Per què no s'aturen els desnonaments? Decrets limitats, moratòries insuficients i resistències al PSOE

Tot i la moratòria de l'Estat i el decret aprovat pel Govern, el degoteig de desallotjaments continua en ple estat d'alarma

Membres de la PAH reclamen aturar els desnonaments
Membres de la PAH reclamen aturar els desnonaments | ACN
07 de novembre del 2020
Actualitzat el 09 de novembre a les 8:53h
Fins a 65 ordres de desnonament diàries a Barcelona, de les quals entre 20 i 30 acaben amb la comitiva judicial a la porta del pis. Són dades del deganat dels jutges de Barcelona, que se sumen a les de l'Ajuntament de Barcelona: des de mitjans de setembre a finals d'octubre hi ha hagut 443 ordres de desallotjament contra famílies vulnerables a la ciutat, afectant 748 adults i 463 infants. El degoteig de desnonaments continua a la capital i arreu de Catalunya i l'Estat mentre, paradoxalment, es manté vigent la moratòria de llançaments del govern espanyol i la Generalitat ha aprovat un decret per evitar desallotjaments. Per què, doncs, continuen produint-se?

"Queden suspesos des d'avui i fins que es compleixin sis mesos del final de l'estat d'alarma tots els desnonaments sense alternativa habitacional de les llars vulnerables". Aquest és l'anunci que va fer el vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, el 31 de març en roda de premsa a la Moncloa per anunciar. Iglesias va ser imprecís, com ha quedat demostrat. Ni tots els desnonaments s'han suspès ni tampoc s'han frenat tots aquells que afecten famílies considerades "vulnerables", ni tan sols durant el confinament domiciliari.

Segons dades del Consell General Poder Judicial (CGPJ), durant el segon trimestre de l'any es van fer a Catalunya 148 desnonaments, per un total de 1.383 al conjunt de l'Estat. La moratòria, que el govern espanyol va prorrogar a finals de setembre, només té en compte aquelles famílies sense cap altre lloc on viure i que puguin demostrar que són vulnerables a causa de l'epidèmia. Una mesura que, com a mínim, deixa fora a tothom que ha perdut la feina sense tenir un contracte laboral i a totes les persones sense papers.

El moviment per l'habitatge va alertar des del principi de les limitacions de la moratòria i van exigir una ampliació de la cobertura a les famílies vulnerables. En aquest context, aquesta setmana el Govern ha aprovat un decret amb l'anunci que serviria per aturar desnonaments. El text obliga a  acreditar aquesta oferta i a suspendre desnonaments de famílies vulnerables que viuen en pisos de grans tenidors mentre duri l'estat d'alarma.

La Generalitat va tirar endavant la normativa sabent que el seu recorregut seria limitat. La mesura és una ampliació de l'aprovada el desembre passat, que ja obligava els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar. Aleshores els jutges ja van dir que no podien deixar d'admetre demandes de desallotjament perquè això requeriria canviar el sistema processal i és competència exclusiva de l'Estat. Ara, els jutjats de primera instància entenen que la nova norma aspira a intervenir en matèria processal i s'han compromès a definir un criteri comú per decidir com s'aplica el decret, després de veure-hi "dubtes" de constitucionalitat.

La Generalitat va preferir no envair competències estatals al desembre i ara ha intentat enfortir la seva postura inicial, generant més dubtes que certeses. A la pràctica ni la moratòria de la Moncloa ni el decret del Govern han servit per aturar desnonaments i ara tots els focus se situen sobre el ministre d'Agenda Urbana, José Luis Ábalos.

El ministre Ábalos i les resistències del PSOE

És Ábalos qui té les competències estatals en matèria d'habitatge i qui podria impulsar des de la Moncloa una reforma processal que obligués els jutges a no admetre demandes de desnonament contra famílies vulnerables. La resposta del ministre, fins ara, és negativa. Al Congrés, Ábalos va defensar el 28 d'octubre que els desnonaments estaven "permesos" però en privat es mostra contrari a prendre més mesures per aturar-los completament. Almenys això diuen des del Sindicat de Llogaters, que ha mantingut converses amb el ministeri durant la darrera setmana.

Des de Podem, l'executiva del partit ha pressionat Sánchez per aturar els desnonaments i "ser valents". Un posicionament que també han verbalitzat els comuns a través de Jessica Albicach. El dubte ara és saber si la pressió escenificada pel partit d'Iglesias es mantindrà i tensarà la corda fins apropar-se al seu objectiu. Més encara quan Podem ha tret pit d'haver situat el dret a l'habitatge a l'agenda política pactant amb el PSOE la presentació d'una regulació de lloguers estatal al Congrés abans del març.

Des de l'Ajuntament de Barcelona, sobretot des de Barcelona en Comú, s'ha reclamat diverses vegades al govern espanyol que ampliï la moratòria i la seva cobertura. PSOE i comuns comparteixen espai a la Moncloa però l'alcaldessa, Ada Colau, ha optat per visibilitzar les seves reivindicacions amb cartes adreçades a Sánchez publicades a les xarxes socials. L'Ajuntament també critica el paper de la Generalitat, a qui acusa de crear "confusió" amb un decret de poc recorregut.

Tot i les pressions, les resistències al PSOE a l'hora intervenir en polítiques d'habitatge són fortes. Cada cop que l'executiu ha fet avenços cap a la intervenció -encara que parcial- del mercat immobiliari, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha sortit al pas per tirar aigua al vi de l'ala més progressista de l'executiu de Sánchez. "Els problemes no es resolen amb una vareta màgica", va dir aquest dijous en referència a la regulació dels lloguers. No és la primera vegada que Calviño manifesta la seva oposició a la mesura i defensa l'opció d'incrementar l'oferta com a solució vàlida. Tot plegat mentre els pronòstics apunten cap a una caiguda del preu de l'habitatge. El darrer és el de la consultora immobiliària Forcadell i la UB que vaticinen una davallada del 18% en els pisos de compra i del 16% en els de lloguer.

Amb la moratòria estatal i el decret del Govern aprovats, les convocatòries del moviment per l'habitatge a les portes de cases on hi ha ordenats desnonaments continuen sent cada dia l'única eina que evita molts llançaments. Grups, sindicats d'habitatge i PAH s'han conjurat per fer pinya i exigeixen a les administracions respostes immediates a un problema enquistat.
Arxivat a