03
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
21:55h
La societat nord-americana elegirà aquest dimarts molt més que un president, un nou Congrés i alguns governadors. Les eleccions als Estats Units s'han convertit en un referèndum sobre un Donald Trump que aspira a la reelecció, però sobretot seran un veredicte sobre la força del populisme de dretes als EUA i arreu. El magnat de Nova York que fa quatre anys va conquerir la Casa Blanca agafant desprevinguts aliats i adversaris ha esdevingut icona de tots els moviments de dreta extrema que han proliferat els darrers anys.
D'una manera o altra, l'han fet seu els governants autoritaris que han arribat al poder, del brasiler Bolsonaro al filipí Duterte. Dels partidaris d'un Brexit dur als qui, dins encara de la Unió Europea, intenten desestabilitzar-la des de dins, es diguin Marine Le Pen a França o Viktor Orban a Hongria. Per no parlar de tots els moviments ascendents ubicats en la perifèria ultra, com Vox a Espanya o Matteo Salvini a Itàlia. Els votants dels EUA parlaran per ells però també per tots els qui, fora de les fronteres que Trump ha volgut fer més altes, seguiran amb angoixa la veu de les urnes nord-americanes.
Donald Trump i Joe Biden arriben al 3 de novembre amb un escenari que no ha sofert variacions brusques amb les enquestes a la mà. El darrer sondeig de la NBC (cadena que se sol situar en un centre esquerra dins del panorama mediàtic dels EUA) mostra un Joe Biden amb el 51,5% enfront el 44,4% de Donald Trump. La mitjana de sondejos de RealClearPolitics.com és més favorable a Trump i dona a Biden només un 6,5% d'avantatge a escala nacional.
L'expert en demoscòpia Nate Silver, que va ser dels que més es va acostar en les seves prediccions al resultat del 2016, mostra un 52,7% de rebuig al president i un 44,2% d'acceptació mentre exposa en els seus models un 90% d'opcions de victòria de l'aspirant demòcrata. I Charlie Cook, un dels veterans més respectats en anàlisi electoral, fa setmanes que considera que l'elecció, en contra del que asseguren partidaris i molts detractors de Trump, està molt decantada cap a Biden.
Però són els resultats dels estats els que acabaran decidint la sort electoral. Aquí en podeu trobar els més referencials. Trump sap que només pot guanyar si manté la posició en els tres estats del Mig Oest, tradicionalment demòcrates, que va arrabassar a Hillary Clinton el 2016: Pennsilvània, Michigan i Wisconsin. I si, alhora, pot impedir l'ascens demòcrata als estats del sud que estan experimentant transformacions demogràfiques ràpides, com Geòrgia o Carolina del Nord. Això, mentre manté Florida, sempre igualada, i no perd Arizona. En tots aquests llocs, va imposar-se fa quatre anys. Si Biden s'apodera de tres d'aquests estats -o de dos, si són rellevants, com Florida o Pennsilvània-, Trump haurà de fer les maletes.
A aquestes alçades, Biden té l'avantatge d'haver aconseguit eixamplar el ventall d'estats a l'abast. En té prou de recuperar una minoria dels estats decisius. Amb la solidesa demòcrata a escala nacional, aquest cop serà difícil que la victòria escapi als demòcrates. Però en aquests swing states que decidiran l'elecció, la distància és més petita i això fa no descartable del tot una nova victòria trumpiana.
Un referèndum sobre Trump
Al començament del 2020, tots els analistes coincidien en una cosa: si aquestes eleccions acabaven sent un referèndum sobre Trump, l'actual president estava llest. La pandèmia -amb 9 milions de persones infectades i 232.000 morts- i la resposta erràtica i farcida de mentides de Trump, amb els efectes sobre l'economia, ha convertit el procés electoral en un plebiscit sobre l'actual president. Els republicans, a diferència del que va passar el 2016, no han pogut derruir la imatge d'un Biden que, sense despertar entusiasme, ha demostrat resiliència i gran capacitat d'empatia per bastir una coalició de forces formidable.
Trump deixa un llegat de divisió que ha estressat la societat nord-americana. A diferència de tots els seus predecessors, que en vigílies d'eleccions, si més no, intentaven cohesionar el país i enfortir la seva base de suport, l'empresari s'ha fet fort en una estratègia divisiva que ho fia tot a l'adhesió d'un bloc molt entusiasta però menysté els moderats.
Que Trump ha desafiat tots els cànons del que és una campanya electoral, als Estats Units i a arreu, ho ha tornat a demostrar l'atac de les darreres hores contra el doctor Anthony Fauci. El científic, l'epidemiòleg en cap dels EUA, es va queixar de la "pobra" preparació amb què el país havia respost a la pandèmia. La Casa Blanca va respondre de seguida el metge dient que les seves paraules eren "inacceptables" i fent córrer la brama que podria ser cessat en cas de reelecció de Trump. La caiguda de Fauci, de fet, es dona per descomptada si el president guanya.
"Acomiada Fauci!", li cridaven aquest diumenge molts dels seus partidaris en un míting a Florida, i el president deixava oberta la decisió per a després de les eleccions. És una altra mostra de l'estratègia atrevida de Trump, molt indisciplinat en tota la campanya i a qui li costa molt fer cas dels seus assessors electorals. Perquè Fauci és en aquests moments una de les personalitats més populars del país.
Una batalla "per l'ànima del país"
El seu adversari demòcrata no ha despertat entusiasme. Però a Joe Biden li pot passar el que a molts polítics a qui tothom menysprea. Ha demostrat una capacitat de resistència enorme, ha superat unes primàries molt dures, deixant pel camí contrincants de pes, com Bernie Sanders, Elizabeth Warren i la mateixa Kamala Harris, que ara l'acompanya com a número dos. Biden ha sabut calibrar la campanya, ha prescindit dels consells que li exigien que fos més agosarat i ha deixat que tots els focus caiguessin sobre Trump.
El presidenciable demòcrata ha sabut, en canvi, emergir com l'única alternativa de tots els que volen impedir quatre anys més de caos i incertesa. Ha apel·lat a batallar "per l'ànima del país", aconseguint que una victòria seva interessés a molt més que als demòcrates. A això ha ajudat, sens dubte, les simpaties mostrades per Trump envers els grups de l'extrema dreta i el supremacisme blanc. D'aquesta manera, Biden ha acabat la campanya fent que la seva causa fos la de molts més.
Aquest dimarts sortirem de dubtes. Seran els electors nord-americans els qui ens donaran moltes pistes sobre el futur immediat que ens espera. També -i això va molt més enllà de la política i dels Estats Units- ens diran moltes coses sobre què és sòlid i què no ho és en aquests temps líquids, sobre la representativitat de bona part del xivarri mediàtic i sobre quina és la realitat sobre la qual ens movem.
D'una manera o altra, l'han fet seu els governants autoritaris que han arribat al poder, del brasiler Bolsonaro al filipí Duterte. Dels partidaris d'un Brexit dur als qui, dins encara de la Unió Europea, intenten desestabilitzar-la des de dins, es diguin Marine Le Pen a França o Viktor Orban a Hongria. Per no parlar de tots els moviments ascendents ubicats en la perifèria ultra, com Vox a Espanya o Matteo Salvini a Itàlia. Els votants dels EUA parlaran per ells però també per tots els qui, fora de les fronteres que Trump ha volgut fer més altes, seguiran amb angoixa la veu de les urnes nord-americanes.
Donald Trump i Joe Biden arriben al 3 de novembre amb un escenari que no ha sofert variacions brusques amb les enquestes a la mà. El darrer sondeig de la NBC (cadena que se sol situar en un centre esquerra dins del panorama mediàtic dels EUA) mostra un Joe Biden amb el 51,5% enfront el 44,4% de Donald Trump. La mitjana de sondejos de RealClearPolitics.com és més favorable a Trump i dona a Biden només un 6,5% d'avantatge a escala nacional.
L'expert en demoscòpia Nate Silver, que va ser dels que més es va acostar en les seves prediccions al resultat del 2016, mostra un 52,7% de rebuig al president i un 44,2% d'acceptació mentre exposa en els seus models un 90% d'opcions de victòria de l'aspirant demòcrata. I Charlie Cook, un dels veterans més respectats en anàlisi electoral, fa setmanes que considera que l'elecció, en contra del que asseguren partidaris i molts detractors de Trump, està molt decantada cap a Biden.
Però són els resultats dels estats els que acabaran decidint la sort electoral. Aquí en podeu trobar els més referencials. Trump sap que només pot guanyar si manté la posició en els tres estats del Mig Oest, tradicionalment demòcrates, que va arrabassar a Hillary Clinton el 2016: Pennsilvània, Michigan i Wisconsin. I si, alhora, pot impedir l'ascens demòcrata als estats del sud que estan experimentant transformacions demogràfiques ràpides, com Geòrgia o Carolina del Nord. Això, mentre manté Florida, sempre igualada, i no perd Arizona. En tots aquests llocs, va imposar-se fa quatre anys. Si Biden s'apodera de tres d'aquests estats -o de dos, si són rellevants, com Florida o Pennsilvània-, Trump haurà de fer les maletes.
Els demòcrates necessiten fer-se amb tres dels estats on el 2016 va guanyar Trump -o potser només dos si entre aquests hi ha Pennsilvània o Florida- per tornar a la Casa Blanca
A aquestes alçades, Biden té l'avantatge d'haver aconseguit eixamplar el ventall d'estats a l'abast. En té prou de recuperar una minoria dels estats decisius. Amb la solidesa demòcrata a escala nacional, aquest cop serà difícil que la victòria escapi als demòcrates. Però en aquests swing states que decidiran l'elecció, la distància és més petita i això fa no descartable del tot una nova victòria trumpiana.
Un referèndum sobre Trump
Al començament del 2020, tots els analistes coincidien en una cosa: si aquestes eleccions acabaven sent un referèndum sobre Trump, l'actual president estava llest. La pandèmia -amb 9 milions de persones infectades i 232.000 morts- i la resposta erràtica i farcida de mentides de Trump, amb els efectes sobre l'economia, ha convertit el procés electoral en un plebiscit sobre l'actual president. Els republicans, a diferència del que va passar el 2016, no han pogut derruir la imatge d'un Biden que, sense despertar entusiasme, ha demostrat resiliència i gran capacitat d'empatia per bastir una coalició de forces formidable.
Trump deixa un llegat de divisió que ha estressat la societat nord-americana. A diferència de tots els seus predecessors, que en vigílies d'eleccions, si més no, intentaven cohesionar el país i enfortir la seva base de suport, l'empresari s'ha fet fort en una estratègia divisiva que ho fia tot a l'adhesió d'un bloc molt entusiasta però menysté els moderats.
Que Trump ha desafiat tots els cànons del que és una campanya electoral, als Estats Units i a arreu, ho ha tornat a demostrar l'atac de les darreres hores contra el doctor Anthony Fauci. El científic, l'epidemiòleg en cap dels EUA, es va queixar de la "pobra" preparació amb què el país havia respost a la pandèmia. La Casa Blanca va respondre de seguida el metge dient que les seves paraules eren "inacceptables" i fent córrer la brama que podria ser cessat en cas de reelecció de Trump. La caiguda de Fauci, de fet, es dona per descomptada si el president guanya.
"Acomiada Fauci!", li cridaven aquest diumenge molts dels seus partidaris en un míting a Florida, i el president deixava oberta la decisió per a després de les eleccions. És una altra mostra de l'estratègia atrevida de Trump, molt indisciplinat en tota la campanya i a qui li costa molt fer cas dels seus assessors electorals. Perquè Fauci és en aquests moments una de les personalitats més populars del país.
Una batalla "per l'ànima del país"
El seu adversari demòcrata no ha despertat entusiasme. Però a Joe Biden li pot passar el que a molts polítics a qui tothom menysprea. Ha demostrat una capacitat de resistència enorme, ha superat unes primàries molt dures, deixant pel camí contrincants de pes, com Bernie Sanders, Elizabeth Warren i la mateixa Kamala Harris, que ara l'acompanya com a número dos. Biden ha sabut calibrar la campanya, ha prescindit dels consells que li exigien que fos més agosarat i ha deixat que tots els focus caiguessin sobre Trump.
Trump ha fet una campanya indisciplinada apel·lant als més enfervorits dels seus, mentre que Biden ha estat capaç de fer de la seva la causa de molts més
El presidenciable demòcrata ha sabut, en canvi, emergir com l'única alternativa de tots els que volen impedir quatre anys més de caos i incertesa. Ha apel·lat a batallar "per l'ànima del país", aconseguint que una victòria seva interessés a molt més que als demòcrates. A això ha ajudat, sens dubte, les simpaties mostrades per Trump envers els grups de l'extrema dreta i el supremacisme blanc. D'aquesta manera, Biden ha acabat la campanya fent que la seva causa fos la de molts més.
Aquest dimarts sortirem de dubtes. Seran els electors nord-americans els qui ens donaran moltes pistes sobre el futur immediat que ens espera. També -i això va molt més enllà de la política i dels Estats Units- ens diran moltes coses sobre què és sòlid i què no ho és en aquests temps líquids, sobre la representativitat de bona part del xivarri mediàtic i sobre quina és la realitat sobre la qual ens movem.
| Algunes dades i preguntes a saber |
|---|
| Població dels Estats Units: 327,35 milions d'habitants. Grups ètnics: blancs (60,4%), hispans (18,3%), afroamericans (13,4%), asiàtics (6%), segons dades dades de l'Hispanic Council i la Fundació Espanya-EUA. Quantes persones han exercit ja el seu vot? 100 milions, una xifra rècord, segons la CNN. Quants ciutadans van votar en les eleccions del 2016? 136 milions de nord-americans. Quants càrrecs s'elegeixen? El president i vicepresident, en vot indirecte, la totalitat de la Cambra de Representants (435 membres) i un terç del Senat (33 senadors), així com diversos governadors i cambres legislatives dels estats, com també es vota en diverses consultes locals. Per què és un sistema indirecte? Perquè formalment s'elegeixen 538 delegats que formen el Col·legi Electoral, que és el que elegirà el president el 14 de desembre. Cada estat té un nombre d'electors proporcional a la seva població (a Texas li'n corresponen 38, a Wisconsin 10, etc.). Però el candidat que guanya un estat, ni que sigui per un vot, s'emporta tots els anomenats vots electorals. Què va passar el 2016? Que Hillary Clinton, amb el 48,2% dels vots, va superar Donald Trump, amb un 46%, però va ser superada al Col·legi Electoral. És un fet del tot inhabitual. Però ja va passar el 2000, quan George W. Bush va derrotar Al Gore amb un grapat menys de vots. Quins problemes es podrien produir? S'ha especulat amb un resultat ajustat que impliqués una batalla pel recompte i el recurs als tribunals. Va succeir el 2000, quan el Tribunal Suprem va acordar no fer a Florida el recompte que demanaven els demòcrates. L'actual Suprem té una majoria de 6 a 3 en favor dels republicans. També podria succeir que hi hagués un empat al Col·legi Electoral: 269 a 269. En aquest cas, el president seria elegit per la Cambra de Representants amb un sistema enrevessat en què cada estat tindria 1 vot. Aquest escenari posa els pèls de punta a tothom. |