06
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:21h
La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) ha servit un any més de punt de trobada dels partits d'esquerres, amb el debat "La política en temps confusos", en què han participat la consellera de Justícia, Ester Capella (ERC); el diputat del PSC Ferran Pedret; la líder dels comuns, Jéssica Albiach; i la diputada de la CUP Maria Sirvent. Tots quatre han fet evidents les divergències que separen les formacions progressistes catalanes, malgrat que durant el col·loqui també han trobat punts en comú.
El cataclisme sanitari i econòmic causat per la pandèmia ha marcat la trobada. Pedret ha defensat les polítiques del govern espanyol per fer front als efectes socials de la crisi, com ara l'augment de les inspeccions per combatre els falsos autònoms, si bé ha reconegut que les polítiques de l'executiu espanyol s'han desplegat potser "massa tímidament".
Pel que fa a la crisi sanitària, Pedret ha afirmat que "cal un canvi social més profund" en un context en què creixen les desigualtats. "Un té quatre vegades més possibilitats d'infectar-se al barri de Fondo de Santa Coloma que en determinats barris de Sant Cugat", ha aportat com a exemple, i ha reblat que "les desigualtats maten". El diputat del PSC, que ha alertat de l'amenaça dels populismes i l'ha relacionat amb el retrocés de les "utopies progressistes", ha apostat per enfortir "el caràcter social de l'Estat".
"Des de l'esquerra no ens podem conformar amb el mal menor", ha contraposat Albiach, que ha lamentat la "temptació" de determinats partits d'esquerres de no fer "polítiques valentes per por a la polarització". Això, a parer de la presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú, ha contribuït a la resistència electoral de Donald Trump davant un Joe Biden "que és un mal candidat i no és suficientment progressista, de fet és molt conservador". La líder dels comuns ha defensat "mesures valentes" com ara la renda bàsica universal, una idea reivindicada també per la CUP.
La representant dels anticapitalistes ha destacat la necessitat de dignificar feines menystingudes socialment, com ara les professions relacionades amb els serveis socials i el personal de neteja. A més, ha denunciat que en la crisi actual, a diferència de l'anterior, s'ha passat "del càrtel del totxo al dels que s'enriqueixen amb els serveis públics, amb allò essencial". En aquest sentit, la diputada de la CUP ha defensat "la prohibició d'extreure benefici directe o indirecte de la gestió" de serveis com ara la sanitat. "Una empresa privada posa al centre els seus beneficis mercantils i no pas la vida de les persones", ha opinat.
Capella ha criticat veladament els companys de taula perquè a parer seu "tothom sap teoritzar, però quan estàs en un govern prens mesures tenint en compte la capacitat de fer normes i la capacitat inversora". La dirigent d'ERC ha lamentat que existeixin "monstres" empresarials capaços d'oferir serveis molt diferents, com ara el rastreig de contactes de casos positius per Covid-19, en referència a Ferrovial, a qui el Govern va externalitzar aquesta tasca.
La implicació del sector privat en l'emergència sanitària ha estat un dels temes més presents en el debat. "No pot ser que s'estiguin desprogramant intervencions quirúrgiques als hospitals públics mentre els hospitals privats no estan a la màxima capacitat de rendiment", ha denunciat Albiach. La líder dels comuns també ha lamentat el col·lapse dels laboratoris de la Vall d'Hebron que analitzen PCR de Covid "mentre els laboratoris privats no estan al màxim rendiment". "Entenem la complexitat, però si ens ho creiem, hem de ser valentes, perquè si no creix l'antipolítica", ha reblat.
Capella ha atacat les polítiques del govern espanyol. "La reforma laboral del PP, per què no la deroguem?", ha interrogat a Albiach, a qui també ha preguntat per què no es deroguen la coneguda com a llei mordassa, que "criminalitza la protesta", o la tipificació al codi penal de les injúries al rei. La consellera també ha emfatitzat en la "democratització" de l'accés a la judicatura. "Es repeteixen noms i cognoms al llarg dels anys, dels segles", ha afirmat.
El cataclisme sanitari i econòmic causat per la pandèmia ha marcat la trobada. Pedret ha defensat les polítiques del govern espanyol per fer front als efectes socials de la crisi, com ara l'augment de les inspeccions per combatre els falsos autònoms, si bé ha reconegut que les polítiques de l'executiu espanyol s'han desplegat potser "massa tímidament".
Pel que fa a la crisi sanitària, Pedret ha afirmat que "cal un canvi social més profund" en un context en què creixen les desigualtats. "Un té quatre vegades més possibilitats d'infectar-se al barri de Fondo de Santa Coloma que en determinats barris de Sant Cugat", ha aportat com a exemple, i ha reblat que "les desigualtats maten". El diputat del PSC, que ha alertat de l'amenaça dels populismes i l'ha relacionat amb el retrocés de les "utopies progressistes", ha apostat per enfortir "el caràcter social de l'Estat".
"Des de l'esquerra no ens podem conformar amb el mal menor", ha contraposat Albiach, que ha lamentat la "temptació" de determinats partits d'esquerres de no fer "polítiques valentes per por a la polarització". Això, a parer de la presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú, ha contribuït a la resistència electoral de Donald Trump davant un Joe Biden "que és un mal candidat i no és suficientment progressista, de fet és molt conservador". La líder dels comuns ha defensat "mesures valentes" com ara la renda bàsica universal, una idea reivindicada també per la CUP.
La representant dels anticapitalistes ha destacat la necessitat de dignificar feines menystingudes socialment, com ara les professions relacionades amb els serveis socials i el personal de neteja. A més, ha denunciat que en la crisi actual, a diferència de l'anterior, s'ha passat "del càrtel del totxo al dels que s'enriqueixen amb els serveis públics, amb allò essencial". En aquest sentit, la diputada de la CUP ha defensat "la prohibició d'extreure benefici directe o indirecte de la gestió" de serveis com ara la sanitat. "Una empresa privada posa al centre els seus beneficis mercantils i no pas la vida de les persones", ha opinat.
Capella ha criticat veladament els companys de taula perquè a parer seu "tothom sap teoritzar, però quan estàs en un govern prens mesures tenint en compte la capacitat de fer normes i la capacitat inversora". La dirigent d'ERC ha lamentat que existeixin "monstres" empresarials capaços d'oferir serveis molt diferents, com ara el rastreig de contactes de casos positius per Covid-19, en referència a Ferrovial, a qui el Govern va externalitzar aquesta tasca.
La implicació del sector privat en l'emergència sanitària ha estat un dels temes més presents en el debat. "No pot ser que s'estiguin desprogramant intervencions quirúrgiques als hospitals públics mentre els hospitals privats no estan a la màxima capacitat de rendiment", ha denunciat Albiach. La líder dels comuns també ha lamentat el col·lapse dels laboratoris de la Vall d'Hebron que analitzen PCR de Covid "mentre els laboratoris privats no estan al màxim rendiment". "Entenem la complexitat, però si ens ho creiem, hem de ser valentes, perquè si no creix l'antipolítica", ha reblat.
Capella ha atacat les polítiques del govern espanyol. "La reforma laboral del PP, per què no la deroguem?", ha interrogat a Albiach, a qui també ha preguntat per què no es deroguen la coneguda com a llei mordassa, que "criminalitza la protesta", o la tipificació al codi penal de les injúries al rei. La consellera també ha emfatitzat en la "democratització" de l'accés a la judicatura. "Es repeteixen noms i cognoms al llarg dels anys, dels segles", ha afirmat.