04
de novembre
del
2020
Doncs en efecte, tornem a tenir els espais culturals tancats: cines, teatres i sales de música. Per què? No se sap massa bé. Diu el Govern que és per a torpedinar els vincles socials i la mobilitat perniciosa. Però, a veure, si estan els bars i restaurants tancats i hi ha toc de queda, a quina mobilitat perniciosa es refereixen? A Catalunya, les mesures de seguretat dins dels espais culturals s'han respectat amb gran disciplina i rigor. No hi ha interacció, no hi ha contacte, quasi no hi ha ni diàleg. Reducció dràstica de l'aforament, mascareta, distància, desinfecció, veure la pel·li, el muntatge, el concert o el recital i cap a casa.
Per què es tanca la cultura i, en canvi, als transports no hi ha cap mena de control d'aforament? Per què es va trigar tant en fer alguna cosa amb els bars i els restaurants? Per què no es va perseguir més la laxitud en la distància social a les terrasses? Per què no s'han posat deu vegades, o vint vegades més de multes per no portar mascareta? Per què la guàrdia urbana o els mossos no anaven als parcs públics amb reunions a plena llum del dia? Per què a les platges tot era un campi qui pugui?
La consellera de cultura, Àngels Ponsa, va ser entrevistada per Xavier Graset dilluns de la setmana passada al seu programa Més 324. Va dir textualment: "La cultura és segura. La cultura ens cura. Dins de la cultura les coses s'estan fent bé". Perfecte, doncs dijous al vespre tota la cultura tancada. Per què? Doncs em temo que perquè el Govern necessitava fer evident que es prenien decisions: "Nen, torna a tancar la cultura, que torni a semblar que tornem a prendre decisions".
Una decisió del mateix Govern que la mateixa setmana va tornar a oferir un nou espectacle lamentable de contradiccions. El conseller de treball va dir que el teletreball era obligatori i la consellera de la presidència va dir que no era obligatori. Ella mateixa havia dit poc abans que el Govern estudiava un confinament de cap de setmana i el president en funcions va dir que no s'havien de llançar globus sonda.
Ja s'entén, ja queda clar que gestionar una pandèmia com aquesta no ha de ser gens fàcil. Que exigeix de tots plegats molt sacrifici, moltes renúncies. Però esclar ja passa de taca d'oli l'espectacle de les lluites de poder, de les contradiccions i incoherències entre JxCAT i ERC. Ja és d'una indecència fora mida.
Si parles amb qualsevol empresari del món de la cultura amb una mica de criteri i de sentit comú et dirà que ell està disposat a tancar el seu negoci durant el temps que calgui si això ha d'ajudar a frenar els contagis i, per tant, el terrible escenari que vivim. És de calaix. Però no és tolerable la inoperància a gran escala a la qual estem assistint. Tothom els diu que la seva gestió és llastimosa, però no només la cultura. El compte de Twitter de l'Hospital del Mar expressava fa deu dies la seva disconformitat amb la gestió del departament de salut.
Bé, portem un parell de dies en què les dades sembla que deixen albirar un cert optimisme. Celebrem-ho.
Per què es tanca la cultura i, en canvi, als transports no hi ha cap mena de control d'aforament? Per què es va trigar tant en fer alguna cosa amb els bars i els restaurants? Per què no es va perseguir més la laxitud en la distància social a les terrasses? Per què no s'han posat deu vegades, o vint vegades més de multes per no portar mascareta? Per què la guàrdia urbana o els mossos no anaven als parcs públics amb reunions a plena llum del dia? Per què a les platges tot era un campi qui pugui?
La consellera de cultura, Àngels Ponsa, va ser entrevistada per Xavier Graset dilluns de la setmana passada al seu programa Més 324. Va dir textualment: "La cultura és segura. La cultura ens cura. Dins de la cultura les coses s'estan fent bé". Perfecte, doncs dijous al vespre tota la cultura tancada. Per què? Doncs em temo que perquè el Govern necessitava fer evident que es prenien decisions: "Nen, torna a tancar la cultura, que torni a semblar que tornem a prendre decisions".
Una decisió del mateix Govern que la mateixa setmana va tornar a oferir un nou espectacle lamentable de contradiccions. El conseller de treball va dir que el teletreball era obligatori i la consellera de la presidència va dir que no era obligatori. Ella mateixa havia dit poc abans que el Govern estudiava un confinament de cap de setmana i el president en funcions va dir que no s'havien de llançar globus sonda.
Ja s'entén, ja queda clar que gestionar una pandèmia com aquesta no ha de ser gens fàcil. Que exigeix de tots plegats molt sacrifici, moltes renúncies. Però esclar ja passa de taca d'oli l'espectacle de les lluites de poder, de les contradiccions i incoherències entre JxCAT i ERC. Ja és d'una indecència fora mida.
Si parles amb qualsevol empresari del món de la cultura amb una mica de criteri i de sentit comú et dirà que ell està disposat a tancar el seu negoci durant el temps que calgui si això ha d'ajudar a frenar els contagis i, per tant, el terrible escenari que vivim. És de calaix. Però no és tolerable la inoperància a gran escala a la qual estem assistint. Tothom els diu que la seva gestió és llastimosa, però no només la cultura. El compte de Twitter de l'Hospital del Mar expressava fa deu dies la seva disconformitat amb la gestió del departament de salut.
Bé, portem un parell de dies en què les dades sembla que deixen albirar un cert optimisme. Celebrem-ho.