FAMÍLIA REIAL

La Fiscalia estreny el cercle sobre Joan Carles però no remata la feina

El ministeri fiscal manté tres investigacions obertes contra el rei emèrit, però preveu arxivar la qüestió de les comissions de l'AVE a la Meca i s'oposa a la querella d'Òmnium

per Bernat Surroca , 7 de novembre de 2020 a les 11:11 |
Joan Carles I i Sofia, en una imatge d'arxiu | EP
Ja no només Joan Carles I, sinó també la seva esposa, Sofia de Grècia. L'ombra de corrupció s'estén per la monarquia espanyola i es fa difícil sostenir que es tracta d'una poma podrida. El cercle s'estreny i cada cop costa més per a la Fiscalia esquivar la qüestió, malgrat que els poders de l'Estat encara eviten tocar una de les peces fonamentals de l'anomenat règim del 78. Aquesta setmana ha transcendit que la ministeri fiscal investiga el rei emèrit espanyol, la reina i diversos familiars per l'ús de targetes de crèdit opaques, amb fons procedents de l'estranger. I això s'hauria produït, segons la informació que va avançar eldiario.esquan Joan Carles ja havia abdicat com a rei i, per tant, ja no era inviolable.

Divendres es va saber també que hi ha una tercera investigació oberta, per blanqueig de capitals i que afectaria el rei emèrit. La Fiscalia sembla redoblar la pressió sobre la Casa Reial, tot i que ara com ara encara no s'ha concretat cap de les investigacions obertes i, de fet, el ministeri fiscal s'oposa a iniciatives contra el rei emèrit com ara la querella d'Òmnium Cultural. 


Pel que fa a la causa de les targetes, les utilitzaven Joan Carles de Borbó, Sofia de Grècia i alguns familiars directes, com ara els algun dels seus nets. S'abonaven des d'un compte del qual ni el rei emèrit ni la família n'eren titulars. Les despeses s'haurien produït els anys 2016, 2017 i 2018, després que el 2014 Joan Carles I perdés la inviolabilitat, una prerrogativa constitucional que fa que no pugui ser investigat. De fet, és en aquesta inviolabilitat que s'ha escudat la Fiscalia per arxivar les diligències o demanar que no s'investigui el rei emèrit per les presumptes irregularitats comeses durant el seu mandat. El rei es troba fugat des de l'estiu als Emirats Àrabs, en connivència amb el govern espanyol i el seu fill, Felip VI, actual cap de l'Estat.

Entre les qüestions que afecten Joan Carles, més enllà de les "targetes black reials", també hi ha una investigació oberta de la Fiscalia del Suprem per les comissions de l'AVE a la Meca i que previsiblement s'acabarà arxivant. La Fiscalia creu que no hi ha indicis de delicte després de l'abdicació. Alhora, hi ha en marxa la querella d'Òmnium que espera resposta del Suprem, que tampoc és vista amb bons ulls per al ministeri fiscal. En declaracions a NacióDigital, Marcel Mauri, vicepresident de l'entitat, reconeix que no és optimista sobre què pugui decidir el Tribunal Suprem -qui ha de determinar si s'admet o no a tràmit la querella és Manuel Marchena-, però confia que aquesta nova investigació que esquitxa la família reial faci més complicat per als poders de l'Estat argumentar la negativa a accedir a la petició d'Òmnium contra el rei emèrit. 



La querella d'Òmnium, pendent de Marchena


En el cas de l'entitat sobiranista, la decisió és sobre la taula de Marchena, el president de tribunal que va jutjar els presos polítics i va condemnar-los a penes d'entre nou i tretze anys de presó per sedició. Fa quatre mesos que es va presentar la querella, que encara no ha obtingut resposta més enllà del "no" de la Fiscalia. El ministeri fiscal per una banda obre investigacions, però per l'altra no facilita les accions contra el rei emèrit. "Van anar molt ràpid a carregar-se el tercer grau de Cuixart, però fa més de quatre mesos que esperem que la decisió sobre la querella", critica Mauri. En els pròxims dies s'haurà de prendre una decisió. Si, com tot apunta, el Suprem no l'admet a tràmit Òmnium prendrà "les mesures oportunes". "El 'no' del Suprem és l'escenari que tenim previst", diu el vicepresident de l'entitat. 

Òmnium va presentar la querella just quan va transcendir que el rei emèrit tenia la intenció de fugar-se a l'estranger i sonaven destins com el Carib o alguna emirat àrab, amb qui el monarca manté bona relació. L'entitat va demanar mesures cautelaríssimes per evitar que fugís d'Espanya, però el Suprem no les va acceptar i el rei va poder marxar amb "l'ajuda" del govern espanyol del PSOE i Podem, que en costeja la seguretat, i també de la Casa Reial. Felip VI coneixia les intencions del pare i l'hauria instat a fer el pas per no perjudicar la Casa Reial. "El nostre objectiu no és fer caure la monarquia espanyola perquè hi hagi una república a Espanya, sinó avançar cap a l'autodeterminació i evidenciar que s'ha utilitzat la repressió per impedir aquest dret i s'aplica un dret penal de l'enemic", argumenta Mauri. 

L'objectiu també és dificultar que la presumpta corrupció de l'emèrit "quedi en un calaix". "Si la querella tira endavant, podrem ser acusació popular, però també volíem posar-ho difícil als que volen fer veure que les coses es mouen perquè no es mogui res", remarca.  Paral·lelament, hi ha activa també una ofensiva contra Joan Carles I a Suïssa, on el govern, el parlament, i la Fiscalia estan a sobre de la qüestió. "El contrast amb Espanya és evident", apunta Mauri. Mentre a un lloc "tots els poders s'han aliat per protegir la monarquia", al país helvètic la Fiscalia està investigant i el parlament ha instat el govern a pronunciar-se sobre el cas. "Aquí el PSOE s'ha aliat amb la dreta i la ultradreta per evitar qualsevol investigació", recorda el dirigent independentista.


Investigacions que comencen però no acaben

Després del "no" de la Fiscalia, tot apunta que el Suprem rebutjarà admetre a tràmit la querella d'Òmnium. Malgrat començar algunes investigacions -com la de les targetes opaques-, arriba un punt que la Fiscalia descarta insistir-hi. És el que ha passat en el cas de l'AVE a la Meca i les suposades comissions que va rebre el monarca espanyol. El ministeri fiscal argumenta que no hi ha fets reprovables a Joan Carles després de la seva abdicació i que les conductes que sí que ho podrien ser son prèvies a 2014 i per tant el rei era inviolable. És per això que no preveu demanar que s'obri cap investigació. "La impunitat de la família reial espanyola fa que cometin presumptes il·legalitats fins i tot quan ja no podrien ser inviolables", critica Mauri. 

En tot cas, la qüestió de l'AVE sembla condemnada al fracàs, almenys a Espanya. Ara, però, s'obre la porta de dues noves investigacions, la del blanqueig de capitals i la de les targetes opaques, que augmenta la pressió sobre la Casa Reial. Pel que fa a aquesta segona, Anticorrupció ha trobat indicis de delicte fiscal, perquè els moviments de diners no declarats serien superiors als 102.000 euros en un sol exercici. La justícia espanyola ha demanat documentació a altres països per identificar la procedència dels fons. Tant el rei emèrit com la reina Sofia ja no serien inviolables, cosa que facilita la investigació, però sí aforats. Això vol dir que qui hauria d'instruir la causa i, arribat el cas, jutjar-los, seria la sala segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació