05
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
06
de novembre
a les
18:08h
Carles Puigdemont haurà de decidir en els pròxims dies -en teoria abans de dimecres 11- si finalment accepta ser cap de llista de Junts a la Generalitat a les eleccions al Parlament previstes per al 14 de febrer. El seu partit aprovarà diumenge un reglament de primàries que preveu una doble urna (per triar el candidat a presidenciable i per decidir els principals llocs de sortida) però no un "candidat efectiu" per si ell fa el pas i, com va passar el darrer cop, no torna per ser investit.
A les primàries de Junts s'hi podran presentar els militants i simpatitzants que tinguin un mínim de 100 avals d'entre els 5.000 cotitzants de la formació nascuda a partir de l'escissió del PDECat i la integració de la Crida. El 28 i 29 de novembre es triarà el candidat a president i aquest hauria de ser el cap de llista per Barcelona tot i que podran votar a les primàries els membres del partit a tot el territori.
Més endavant (el 12 i 13 de desembre) es triaran, en llista oberta, els 3 primers noms per les demarcacions de Lleida i Tarragona, 4 per Girona i 8 per Barcelona. En el cas de Barcelona els militants podran marcar sis noms i en les altres demarcacions dos i tres respectivament, segons que s'explica al reglament que es proposa als militants. Els més votats aniran als primers llocs després d'introduir les necessàries correccions de gènere. Junts farà llistes cremallera i s'hi alternaran, per tant, homes i dones. La resta de la candidatura, amb possibilitats o no d'obtenir escó, es confeccionarà tenint en compte l'equilibri de perfils i territorial a més del de gènere. Si un candidat concorre com a presidenciable i és derrotat podrà optar després a la segona tanda de primàries, les del seu territori.
El que no triarà Junts és "candidat efectiu". Totes les veus i dirigents del partit esperen que Puigdemont sigui candidat perquè ell és qui ofereix més garanties per plantar cara a ERC, que encapçala per ara les enquestes. Però tothom és també conscient que difícilment serà investit si guanya i que la incògnita serà molt present en campanya. El Suprem i el TC ho van impedir l'altra vegada i el pas previ a la investidura és prendre possessió de l'acta de diputat al Parlament, fet que l'obligaria a renunciar a l'escó d'eurodiputat -no són compatibles- i a la immunitat que du associada.
Per això s'havia valorat la possibilitat que s'escollís un candidat efectiu, és a dir la persona que seria presidenciable de Junts si Puigdemont no podia ser votat com a president al Parlament. En aquest sentit s'han postulat per ser-ho (o per ser cap de cartell si l'expresident, que ha tingut una posició ambigua sobre el seu rol, acaba no fent el pas) Laura Borràs i Damià Calvet i també es deixen estimar o són promoguts Ramon Tremosa, Jordi Puigneró, Elsa Artadi i Joan Canadell. Cap d'ells, però, s'enfrontarà a Puigdemont en primàries arribat el cas.
Si Puigdemont és candidat i no pot ser investit, un escenari que Junts no vol contemplar perquè és "fer el joc a la repressió" i implicaria acceptar "circumstàncies antidemocràtiques", haurà de triar un pla B però no hi ha, per ara, previst cap mecanisme perquè el nom el decideixi la militància. La direcció tindrà, això sí, la referència de la votació dels primers llocs de sortida. Una segona urna on serà difícil que un nom destaqui molt per sobre dels altres pel mecanisme de tria.
A les primàries de Junts s'hi podran presentar els militants i simpatitzants que tinguin un mínim de 100 avals d'entre els 5.000 cotitzants de la formació nascuda a partir de l'escissió del PDECat i la integració de la Crida. El 28 i 29 de novembre es triarà el candidat a president i aquest hauria de ser el cap de llista per Barcelona tot i que podran votar a les primàries els membres del partit a tot el territori.
Més endavant (el 12 i 13 de desembre) es triaran, en llista oberta, els 3 primers noms per les demarcacions de Lleida i Tarragona, 4 per Girona i 8 per Barcelona. En el cas de Barcelona els militants podran marcar sis noms i en les altres demarcacions dos i tres respectivament, segons que s'explica al reglament que es proposa als militants. Els més votats aniran als primers llocs després d'introduir les necessàries correccions de gènere. Junts farà llistes cremallera i s'hi alternaran, per tant, homes i dones. La resta de la candidatura, amb possibilitats o no d'obtenir escó, es confeccionarà tenint en compte l'equilibri de perfils i territorial a més del de gènere. Si un candidat concorre com a presidenciable i és derrotat podrà optar després a la segona tanda de primàries, les del seu territori.
El que no triarà Junts és "candidat efectiu". Totes les veus i dirigents del partit esperen que Puigdemont sigui candidat perquè ell és qui ofereix més garanties per plantar cara a ERC, que encapçala per ara les enquestes. Però tothom és també conscient que difícilment serà investit si guanya i que la incògnita serà molt present en campanya. El Suprem i el TC ho van impedir l'altra vegada i el pas previ a la investidura és prendre possessió de l'acta de diputat al Parlament, fet que l'obligaria a renunciar a l'escó d'eurodiputat -no són compatibles- i a la immunitat que du associada.
Per això s'havia valorat la possibilitat que s'escollís un candidat efectiu, és a dir la persona que seria presidenciable de Junts si Puigdemont no podia ser votat com a president al Parlament. En aquest sentit s'han postulat per ser-ho (o per ser cap de cartell si l'expresident, que ha tingut una posició ambigua sobre el seu rol, acaba no fent el pas) Laura Borràs i Damià Calvet i també es deixen estimar o són promoguts Ramon Tremosa, Jordi Puigneró, Elsa Artadi i Joan Canadell. Cap d'ells, però, s'enfrontarà a Puigdemont en primàries arribat el cas.
Si Puigdemont és candidat i no pot ser investit, un escenari que Junts no vol contemplar perquè és "fer el joc a la repressió" i implicaria acceptar "circumstàncies antidemocràtiques", haurà de triar un pla B però no hi ha, per ara, previst cap mecanisme perquè el nom el decideixi la militància. La direcció tindrà, això sí, la referència de la votació dels primers llocs de sortida. Una segona urna on serà difícil que un nom destaqui molt per sobre dels altres pel mecanisme de tria.