02
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
19:40h
Combatre la pandèmia a través de la competència, la innovació i la flexibilitat regulatòria. Això és el que proposa l'Institut Ostrom, think tank d'ideologia liberal, que junt amb la Fundació per a l'Avenç de la Llibertat i el suport de la xarxa internacional Atlas Network, publica aquest mes un informe amb propostes d'innovació regulatòria per fer front als reptes de la Covid. Medicaments a casa, facilitats per als sanitaris immigrants i acords entre les agències internacionals són algunes de les receptes dels liberals per fer front a la Covid-19.
La pandèmia ha generat demandes sense precedents a les cadenes de subministrament mundial de medicaments i productes mèdics, així com a la recerca clínica i els seus ritmes habituals. El coronavirus ha subratllat la necessitat de garantir que el sistema regulador pugui respondre per abordar la disponibilitat de productes i serveis sanitaris. Algunes recomanacions de l'Institut inclouen explorar la implementació de procediments regulatoris flexibles, com els esquemes d'autorització condicional i avançar en la concessió d'acords de doble reconeixement entre l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i la Food and Drug Administration (FDA) nord-americana per accelerar l'aprovació de nous tractaments. També proposen facilitar la difusió d'informació als metges prescriptors.
L'informe analitza les barreres d'entrada en el sector de les farmàcies. Esmenten el cas de Navarra, única comunitat autònoma que va liberalitzar el sector l'any 2000 i on el nombre d'oficines va augmentar en més d'un 60%. L’Institut proposa relaxar les distàncies mínimes entre oficines de farmàcia, flexibilitzar els mòduls que marquen la xifra màxima d'oficines de farmàcia per habitant, permetre l'accés a la propietat també als ciutadans que no siguin titulats en farmàcia i liberalitzar els horaris de les farmàcies.
De manera destacada, Ostrom proposa la regulació de la dispensació online de medicaments amb recepta, que segons els autors, beneficiarà sobretot als pacients crònics i amb mobilitat reduïda, especialment en un escenari com l'actual pandèmia. La venda de medicaments per internet és un fenomen establert a països com Alemanya, Països Baixos, Regne Unit, Dinamarca, Noruega o Finlàndia.
Finalment, els autors proposen una reforma generalitzada dels Estatuts dels col·legis professionals per limitar la seva capacitat per crear barreres d’accés i d'exercici i permetre l'homologació de títols universitaris del personal sanitari extracomunitari. De fet, la crisi de la Covid-19 ha suposat que la gran majoria de països membres de l'OCDE hagin proposat mecanismes de facilitació i flexibilització de l’accés a les professions sanitàries per part de titulats estrangers.
La pandèmia ha generat demandes sense precedents a les cadenes de subministrament mundial de medicaments i productes mèdics, així com a la recerca clínica i els seus ritmes habituals. El coronavirus ha subratllat la necessitat de garantir que el sistema regulador pugui respondre per abordar la disponibilitat de productes i serveis sanitaris. Algunes recomanacions de l'Institut inclouen explorar la implementació de procediments regulatoris flexibles, com els esquemes d'autorització condicional i avançar en la concessió d'acords de doble reconeixement entre l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i la Food and Drug Administration (FDA) nord-americana per accelerar l'aprovació de nous tractaments. També proposen facilitar la difusió d'informació als metges prescriptors.
L'informe analitza les barreres d'entrada en el sector de les farmàcies. Esmenten el cas de Navarra, única comunitat autònoma que va liberalitzar el sector l'any 2000 i on el nombre d'oficines va augmentar en més d'un 60%. L’Institut proposa relaxar les distàncies mínimes entre oficines de farmàcia, flexibilitzar els mòduls que marquen la xifra màxima d'oficines de farmàcia per habitant, permetre l'accés a la propietat també als ciutadans que no siguin titulats en farmàcia i liberalitzar els horaris de les farmàcies.
De manera destacada, Ostrom proposa la regulació de la dispensació online de medicaments amb recepta, que segons els autors, beneficiarà sobretot als pacients crònics i amb mobilitat reduïda, especialment en un escenari com l'actual pandèmia. La venda de medicaments per internet és un fenomen establert a països com Alemanya, Països Baixos, Regne Unit, Dinamarca, Noruega o Finlàndia.
Finalment, els autors proposen una reforma generalitzada dels Estatuts dels col·legis professionals per limitar la seva capacitat per crear barreres d’accés i d'exercici i permetre l'homologació de títols universitaris del personal sanitari extracomunitari. De fet, la crisi de la Covid-19 ha suposat que la gran majoria de països membres de l'OCDE hagin proposat mecanismes de facilitació i flexibilització de l’accés a les professions sanitàries per part de titulats estrangers.