Junts i ERC.

La investigació, basada sobretot en escoltes telefòniques, ha estat àmpliament criticada per l'independentisme, que la considera "il·legal i fraudulenta" i l'emmarca dins de la causa general contra el moviment. Per contra, des de l'oposició, partits com Ciutadans acusen ara a ERC d'estar al bell mig del focus d'una "trama corrupta" per les acusacions contra l'exconseller Vendrell. A continuació, els deu episodis -cinc on s'apunten presumptes irregularitats i cinc merament polítics- que més destaquen del sumari. 


1. Madí i els contactes amb Territori i Salut. Bona part de la causa se centra en investigar el suposat tràfic d'influències dels investigats, especialment de David Madí i de Xavier Vendrell, vinculats a CDC i Junts i a ERC, respectivament. En el cas de Madí, el sumari fa referència als contactes que va mantenir amb el conseller de Territori, Damià Calvet, i altres alts càrrecs del Departament en relació al mercat de les VTC, en què Madí hi té interessos. Segons el jutge, això podria evidenciar un "important tràfic d'influència" per part de qui va ser mà dreta d'Artur Mas. De tota manera, el propi sumari admet que "sembla que no hagi reeixit" la qüestió i que, per tant, les pressions no haurien tingut efecte.

A la causa també consten els suposats intents de Madí "d'obtenir rèdit econòmic de la crisi sanitària provocada pel coronavirus". En aquest sentit, el sumari fa referència a contactes amb el secretari del Govern, Víctor Cullell, o amb l'exsecretari general d'Interior, Brauli Duart. A través d'aquestes contractes, Madí obtindria un 10% de comissió i, segons consta en la investigació, "seria una gran oportunitat perquè amb criteris d'emergència és un negoci rodó a través de contractació directa". De nou, el mateix sumari admet que per ara no s'han pogut corroborar que aquestes intencions de l'exalt càrrec de CDC hagin tingut èxit. 



​També es fa referència a contactes amb el Departament de Justícia per obtenir "informació privilegiada" que li permetés aconseguir una adjudicació per Aigües de Catalunya, empresa que presideix. Segons la investigació, Madí hauria aconseguit "un contracte inicial de detecció de coronavirus amb Presons". Tot i així, el Justícia ja va desmentir en el seu moment aquestes informacions i va assegurar que ni s'ha signat cap contracte ni hi ha cap procés de licitació en marxa, i va denunciar la falta de rigor de les interlocutòries. 


2. Vendrell, Villa Bugatti i la fundació El Brot. El sumari fa constants referències als contactes de Xavier Vendrell, exconseller d'ERC. En especial se centra als suposats intents de Vendrell per, a través d'una "modificació puntual" del Pla d'Ordenament Urbà Municipal (POUM) de Cabrera de Mar, aconseguir una requalificació urbanística de Villa Bugatti per "revaloritzar les seves finques dels cinc als deu milions d'euros". La investigació considera una "flagrant irregularitat" aquest intent d modificar el POUM i assegura que Vendrell hauria mantingut contactes amb l'alcalde de Cabrera, Jordi Mir, i el regidor d'urbanisme, Enric Mir, així com amb alts càrrecs de Territori.

Segons el sumari, Vendrell va aconseguir "el compromís" del Departament de Calvet per "donar una agilitat superior a la que marca la norma" en la requalificació urbanística dels terrenys. Això, segons la investigació podria significar "un tracte de favor" i reconeix que la crisi sanitària va suposar "un important contratemps en aquests plans". El mateix sumari també apunta que "s'han fet obres i moviments de terra" irregulars a Villa Bugatti, tot i que no s'ha tramitat ni aprovat per la comissió d'Urbanisme la modificació del POUM. Vendrell nega qualsevol irregularitat i ha assegurat que les desmuntarà "una per una" i el seu partit li fa costat. Enric Mir, d'ERC, va presentar la dimissió dijous després que la Guàrdia Civil trobés 40.000 euros en efectiu al seu despatx per un assumpte que res tenia a veure amb la investigació.

El sumari també sosté que Vendrell volia implantar una escola d'educació especial a través de la Fundació El Brot, de la qual és president del patronat. Per això, hauria mantingut reunions "al màxim nivell" amb el conseller d'Educació, Josep Bargalló, i el director general de Centres Públics, Josep González Cambray, també detingut en l'operació Volhov i alliberat poques hores després. Els directors generals, diu el sumari, "ho tenien clar" i calia fer "pressió" sobre Maite Aymerich, directora general de Currículum i Personalització. En referència a la fundació El Brot, la investigació detalla que rep "subvencions" que no es justifiquen correctament i que un assessor de Vendrell hauria dit que eren impossibles de justificar. "S'estarien obtenint fons públics de manera absolutament irregular", conclou el sumari. Vendrell i el Departament d'Educació ho neguen. 

3. Les "reflexions" de Vendrell a Vergés. La investigació fa referència a un altra dels negocis de Vendrell en què suposadament volia beneficiar-se de les bones relacions amb polítics d'ERC. En concret, la Guàrdia Civil creu que Vendrell va reunir-se amb Vergés per aconseguir un tracte de favor en els contractes amb el Departament de Salut. El sumari explica una reunió entre tots dos el 2 d'octubre que hauria durant unes tres hores i en que Vendrell volia fer "algunes reflexions" a la consellera. Vergés ha dit que està "molt tranquil·la" respecte a les informacions que han sortit en aquest sentit.

Aragonès ha assegurat que el Govern no ha fet cap contracte amb Madí o Vendrell malgrat els seus suposats intents de guanyar-los

Tot plegat en el marc del concurs guanyat per Vendrell una de les seves empreses i licitat a través de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), i que va quedar en suspens després de detectar-se algunes irregularitats. El sumari assegura que aquesta adjudicació va ser "irregular", tant per la denúncia que va presentar una de les empreses en concurs com també perquè Vendrell reconeix que no disposa "del material tècnic exigit". En aquest sentit, continua la investigació, en la primera licitació amb l'ICAM a Lleida, l'empresa "només era una direcció, no tenia res comprat, i quan va rebre l'adjudicació va comprar un laboratori". 

El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, va assegurar aquesta setmana al Parlament que no hi ha hagut un gabinet de gestió paral·lel de la pandèmia i que no s'ha fet cap contracte amb cap dels investigats en el cas, així com tampoc se'ls ha concedit, va dir, cap subvenció. Aquestes conclusions, va puntualitzar, s'han extret després d'haver sol·licitat tota la informació als departaments corresponents.  

4. Els tres milions atribuïts a Soler. El nom d'Oriol Soler també apareix al sumari i se l'intenta vincular a irregularitats en la gestió de subvencions i en el front polític. A diferència de Madí i Vendrell no es projecta cap ombra d'irregularitat sobre els seus negocis. Emprenedor i editor, Soler és considerat per la Guàrdia Civil un dels "cervells a l'ombra" del procés, i amb vincles rellevants amb el Tsunami Democràtic. La investigació assenyala que les empreses i cooperatives en que està implicat haurien rebut tres milions d'euros entre 2016 i 2020 derivats de contractes públics i subvencions. Entre les societats beneficiàries hi hauria Editorial Alpha, Ara Llibres, Som i Batabat. De tota manera, el propi sumari admet que és "una informació que caldria verificar correctament". Hisenda ja va demanar al març de 2018 tota la informació a la Generalitat però no va trobar cap irregularitat i, de fet, la Guàrdia Civil mai s'ha presentat a cap de les societats per demanar informació.  


El sumari, però, assegura que les quantitats s'han atorgat a través de contractes menors per evitar obrir-los a altres empreses del sector i s'ha utilitzat la "concurrència no competitiva", per evitar una competència real entre les societats. Soler ho nega categòricament. En una entrevista a NacióDigital, assegura que no hi ha cap contracte menor ni cap subvenció per adjudicació directa, i totes són amb concurs, i així es pot comprovar al portal de Transparència de la Generalitat. És d'aquí d'on, de fet, la Guàrdia Civil ha tret la informació. Segons ell, només volien una excusa per entrar a casa seva i escorcollar-la per trobar la informació de tipus polític que no tenen al voltant de l'octubre de 2017. 

5. Suposats desviaments de diners. En l'operació s'investiguen diverses vies de finançament amb fons públics "d'activitats irregulars alienes al destí legal" que tenien els diners procedents de subvencions. El sumari sosté que es va utilitzar diner públic per pagar despeses del procés més enllà de l'1-O, com per exemple l'exili de Puigdemont a Bèlgica. Una de les vies de finançament seria, segons la investigació, la Plataforma Proseleccions Catalanes, presidida per Xavier Vinyals, un dels detinguts que també va ser alliberat divendres de la setmana passada sense mesures cautelars.

El jutge apunta que s'haurien produït concessions directes de subvencions amb "arbitrarietat i partidisme", així com pagaments de "dubtosa efectivitat". Diu el magistrat que proveïdors de serveis relacionats amb el Fòrum Crans Montana (CMF) van rebre més de 800.000 euros en factures que, en alguns casos, tenien vincles amb Puigdemont a Bèlgica. "Per la traçabilitat d'aquestes dades, això podria constituir un blanqueig de capitals", sosté. En aquest sentit es fa referència al CMF, "alienat amb els interessos independentistes", i es considera que subvencions destinades a la Plataforma Proseleccions Catalanes es van dedicar a aquest fòrum amb "interessos partidistes" tot i que no s'acredita justificació incorrecta de les subvencions. 

6. El Kremlin, la campanya de desestabilitazació i els 10.000 soldats. Un dels capítols més histriònics del sumari és el que fa referència a la presumpta implicació del Kremlin en la campanya del referèndum de l’1-O. Segons la línia" d’investigació, el govern rus es va implicar en una campanya de "desestabilització de l’estat espanyol. "No hi ha dubtes que el govern del Kremlin va activar, en ocasions de forma ambigua, la guerra d’informació per desestabilitzar Espanya com a part de la seva narrativa general sobre una unió Europea al límit del col·lapse", recull. A aquesta campanya, afegeixen, s’hi haurien sumat Eduard Snowden i Julian Assange, amb qui l’editor Oriol Soler es va reunir a l’ambaixada de l’Equador a Londres. L’empresari ha confirmat la trobada, però sosté que no es va produir per qüestions vinculades al procés.

Una altra de les conjectures que més enrenou ha generat és l’afirmació, per part de Víctor Terradellas, que Rússia estaria disposada a cedir 10.000 soldats per donar suport a la declaració d’independència de Catalunya. Segons les converses transcrites, Puigdemont no ho va acceptar perquè s’hauria "cagat a les calces" i volia evitar que es produïssin morts. "Probablement si hagués acceptar Puigdemont aquesta proposta, hagués esclatat un conflicte militar", conclou la investigació policial. En les converses intervingudes, tant Madí com Vendrell manifesten escepticisme amb el presumpte oferiment rus. 

Malgrat la gravetat de la línea apuntada en el sumari, ni tan sols el govern de Pedro Sánchez li ha donat rellevància ni ha obert un conflicte diplomàtic i la pròpia ambaixada russa en va fer befa en un tuit oficial

7. Torra, la convocatòria d'eleccions i els canvis al Govern. En una de les converses intervingudes, Madí intercanvia impressions amb el president de la Fira de Barcelona, Pau Relat, sobre els relleus de consellers que ha fet Torra. La versió de Madí és que Torra tenia intencions a l'estiu de convocar eleccions a la tardor però que al partit li havien dit que "s'havia de sacrificar" i esperar que l'inhabilitessin. Afegeix que Torra acaba cedint, però que a canvi de fer relleus al Govern "passant de tot". 

Segons Relat, Torra, "influenciat" per Joan Canadell, va desautoritzar la consellera Àngels Chacón per negar-se a finançar la Cambra de Comerç i que per això se l'ha "carregat". A més, considera que el seu cessament per "persecució ideològica" per ser del PDECat. Madí opina que a Interior, amb Miquel Buch, ha fet el mateix i conclou que Torra és un "cabra boja" i que "va per lliure". Amb tot, manifesta dubtes sobre si els nous consellers els ha triat Torra o bé Puigdemont, ja que el primer "volia posar Laura Borràs de portaveu" i que Àngels Ponsa -Cultura- i Ramon Tremosa "no són PDECat, sinó que són Convergència pura i dura". Madí fa consideracions poc o gens amables cap a David Bonvehí, Tremosa, Mariàngela Vilallonga, Marc Castells o el cap de premsa de Junts, Pere Martí.  

8. Madí amb fil directe a Interior. El sumari apunta que Madí tenia contactes directes amb la conselleria d'Interior. De fet, just després del cessament de Miquel Buch i l'entrada de Miquel Sàmper al departament, el 3 de setembre, Madí truca el flamant conseller per manifestar-li la seva preocupació pels canvis que es pretenen fer i li manifesta que l'equip que hi ha "és seu". Dos dies més tard, parla amb Brauli Duart, aleshores encara secretari general d'Interior, a qui li transmet que ja li ha deixat clar a Sàmper que no faci cas a Torra fins que no hagi parlat amb ell. Duart, que va ser president de la CCMA, és de la confiança de Madí.

"Ahir li vaig dir que aquest senyor -Torra- té en contra Carles -Puigdemont-, Artur-Mas, Jordi -Sánchez- i a mi i a la seva puta mare, d'acord? I el que s'acabi tot això hi ha una avioneta directa a Guantànamo", diu Madí a Duart. Aquest últim, però, li transmet la seva voluntat de plegar però seguir assessorant des de fora el conseller i esperar què passa a les eleccions. Madí, però, insisteix a Duart que a Sàmper li ha de quedar clar que no faci cap moviment sense parlar amb ell o bé durarà "menys que un caramel en un col·legi de tontos". 

9. Rufián i l'estratègia per confrontar amb JxCat. Entre les converses intervingudes, n'hi ha una d'íntegrament política revelada per El Confidencial en la qual hi participen l'editor Eduard Voltas, Gabriel Rufián i Xavier Vendrell i parlen de la idoneïtat dels candidats d'ERC per a les eleccions. "Aragonès, Capella, Torrent, Vilalta i Sabrià són Pepsicola, Aquarius i Nesquik", deia Rufián el 6 de març, quan els republicans contemplaven un escenari electoral a curt termini. Segons el portaveu d'ERC al Congrés, calia algú que fos "whisky" fent tàndem de Pere Aragonès i apuntava a l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater. Assegura que cal "algú hippie que vagi dient per les teles" que Aragonès la representa.

Sobre Aragonès diu, en concret, que és algú a qui tothom li donaria "les claus de casa" però no tothom li donaria "per defensar-los". Voltas, per la seva banda, sosté que Marta Rovira ha de tenir un paper. Al periodista se li atribueix al sumari haver escrit el darrer llibre de la secretària general i de Junqueras, cosa que ell ha negat aclarit que només va corregir l’original. La secretària general d'ERC apareix en diverses ocasions al llarg del sumari en converses amb Vendrell i s'apunta que tant ella com l'exconseller tenen ascendència sobre el Govern malgrat no formar-ne part. "S'ha de dir que el nostre adversari no és JxCat, sinó que és el PSC. Perquè fent això li fas mala JxCat", diu l'editor, que defensa que cal fer "l'abraçada de l'ós" al partit de Puigdemont.

10. Puigdemont i la investidura "gratis" de Sánchez. Vendrell sosté, segons el sumari, que la intenció de Carles Puigdemont era fer Pedro Sánchez president "encara que fos gratis" però que "si ho saben els seus, el maten". L'escrit judicial considera que el més rellevant de les converses interceptades és que els contactes de Puigdemont amb bona part dels imputats "no són esporàdics". Vendrell, de fet, ha estat durant mesos un dels principals ponts entre Junqueras i Puigdemont.


En el sumari també es revela una conversa entre Madí i Pilar Rahola en la qual la periodista es queixa de tenir poca presència a TV3 i esgrimeix que ella és "l'única" que defensa Junts per Catalunya. "No es tracta d'augmentar, sinó de mantenir la que hi havia, que era mínima. 10 minuts un dilluns, 10 minuts dimarts i 10 minuts al FAQS", apunta Rahola, que remarca que tot això "li faran pagar" a Vicent Sanchis, director de TV3, de qui tots dos opinen que ha està apostant al "cavall guanyador [ERC]". Tots dos fan evident una estratègia de Junts per presentar una TV3 entregada a Esquerra. El seu director va defensar aquest divendres en comissió al Parlament que les converses revelades proven el "criteri propi" de la cadena per sobre d'ingerències polítiques. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació