07
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
09
de novembre
a les
8:55h
Joe Biden ha guanyat les eleccions dels Estats Units, però Donald Trump no té previst cedir el poder fàcilment. La campanya de l'equip de l'encara president per impugnar els resultats en els estats que han donat la victòria al candidat demòcrata enfangarà el traspàs de poders, i el futur és incert. El vot dels nord-americans situa Biden com a vencedor, i ara com ara té els 270 delegat necessaris per guanyar la presidència. Si bé Trump ha estat derrotat a les urnes, el trumpisme és ben viu, com s'ha vist en unes eleccions molt disputades, que no han confirmat ni de bon tros l'onada blava que preveien algunes enquestes, i que evidencien un país profundament dividit que necessita recosir-se internament.
El llegat de Trump és ampli i complex, així com les raons i els problemes que han portat desenes de milions de nord-americans a fer-li confiança de nou malgrat les mancances evidents en la seva gestió al capdavant del país. De fet, moltes enquestes li eren favorables abans que esclatés la pandèmia, tot i la incomprensió de molts sectors progressistes de la societat nord-americana, d'Europa i també del mainstream mediàtic, que ha estat al punt de mira del president des d'abans d'accedir al càrrec. Trump sorgeix com a resposta a uns problemes que el nou president haurà d'abordar i mirar de solucionar per aconseguir desactivar el trumpisme i desescalar la polarització en que viuen els EUA.
Trump deixa un país immers en quatre crisis alhora i profundament dividit. La seva derrota deixa tocat el germen populista que el prenia d'exemple i que, com el president nord-americà, ha fet gala de la desinformació, la mentida i els atacs als mitjans com a manera de fer política. El nou president haurà de treballar per recuperar l'agenda multilateralista i de lideratge del món occidental, que Trump ha abandonat, i haurà d'entomar la guerra comercial que el dirigent republicà ha començat amb la Xina, l'altra gran potència mundial i rival dels Estats Units en el nou món que ve. Repassem a continuació què deixa Trump en herència:
NOTICIA DE VICTÒRIA BIDEN
1. El coronavirus i tres crisis més per afrontar. Biden arriba a la presidència en un dels moments més complicats del país. La urgència més evident és la del coronavirus, que castiga especialment els Estats Units després d'una gestió erràtica de Trump, que constantment ha menystingut la malaltia. Aquesta crisi ha actuat com a factor multiplicador d'altres crisis que ja existien als EUA, però que ara són encara més profundes: una crisi econòmica, amb un pèrdua de lloc de treball inèdita, i una crisi social, marcada també per la divisió que viu el país.
En clau econòmica, els indicadors previs a l'esclat de la pandèmia eren positius i això semblava garantir la continuïtat de Trump a la Casa Blanca, però la Covid-19 ho ha sacsejat tot i ha posat sobre la taula les vulnerabilitats del país. En clau social, més enllà de l'evident impacte que té la crisi econòmica sobre una societat desigual i un estat del benestar molt prim, Biden haurà d'intentar també recosir un país profundament dividit, gràcies també a la polarització provocada per Trump.
Paral·lelament a aquestes tres crisis, el nou president haurà d'abordar també la degradació institucional que deixa Trump. La campanya per impugnar els resultats electorals al Tribunal Suprem -on com a un dels últims gestos del seu mandat va nomenar-hi una jutgessa ultraconservadora- xoquen amb la tradició d'un país on la transició de mandats sol ser pacífica. Amb un resultat tan igualat sobre la taula i les acusacions de "frau" que ha fet Trump aquests últims dies poden facilitar que una meitat del país no reconegui la victòria de Biden.
2. La mentida com a forma de fer política. L'ús de la mentida i la desinformació com a manera de fer política també té i tindrà impacte en la presidència de Biden. Un exemple evident són les acusacions de Trump de "frau electoral" sense aportar cap tipus de prova al respecte, amb piulades a Twitter que la mateixa xarxa social ha censurat en considerar que promovien informacions falses. El president nord-americà deixa una manera de fer política en què la desinformació, els insults, la mentida i els atacs als mitjans de comunicació han estat la tònica habitual.
El president va arribar a la Casa Blanca atacant els principals mitjans de comunicació i amb un ús de les xarxes socials que no s'havia vist abans. Ja al Despatx Oval, la gestió de la comunicació també ha estat controvertida. Aquesta "institucionalització de la devaluació de la paraula", un concepte d'Antoni Gutiérrez-Rubí, es tradueix en una pèrdua del valor i credibilitat dels missatges del president dels Estats Units, internament però també arreu del món. Alhora, ha incrementat enormement la polarització del país. Biden també haurà d'afrontar tot això i recuperarà, previsiblement, una manera de comunicar prèvia a la de Trump.
3. El germen populista, tocat però viu. La victòria de Trump el 2016 va donar ales a altres moviments populistes d'arreu del món, que s'han emmirallat en el president nord-americà i han rebut el seu suport. Amb matisos i diferències, trobem exemples com el Brexit al Regne Unit, el Brasil de Jair Bolsonaro, la manera de fer de Vox o l'extrema dreta europea. Un dels assessor de la campanya de Trump va ser Steve Bannon, ideòleg de l'extrema dreta i que lidera un think tank per reforçar aquesta ideologia a la Unió Europea.
La derrota de Trump deixa tocats aquests populistes d'arreu del món, perquè perden un dels seus referents, però això no vol dir en cap cas que hagin estat derrotats. Mentre persisteixin els problemes socials que van impulsar Trump a la presidència o els ciutadans del Regne Unit a votar per sortir de la Unió Europea, sembla clar que els moviments populistes i ultranacionalistes persistiran. Ara bé, amb Biden a la presidència és d'esperar que no gaudiran del suport de la Casa Blanca, com sí que ha passat durant el mandat de Donald Trump.
4. La guerra comercial amb la Xina. Un dels elements clau de la política internacional de Trump ha estat la guerra comercial amb la Xina. Les tensions ja hi eren abans i de fet Barack Obama va intentar aïllar el gegant asiàtic a través d'acords de comerç internacional. Aquest conflicte econòmic i geopolític és una competició per liderar aquest nou ordre mundial bipolar entre Washington i Pequín i té afectacions a tots els nivells econòmics, tal com explica la investigadora del CIDOB Carme Colomina. Trump acusa la Xina de ser el causant de molts dels problemes dels nord-americans i de fet fins i tot ha aprofitat la Covid per acusar la potència asiàtica de la pandèmia.
La tradicional desconfiança entre els EUA i la Xina transcendeix Trump, però la distància entre els dos països és el que heretarà Joe Biden a la Casa Blanca. I tot plegat en un context de pandèmia del coronavirus, que amenaça de sacsejar els fonaments i els lideratges arreu del món. La mala gestió de Trump en aquest aspecte pot suposar un cost enorme per als Estats Units i la reactivació econòmica de la Xina també depèn de continuar controlant bé la pandèmia com, segons dades oficials, està fent ara el gegant asiàtic.
5. L'abandonament del multilateralisme. Un altre llegat de Trump que haurà de gestionar Biden és aquest abandonament del multilateralisme que ha encapçalat Trump. En aquests últims anys, els EUA s'han tancat més en ells mateixos i han abandonat el paper de lideratge de les democràcies occidentals que havien exercit en anys anteriors, alhora que s'han caracteritzat per una política exterior poc previsible i una retòrica molt agressiva. El lema América first, de fet, ja suposa una esmena al multilateralisme practicat per alguns dels seus predecessors. Durant el seu mandat, Trump ha criticat pràcticament tots els clubs d'estats i organismes internacionals, des de la Unió Europea fins a l'OTAN, passant per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a la qual li ha retirat el finançament.
Amb Biden a la Casa Blanca, es preveu que els Estats Units intentin recuperar el paper de lideratge previ a l'arribada de Trump i l'estabilitat en les relacions amb els països occidentals serà, tot apunta, molt més estable que amb Trump a la presidència. Un exemple d'això és el l'Acord de París per al canvi climàtic. Els EUA el van abandonar formalment aquest dimecres i Biden va per un tuit que podria ser premonitori de quina serà la seva política internacional. El guanyador de les eleccions va dir: "Avui l'Administració Trump ha abandonat oficialment l'Acord de París. I en exactament 77 dies, l'Administració Biden hi tornarà a entrar". Tota una declaració d'intencions.
El llegat de Trump és ampli i complex, així com les raons i els problemes que han portat desenes de milions de nord-americans a fer-li confiança de nou malgrat les mancances evidents en la seva gestió al capdavant del país. De fet, moltes enquestes li eren favorables abans que esclatés la pandèmia, tot i la incomprensió de molts sectors progressistes de la societat nord-americana, d'Europa i també del mainstream mediàtic, que ha estat al punt de mira del president des d'abans d'accedir al càrrec. Trump sorgeix com a resposta a uns problemes que el nou president haurà d'abordar i mirar de solucionar per aconseguir desactivar el trumpisme i desescalar la polarització en que viuen els EUA.
Trump deixa un país immers en quatre crisis alhora i profundament dividit. La seva derrota deixa tocat el germen populista que el prenia d'exemple i que, com el president nord-americà, ha fet gala de la desinformació, la mentida i els atacs als mitjans com a manera de fer política. El nou president haurà de treballar per recuperar l'agenda multilateralista i de lideratge del món occidental, que Trump ha abandonat, i haurà d'entomar la guerra comercial que el dirigent republicà ha començat amb la Xina, l'altra gran potència mundial i rival dels Estats Units en el nou món que ve. Repassem a continuació què deixa Trump en herència:
NOTICIA DE VICTÒRIA BIDEN
1. El coronavirus i tres crisis més per afrontar. Biden arriba a la presidència en un dels moments més complicats del país. La urgència més evident és la del coronavirus, que castiga especialment els Estats Units després d'una gestió erràtica de Trump, que constantment ha menystingut la malaltia. Aquesta crisi ha actuat com a factor multiplicador d'altres crisis que ja existien als EUA, però que ara són encara més profundes: una crisi econòmica, amb un pèrdua de lloc de treball inèdita, i una crisi social, marcada també per la divisió que viu el país.
En clau econòmica, els indicadors previs a l'esclat de la pandèmia eren positius i això semblava garantir la continuïtat de Trump a la Casa Blanca, però la Covid-19 ho ha sacsejat tot i ha posat sobre la taula les vulnerabilitats del país. En clau social, més enllà de l'evident impacte que té la crisi econòmica sobre una societat desigual i un estat del benestar molt prim, Biden haurà d'intentar també recosir un país profundament dividit, gràcies també a la polarització provocada per Trump.
Paral·lelament a aquestes tres crisis, el nou president haurà d'abordar també la degradació institucional que deixa Trump. La campanya per impugnar els resultats electorals al Tribunal Suprem -on com a un dels últims gestos del seu mandat va nomenar-hi una jutgessa ultraconservadora- xoquen amb la tradició d'un país on la transició de mandats sol ser pacífica. Amb un resultat tan igualat sobre la taula i les acusacions de "frau" que ha fet Trump aquests últims dies poden facilitar que una meitat del país no reconegui la victòria de Biden.
2. La mentida com a forma de fer política. L'ús de la mentida i la desinformació com a manera de fer política també té i tindrà impacte en la presidència de Biden. Un exemple evident són les acusacions de Trump de "frau electoral" sense aportar cap tipus de prova al respecte, amb piulades a Twitter que la mateixa xarxa social ha censurat en considerar que promovien informacions falses. El president nord-americà deixa una manera de fer política en què la desinformació, els insults, la mentida i els atacs als mitjans de comunicació han estat la tònica habitual.
El president va arribar a la Casa Blanca atacant els principals mitjans de comunicació i amb un ús de les xarxes socials que no s'havia vist abans. Ja al Despatx Oval, la gestió de la comunicació també ha estat controvertida. Aquesta "institucionalització de la devaluació de la paraula", un concepte d'Antoni Gutiérrez-Rubí, es tradueix en una pèrdua del valor i credibilitat dels missatges del president dels Estats Units, internament però també arreu del món. Alhora, ha incrementat enormement la polarització del país. Biden també haurà d'afrontar tot això i recuperarà, previsiblement, una manera de comunicar prèvia a la de Trump.
3. El germen populista, tocat però viu. La victòria de Trump el 2016 va donar ales a altres moviments populistes d'arreu del món, que s'han emmirallat en el president nord-americà i han rebut el seu suport. Amb matisos i diferències, trobem exemples com el Brexit al Regne Unit, el Brasil de Jair Bolsonaro, la manera de fer de Vox o l'extrema dreta europea. Un dels assessor de la campanya de Trump va ser Steve Bannon, ideòleg de l'extrema dreta i que lidera un think tank per reforçar aquesta ideologia a la Unió Europea.
La derrota de Trump deixa tocats aquests populistes d'arreu del món, perquè perden un dels seus referents, però això no vol dir en cap cas que hagin estat derrotats. Mentre persisteixin els problemes socials que van impulsar Trump a la presidència o els ciutadans del Regne Unit a votar per sortir de la Unió Europea, sembla clar que els moviments populistes i ultranacionalistes persistiran. Ara bé, amb Biden a la presidència és d'esperar que no gaudiran del suport de la Casa Blanca, com sí que ha passat durant el mandat de Donald Trump.
4. La guerra comercial amb la Xina. Un dels elements clau de la política internacional de Trump ha estat la guerra comercial amb la Xina. Les tensions ja hi eren abans i de fet Barack Obama va intentar aïllar el gegant asiàtic a través d'acords de comerç internacional. Aquest conflicte econòmic i geopolític és una competició per liderar aquest nou ordre mundial bipolar entre Washington i Pequín i té afectacions a tots els nivells econòmics, tal com explica la investigadora del CIDOB Carme Colomina. Trump acusa la Xina de ser el causant de molts dels problemes dels nord-americans i de fet fins i tot ha aprofitat la Covid per acusar la potència asiàtica de la pandèmia.
La tradicional desconfiança entre els EUA i la Xina transcendeix Trump, però la distància entre els dos països és el que heretarà Joe Biden a la Casa Blanca. I tot plegat en un context de pandèmia del coronavirus, que amenaça de sacsejar els fonaments i els lideratges arreu del món. La mala gestió de Trump en aquest aspecte pot suposar un cost enorme per als Estats Units i la reactivació econòmica de la Xina també depèn de continuar controlant bé la pandèmia com, segons dades oficials, està fent ara el gegant asiàtic.
5. L'abandonament del multilateralisme. Un altre llegat de Trump que haurà de gestionar Biden és aquest abandonament del multilateralisme que ha encapçalat Trump. En aquests últims anys, els EUA s'han tancat més en ells mateixos i han abandonat el paper de lideratge de les democràcies occidentals que havien exercit en anys anteriors, alhora que s'han caracteritzat per una política exterior poc previsible i una retòrica molt agressiva. El lema América first, de fet, ja suposa una esmena al multilateralisme practicat per alguns dels seus predecessors. Durant el seu mandat, Trump ha criticat pràcticament tots els clubs d'estats i organismes internacionals, des de la Unió Europea fins a l'OTAN, passant per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a la qual li ha retirat el finançament.
Amb Biden a la Casa Blanca, es preveu que els Estats Units intentin recuperar el paper de lideratge previ a l'arribada de Trump i l'estabilitat en les relacions amb els països occidentals serà, tot apunta, molt més estable que amb Trump a la presidència. Un exemple d'això és el l'Acord de París per al canvi climàtic. Els EUA el van abandonar formalment aquest dimecres i Biden va per un tuit que podria ser premonitori de quina serà la seva política internacional. El guanyador de les eleccions va dir: "Avui l'Administració Trump ha abandonat oficialment l'Acord de París. I en exactament 77 dies, l'Administració Biden hi tornarà a entrar". Tota una declaració d'intencions.