03
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
04
de novembre
a les
21:19h
En quin punt de la segona onada ens trobem? Ja n'hem superat el pic de la corba? Podem començar a pensar en alleugerir les restriccions o el confinament domiciliari encara és una opció a l'horitzó? Els missatges els darrers dies són contradictoris, en bona mesura, perquè els efectes de les mesures triguen prop de dues setmanes a confirmar-se, a banda que aquests són encara provisionals pels retards en les notificacions.
Sigui com sigui, la situació actual apunta a que s'està aconseguint alleugerir la gravetat de la pandèmia, amb alguns elements que permeten ser relativament optimistes..., però sense relaxar-se, ja que la part més feixuga encara ha d'arribar, a banda de les incertes que acompanyen els propers mesos. Es pot, per tant, estar relativament satisfet mentre, a la vegada, es manté la tensió per tornar els nivells de contagis als de fa unes setmanes.
1- Cau la Rt i els contagis poden fer-ho aviat: El primer objectiu de les restriccions dictades fa quasi un mes era alentir el ritme d'expansió del coronavirus, és a dir, la Rt, la qual mesura el nombre mitjà de contagis que provoca una persona infectada. Aquest repte sembla que s'ha assolit, ja que, des del topall de l'1,63 assolit fa uns deu dies, ja s'ha baixat a l'1,2 i, a l'espera de consolidar dades, sembla que s'acosta a l'1,1 o fins i tot per sota (les dades del gràfic que apunta que estaria ja a 1,02 són provisionals). Fins que no caigui de l'1, però, el nombre de casos seguirà en augment, tot i que a menor velocitat. L'objectiu és situar-se per sota d'aquest llindar tant com es pugui (millor al 0,5 que al 0,9) i mantenir-s'hi per seguir limitant els contagis.
Les dades, però, apunten també que, atès que la caiguda està sent força ràpida, la ràtio de contagis setmanal no sembla només que s'alenteixi sinó que pot revertir aviat. Des de fa quatre dies, aquesta sembla que comença a caure dels 434,2 positius per 100.000 habitants el dia 26 (i els sis anteriors) a 388,2 el dia 30. Especialment aquesta darrera dada és provisional, a causa dels retards en les notificacions, però apunta a que, si no s'ha assolit aquesta segona fita, s'hi pot estar a prop. El risc de rebrot, que té en compte tant la velocitat de propagació com la ràtio de contagis, ja està caient.
2- Els tests d'antígens han augmentat la capacitat detectora: Des de mitjans de mes, Catalunya ja combina les proves PCR amb els tests d'antígens -s'apliquen ara als contactes de positius-, els quals permeten obtenir resultats més aviat i augmentar sense massa cost el nombre de deteccions. Igualment, però, també es fan ara més PCR que mai i, entre una i altra prova, Catalunya ha passat, en un sol mes, de fer-ne 130.412 a la setmana a 272.527, situant-se en el tercer lloc pel que fa a ràtio de tests, només per darrere de Navarra i el País Basc.
Aquesta esforç en la capacitat de detectar positius ha provocat que, malgrat l'expansió creixent de la pandèmia, el percentatge de positius hagi deixat d'augmentar els darrers dies, després de passar del 6,7% a un 13,4% en tres setmanes. Ara es troba a l'entorn del 12% i baixant, un percentatge encara elevat -l'Organització Mundial de la Salut recomana no superar el 5% per tenir el coronavirus controlat-, però sembla que pot remetre. De fet, Catalunya se situa per sota de la mitjana de positivitat de l'Estat, malgrat estar per sobre en ràtio de contagis recents.
3- L'expansió s'ha frenat abans del que ho va fer Madrid: La Generalitat ha estat més àgil a l'hora de prendre mesures del que ho va ser el govern de la Comunitat de Madrid quan la pandèmia hi estava desbocada. De fet, l'estat d'alarma imposat per la Moncloa va arribar quan la quantitat de contagis ja remetia. I això que, per ara, només s'han notat els efectes de la crida al teletreball i del tancament de bars i restaurants, i no encara de la prohibició de sortir del municipi en el cap de setmana o del tancament d'activitats culturals i gimnasos.
Des del moment en què la ràtio de contagis setmanals a Madrid va superar els 100 per cada 100.000 habitants fins que va començar a remetre, van passar uns 43 dies, entre el 7 d'agost i el 18 de setembre, mentre que a Catalunya li haurà costat uns 25 dies -si es constata definitivament aquest fet-. Madrid, a més, va assolir una ràtio de 439 contagis setmanals per 100.000 habitants i Catalunya s'hauria quedat en uns 370 -segons el còmput de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (Renave), que difereix del del Departament de Salut-. Això podria provocar que també el descens fos més ràpid, per bé que Madrid porta 37 dies de descens i encara manté una ràtio de 172 contagis per 100.000 habitants.
1- L'afectació als hospitals seguirà en augment els propers dies: El decalatge entre l'aprovació de restriccions i el seu impacte en els contagis és encara major pel que fa a l'impacte al sistema sanitari. De mitjana, els ingressos arriben prop d'una setmana més tard que els contagis, ja que la malaltia evoluciona abans d'afectar amb una certa intensitat. Això implica que, encara que el nombre de contagis comenci a caure, les hospitalitzacions seguiran creixent.
En concret, el CatSalut calcula que, a mitjans de novembre, el nombre de malalts de Covid a l'UCI arribarà als 900, malgrat que ara encara no s'arriba als 500. Això provoca que Catalunya sigui ja el tercer territori de l'Estat amb un percentatge més elevat de llits d'UCI ocupats per aquests infectats, amb més d'un 40%, per darrere només d'Aragó i La Rioja. Aquest fet no deixa marge per afrontar eventuals rebrots ni a tractar adequadament pacients afectats per altres malalties.
2- El descens de la mobilitat és encara insuficient: A l'espera d'analitzar l'impacte de les últimes restriccions de cap de setmana i als equipaments culturals i esportius, la caiguda en els desplaçaments de la ciutadania era encara insuficient. Segons un estudi de BIOCOM-SC, el tancament de bars i les crides al teletreball van reduir menys d'un 7% la mobilitat, massa poc per garantir una limitació dels contactes socials suficient per reduir prou els contagis i mantenir la velocitat de propagació prou baixa.
Caldrà veure si les últimes mesures han permès el descens addicional necessari de deu punts més a Barcelona i de cinc punts a la resta del país. I és que cal subratllar la dificultat de situar la Rt per sota d'1 de forma perllongada i clara, un repte més senzill d'aconseguir si s'apliqués un confinament domiciliari estricte, però que no ha de ser necessari si la resta de mesures tenen un efecte elevat.
3- L'impacte del fred és imprevisible: Com que aquest serà el primer hivern amb coronavirus, és una incògnita saber fins a quin punt això agreujarà la pandèmia. Com s'ha vist, l'afectació ha crescut més ràpid ara a Catalunya del que ho va fer a l'estiu a Madrid i, a més, la ràtio elevada de contagis ja és una constant a quasi tota Europa, una evidència de les dificultats per fer-hi front -amb poques excepcions, com Alemanya- i que la seva expansió ja no és només atribuïble a una deficient gestió pública.
La fi de la primera onada va coincidir amb l'impacte de les mesures de confinament, però també de l'arribada de la calor. Malgrat que l'elevada afectació a l'Amèrica del Sud posa en qüestió fins a quin punt la temperatura és tan decisòria, hi ha cert consens conforme es tracta d'un virus més fort quan fa fred. A més, pràcticament tot el país es troba en un risc molt elevat i amb la pandèmia molt estesa, cosa que en dificultarà un combat homogeni arreu i, per tant, evitar que alguns brots puntuals tornin a infectar zones properes i tornar a expandir-se. A la majoria del territori, però, la situació millora lleugerament.
Sigui com sigui, la situació actual apunta a que s'està aconseguint alleugerir la gravetat de la pandèmia, amb alguns elements que permeten ser relativament optimistes..., però sense relaxar-se, ja que la part més feixuga encara ha d'arribar, a banda de les incertes que acompanyen els propers mesos. Es pot, per tant, estar relativament satisfet mentre, a la vegada, es manté la tensió per tornar els nivells de contagis als de fa unes setmanes.
| Raons per a l'optimisme |
|---|
1- Cau la Rt i els contagis poden fer-ho aviat: El primer objectiu de les restriccions dictades fa quasi un mes era alentir el ritme d'expansió del coronavirus, és a dir, la Rt, la qual mesura el nombre mitjà de contagis que provoca una persona infectada. Aquest repte sembla que s'ha assolit, ja que, des del topall de l'1,63 assolit fa uns deu dies, ja s'ha baixat a l'1,2 i, a l'espera de consolidar dades, sembla que s'acosta a l'1,1 o fins i tot per sota (les dades del gràfic que apunta que estaria ja a 1,02 són provisionals). Fins que no caigui de l'1, però, el nombre de casos seguirà en augment, tot i que a menor velocitat. L'objectiu és situar-se per sota d'aquest llindar tant com es pugui (millor al 0,5 que al 0,9) i mantenir-s'hi per seguir limitant els contagis.
Les dades, però, apunten també que, atès que la caiguda està sent força ràpida, la ràtio de contagis setmanal no sembla només que s'alenteixi sinó que pot revertir aviat. Des de fa quatre dies, aquesta sembla que comença a caure dels 434,2 positius per 100.000 habitants el dia 26 (i els sis anteriors) a 388,2 el dia 30. Especialment aquesta darrera dada és provisional, a causa dels retards en les notificacions, però apunta a que, si no s'ha assolit aquesta segona fita, s'hi pot estar a prop. El risc de rebrot, que té en compte tant la velocitat de propagació com la ràtio de contagis, ja està caient.
2- Els tests d'antígens han augmentat la capacitat detectora: Des de mitjans de mes, Catalunya ja combina les proves PCR amb els tests d'antígens -s'apliquen ara als contactes de positius-, els quals permeten obtenir resultats més aviat i augmentar sense massa cost el nombre de deteccions. Igualment, però, també es fan ara més PCR que mai i, entre una i altra prova, Catalunya ha passat, en un sol mes, de fer-ne 130.412 a la setmana a 272.527, situant-se en el tercer lloc pel que fa a ràtio de tests, només per darrere de Navarra i el País Basc.
Aquesta esforç en la capacitat de detectar positius ha provocat que, malgrat l'expansió creixent de la pandèmia, el percentatge de positius hagi deixat d'augmentar els darrers dies, després de passar del 6,7% a un 13,4% en tres setmanes. Ara es troba a l'entorn del 12% i baixant, un percentatge encara elevat -l'Organització Mundial de la Salut recomana no superar el 5% per tenir el coronavirus controlat-, però sembla que pot remetre. De fet, Catalunya se situa per sota de la mitjana de positivitat de l'Estat, malgrat estar per sobre en ràtio de contagis recents.
3- L'expansió s'ha frenat abans del que ho va fer Madrid: La Generalitat ha estat més àgil a l'hora de prendre mesures del que ho va ser el govern de la Comunitat de Madrid quan la pandèmia hi estava desbocada. De fet, l'estat d'alarma imposat per la Moncloa va arribar quan la quantitat de contagis ja remetia. I això que, per ara, només s'han notat els efectes de la crida al teletreball i del tancament de bars i restaurants, i no encara de la prohibició de sortir del municipi en el cap de setmana o del tancament d'activitats culturals i gimnasos.
Des del moment en què la ràtio de contagis setmanals a Madrid va superar els 100 per cada 100.000 habitants fins que va començar a remetre, van passar uns 43 dies, entre el 7 d'agost i el 18 de setembre, mentre que a Catalunya li haurà costat uns 25 dies -si es constata definitivament aquest fet-. Madrid, a més, va assolir una ràtio de 439 contagis setmanals per 100.000 habitants i Catalunya s'hauria quedat en uns 370 -segons el còmput de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (Renave), que difereix del del Departament de Salut-. Això podria provocar que també el descens fos més ràpid, per bé que Madrid porta 37 dies de descens i encara manté una ràtio de 172 contagis per 100.000 habitants.
| Raons per a l'escepticisme |
|---|
1- L'afectació als hospitals seguirà en augment els propers dies: El decalatge entre l'aprovació de restriccions i el seu impacte en els contagis és encara major pel que fa a l'impacte al sistema sanitari. De mitjana, els ingressos arriben prop d'una setmana més tard que els contagis, ja que la malaltia evoluciona abans d'afectar amb una certa intensitat. Això implica que, encara que el nombre de contagis comenci a caure, les hospitalitzacions seguiran creixent.
En concret, el CatSalut calcula que, a mitjans de novembre, el nombre de malalts de Covid a l'UCI arribarà als 900, malgrat que ara encara no s'arriba als 500. Això provoca que Catalunya sigui ja el tercer territori de l'Estat amb un percentatge més elevat de llits d'UCI ocupats per aquests infectats, amb més d'un 40%, per darrere només d'Aragó i La Rioja. Aquest fet no deixa marge per afrontar eventuals rebrots ni a tractar adequadament pacients afectats per altres malalties.
2- El descens de la mobilitat és encara insuficient: A l'espera d'analitzar l'impacte de les últimes restriccions de cap de setmana i als equipaments culturals i esportius, la caiguda en els desplaçaments de la ciutadania era encara insuficient. Segons un estudi de BIOCOM-SC, el tancament de bars i les crides al teletreball van reduir menys d'un 7% la mobilitat, massa poc per garantir una limitació dels contactes socials suficient per reduir prou els contagis i mantenir la velocitat de propagació prou baixa.
Caldrà veure si les últimes mesures han permès el descens addicional necessari de deu punts més a Barcelona i de cinc punts a la resta del país. I és que cal subratllar la dificultat de situar la Rt per sota d'1 de forma perllongada i clara, un repte més senzill d'aconseguir si s'apliqués un confinament domiciliari estricte, però que no ha de ser necessari si la resta de mesures tenen un efecte elevat.
3- L'impacte del fred és imprevisible: Com que aquest serà el primer hivern amb coronavirus, és una incògnita saber fins a quin punt això agreujarà la pandèmia. Com s'ha vist, l'afectació ha crescut més ràpid ara a Catalunya del que ho va fer a l'estiu a Madrid i, a més, la ràtio elevada de contagis ja és una constant a quasi tota Europa, una evidència de les dificultats per fer-hi front -amb poques excepcions, com Alemanya- i que la seva expansió ja no és només atribuïble a una deficient gestió pública.
La fi de la primera onada va coincidir amb l'impacte de les mesures de confinament, però també de l'arribada de la calor. Malgrat que l'elevada afectació a l'Amèrica del Sud posa en qüestió fins a quin punt la temperatura és tan decisòria, hi ha cert consens conforme es tracta d'un virus més fort quan fa fred. A més, pràcticament tot el país es troba en un risc molt elevat i amb la pandèmia molt estesa, cosa que en dificultarà un combat homogeni arreu i, per tant, evitar que alguns brots puntuals tornin a infectar zones properes i tornar a expandir-se. A la majoria del territori, però, la situació millora lleugerament.