Barcelona: habitatge

Els veïns aturen un desnonament amb set menors al Poble Sec en l'estrena del decret del Govern

Un gran propietari ha intentat desallotjar aquest dijous per setena vegada la Claudia i la seva família

per Andreu Merino , Carrer Radas, Poble Sec (Barcelona), 5 de novembre de 2020 a les 12:24 |
La Claudia, acompanyada pel Sindicat de Barri del Poble Sec | Andreu Merino
La resistència veïnal ha permès aquest dijous que la Claudia i la seva família -amb set menors- es quedin a casa seva, al barri de Poble Sec de Barcelona. El d'avui era el setè intent de desnonament del seu pis al carrer Radas i arribava coincidint amb l'estrena del darrer decret aprovat pel Govern per frenar els desnonaments.

Des de primera hora del matí unes 200 persones convocades pel Sindicat de Barri de Poble Sec s'han concentrat a la porta de l'immoble. La comitiva judicial ha arribat a les 12 del migdia i el jutjat ha ajornat el llançament després de comprovar la presència de manifestants davant de la finca.


"La Generalitat no compleix les promeses. Fa dos dies deia que s'acabarien els desnonaments i avui em fan fora de casa. En què quedem?", es preguntava la Claudia abans de l'arribada de la comitiva judicial. Ella va arribar al pis fa vuit anys i explica que ho va fer agafant un lloguer a algú que, finalment, va resultar no ser el propietari. "Em van estafar", assegura.

El pis és propietat d'un gran tenidor i la Claudia explica que tots els intents per negociar un lloguer social han acabat sense acord. "Jo no vull viure gratis, vull pagar un lloguer", demana. Ella és migrant i assegura que el fet de no tenir papers ha estat l'argument que ha fet servir la propietat per negar-se a firmar un contracte de lloguer per a ella, els seus sis fills i un nét. El fet de no tenir papers també ha fet que no hagi pogut accedir a la mesa d'emergència de l'Ajuntament de Barcelona ni disposa del corresponent certificat de vulnerabilitat.


El desnonament de la Claudia s'ha pogut evitar a la porta, l'endemà que el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publiqués el decret 37/2020, de reforç de la protecció del dret a l'habitatge davant els efectes de la pandèmia. Inicialment el Govern va assegurar que el decret serviria per aturar els desnonaments però, més tard, l'executiu va reconèixer que les competències per aturar processos judicials de desallotjament és de l'Estat.

La regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha assegurat a través del seu compte de Twitter que el consistori tenia constància pe avui de 18 desnonaments més a la ciutat, a banda del de la Claudia.

 
Martín, que s'ha desplaçat fins al Poble Sec, ha demanat a l'Estat una moratòria "real" i ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona ha enviat al govern espanyol una proposta per ampliar la cobertura actual. "No entenem quina és la voluntat de confondre i generar malentesos", ha dit la regidora en referència al decret del Govern. Martín ha assegurat que un membre de la família amb la situació administrativa regular ha pogut accedir a la mesa d'emergència municipal. Un canvi en la situació que, segons fons del Sindicat de Barri, no s'ha produït fins avui mateix.

El moviment per l'habitatge ha reclamat al govern espanyol que utilitzi aquestes competències per "prohibir" els desnonaments i el Sindicat de Llogaters ha assegurat que el ministre d'Agenda Urbana, Jose Luis Ábalos, manté una "oposició radical" a l'adopció de la mesura. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació