ENTREVISTA

Oriol Soler: «Baena sap que a ell ningú li demanarà explicacions»

L'emprenedor i editor, un dels detinguts en l'operació Volhov, demana "dedicar més temps" a escoltar la gent que no és independentista i defugir les baralles internes

per Bernat Surroca, 2 de novembre de 2020 a les 20:55 |
Oriol Soler | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'emprenedor i editor Oriol Soler va ser un dels detinguts en l'operació Volhov. Va passar dues nits al calabós de la Guàrdia Civil, i divendres va quedar en llibertat amb càrrecs després de comparèixer davant del jutge. Temia que el poguessin enviar a la presó, vistos els precedents, però finalment la Fiscalia no va demanar cap mesura cautelar malgrat l'envergadura de l'operatiu desplegat la setmana passada en diversos punts del país. Se l'investiga per malversació de fons i se li atribueix un paper clau en el Tsunami Democràtic i com a "cervell a l'ombra" del procés. Per ell, que va ser cap de la campanya del 9-N i de la de Junts pel Sí, el cas no s'aguanta per enlloc i l'únic que volia la Guàrdia Civil era aconseguir informació sobre la tardor de 2017. 

En aquesta entrevista a NacióDigital, per via telemàtica, Soler reflexiona sobre la causa en què s'ha vist involucrat i critica la impunitat amb què actua l'Institut Armat. "El tinent coronel Baena sap que ningú li demanarà explicacions", assenyala. També analitza el moment que viu l'independentisme, "desnortat" des de fa tres anys, i demana "confiança" en els polítics que lideren el procés. La seva recepta és "ser més i més preparats", però això ha de tenir concrecions: cal escoltar i empatitzar amb aquella gent que no és independentista, defugir les baralles internes i aglutinar talent i capacitat de gestió. En resum, el camí passa per "treballar més". 


- Dos dies al calabós de la Guàrdia Civil. S'ha pogut recuperar del trasbals?

- Com que esperes el pitjor, i pensava que podia acabar malament, sortir-ne és una alegria. I més sabent que hi ha gent que s'hi ha quedat, com tots els companys empresonats que porten tres anys tancats. Sortir del calabós és un immens privilegi.  


- Creia que hi havia risc que l'enviessin a la presó? 

- Sí. Era tot tan estrany i tan artificiós que no es podia aplicar una anàlisi lògica, sinó que s'hi havia d'aplicar la lògica política de l'Estat. Veia una possibilitat real que se'm quedessin. 


- S'esperava, dimecres al matí, trobar-se la Guàrdia Civil a la porta de casa?

- No, si m'ho hagués esperat seria un crac, perquè senyal que els tenia controlats. No m'ho esperava. 


- I fa tres anys, quan detenen els Jordis i el Govern, s'esperava que el següent podria ser vostè? 

- Haver estat sempre al punt de mira fa pensar que algun dia et pot passar a tu, que la repressió ens podia afectar a nosaltres. La idea que algun dia pots ser tu, sí que la tenia, però no m'ho esperava gens que fos la setmana passada. Ara bé, tampoc em va estranyar. 

- Quan arriba la Guàrdia Civil, què li diuen? 

- Em detenen al pàrquing de davant de casa. Tenia una reunió per un projecte que estem fent que es diu Arrels. Estic sortint amb el cotxe i venen tres senyors que em diuen que són agents de la Guàrdia Civil i em detenen. Vam estar mitja hora parlant al pàrquing mentre esperaven la secretària judicial i em van explicar que era una qüestió de malversació de fons i del Tsunami Democràtic. Vaig llegir una mica de què anava i ràpidament vaig veure el tema dels russos i ja vaig entendre clarament que la malversació no s'aguantava i que era un tema polític i amb una intenció que no era la que semblava. 


- La resolució del jutge diu que es posa "a les ordres" de Xavier Vendrell. D'on surt tot això? 

- La resolució es contradiu tota l'estona. Diu que hi ha tres milions en contractes menors i adjudicacions directes sense concurs, però que s'ha de revisar. Això ho treuen el portal de Transparència de la Generalitat i si mires els expedients veus que no hi ha cap contracte menor ni cap subvenció per adjudicació directe i totes són amb concurs. Això del Vendrell, la frase transcrita també es contradiu. Ell explica un problema i jo li dic que si vol ho arreglo jo i que a les seves ordres, com una manera de dir-li que ja ho faig jo. D'això a deduir que jo estic a les seves ordres és un gir bastant divertit. Com relacionar Julian Assange i Edward Snowden, i unes vacances meves a Sant Petersburg, i d'aquí creure que he muntat una intervenció russa a Catalunya. La resolució no té cap base ni rigor jurídic. Només volien una justificació per entrar a casa meva i endur-se ordinadors, mirar telèfons i escorcollar tota la casa perquè tenen un forat negre d'informació al voltant de l'octubre de 2017 i del Tsunami Democràtic, i pensaven que podrien trobar informació. És l'única explicació possible. 

"La Guàrdia Civil només volia una excusa per entrar a casa meva i escorcollar-la perquè tenen un forat negre d'informació al voltant de l'octubre del 2017"

Tornant a la malversació: diuen que han de comprovar uns expedients i a la cooperativa Som no hi ha anat ningú. Allà no hi ha anat mai la Guàrdia Civil. Van escorcollar una casa al costat de casa meva a Igualada que no té res a veure amb mi. Es van adonar a mig escorcoll que s'havien equivocat -jo els ho vaig dir des del principi-, però mai han anat a Som a comprovar aquests expedients. Encara els esperem. 

- La interlocutòria parla d'una estratègia de desestabilització de l'Estat amb Assange i Snowden. 

- Amb Snowden no m'hi he reunit mai. Em vaig reunir amb Julian Assange per un tema professional que ja va sortir a la premsa. Va ser oficial, a l'ambaixada d'Equador, vaig donar el DNI i el passaport. Vam estar quatre hores reunits i després vam saber que els serveis d'intel·ligència espanyols tenien la gravació sencera d'aquesta reunió perquè els l'havia facilitada algú. Saben perfectament de què vam parlar. Això dels russos, si tenen la transcripció, ho podrien demostrar, però no poden perquè no és cert. 


- Com es queda quan el jutge escriu que el Kremlin està darrere del procés? 

- És una tonteria. És un símbol de la seva prepotència i la sensació d'impunitat permanent. És el mateix que posar Volhov a l'operació, és dir "a mi no m'importa la realitat i vull entrar a casa d'aquest home i agafar els ordinadors i els telèfons, i sé que puc posar el que vulgui perquè ningú em demanarà explicacions de res". El tinent coronel Baena, Tácito, té aquesta sensació d'impunitat, que també li permetia fer els tuits que feia. Sap que ningú li demanarà explicacions. Ens fa molta gràcia això dels russos, i ens en burlem, però ho fan perquè tenen la prepotència de l'Estat, la impunitat de qui ha viscut amb unes lògiques molt poc democràtiques i senzillament van decidir que obrien la porta de casa meva i m'ho regiraven tot impunement perquè ho han fet així tota la vida. Això és el més greu! La xapussa ja la saben, no són estúpids. El que volen és una altra cosa. 

- Què volen? 

- La informació.

- I a casa seva n'hi havia, d'informació? 

-  Jo crec que no, però m'han segrestat el compte de Gmail, on tinc la vida dels últims deu anys. No només coses de feina, hi tinc cartes d'amor, l'agenda, les meves cerques a Internet durant deu anys, les meves fotos... Ho tenen tot, ho han agafat tot. És molt greu i n'hem de ser conscients. No ho podem frivolitzar: és una violació de la intimitat en tota regla i sense cap base jurídica. 

- La causa neix d'una causa prèvia on hi ha implicat Victor Terradellas. Quina relació hi te vostè amb ell?

- No el conec de res ni l'he vist mai.

"Ser independentista, en si mateix, no és un actiu"

- Què en pensa, de les converses que han sortit? 

- L'independentisme és un moviment molt gran que com el ciclisme, el catolicisme, el feminisme i el comunisme, que també són moviments molt grans, hi ha gent de tot tipus. Hi ha gent més seriosa, gent menys, gent més preparada i gent que menys. Això demostra que som un moviment ampli, com ho és la societat, però també ens ha de fer veure que ser independentista no és garantia de res en si mateix. Ser independentista, en si mateix, no és un actiu. No em sento gens alineat amb Victor Terradellas. Si poséssim la lupa en tots els "ismes" que hem dit abans, trobaríem que hi ha 10.000 Victor Terradellas i gent que fa coses rares.

"Segur que l'independentisme s'ha de reinventar i fer coses noves"
 
- En els últims anys estan adquirint més força aquests perfils? 

- No, al contrari. Penso que cada vegada som un moviment més preparat i que sabem quins errors hem comès i què hem fet bé. Cada vegada en sabem més, però cada vegada el repte és més gran, però jo que he estat independentista des de fa 35 anys, penso que hem millorat molt. Ara bé, hem de saber que hem d'estar molt més preparats. Hem de ser autocrítics, seriosos, rigorosos i hem de vigilar molt què diem en públic i en privat. Hem de ser conscients que ens hem plantejat un repte molt gran i això implica estar molt més preparats. Frikis? N'hi ha hagut sempre. Preparats? Ho estem molt més avui que fa tres anys. Hi ha moltíssima feina per fer i n'hem de ser conscients. Hem de fer la feina amb el màxim rigor i seriositat. 

- Des de 2017 l'independentisme no té rumb i ara parlava d'aquesta feina que s'ha de fer. Per on passa això? 

- Ho han de decidir els partits. Jo em sento part d'aquest moviment com un membre de la societat civil. Mai he estat en política ni he cobrat un sou polític. Soc un més i soc un emprenedor que dedica quasi tot el seu temps al projecte de la cooperativa Som. Dedico l'1% del temps a la independència. Jo tinc aquest rol. L'estratègia que s'ha de seguir després de la tardor de 2017 l'han de definir els partits i els hem de donar tranquil·litat, hem de confiar en ells i valorar l'esforç que fan per fer el que fan. El 2017 va ser molt gros i també ho ha estat la resposta de l'Estat. Segur que ens hem de reinventar i fer coses noves. Estem desnortats perquè segurament ara toca això. Ja vindrà un moment que tindrem una nova estratègia. No em considero més preparat que molta altra gent per dir el que s'ha de fer i penso que hem de confiar en qui està al capdavant i en què els polítics trobin el seu lloc i facilitar-los la feina. 

"Hem de dedicar molt més temps a escoltar els que no pensen com nosaltres, i no tant a barallar-nos entre nosaltres"

- El camí passa per ser més i estar més preparats? 

- Sembla bastant lògic. És molt millor ser més que ser menys i és molt millor estar més preparats que no pas menys. És una bona manera de respondre sortint per la tangent. Ningú pot estar en contra de ser més i estar més preparats. La concreció d'això sí que té un element fonamental: hem d'estar molt més pendents, ser molt més empàtics i estar molt més al servei de la gent que no pensa com nosaltres. "Ser més" no és una frase, ser més és estar a tot arreu, amb una actitud empàtica i constructiva, escoltar les pors i inquietuds dels altres. Hem de dedicar molt més temps a escoltar els que no pensen com nosaltres que a barallar-nos entre nosaltres. Per mi, ser més és això. 

- I estar més preparats? 

- Estar més preparats és ser més rigorosos. Veure que el repte que ens plantegem és molt gran i cal acumular talent, capacitat de gestió, capacitat organitzativa. Per ser més hem de parlar i estar al costat de la gent que no pensa com nosaltres, per molt que ens costi. I estar més preparats és ser millors i assumir que no som prou bons. El camí és molt evident, però el problema és que és un camí poc resultón. És un camí que passa per treballar més, entendre que hem fet molta feina però que cal treballar més. A mi m'agrada treballar i em diverteix. No ens ha de fer por treballar i tampoc parlar de les coses que no fem bé. Tots hem fet coses malament, i parlar-ne obre el camí a fer-les millor.

"És un camí que passa per treballar més, entendre que hem fet molta feina però que cal treballar més"

- Què no ha fet bé l'independentisme? 

- L'independentisme ha fet bonament el que ha pogut. No crec que s'hagués pogut fer millor el 2017. Crec que s'ha fet el que s'ha pogut amb molta generositat per part de molta gent. Aquests dos dies a la cel·la he pensat molt en els tres anys que porten els presos polítics i els exiliats. Es va fer tot el que es va poder, i ara hem de fer la resta de les coses. El 2017 no en sabíem més, i no en sabia més ningú a Europa. Quan dic parlar de les coses que s'han fet malament vull dir parlar de les coses que hem de fer diferent. 

- S'ha sentit acompanyat aquests últims dies? 

- Molt. Ha estat brutal, impressionant. No n'era conscient. Sobretot la gent d'Òmnium, que me'ls estimo molt i tinc una gran amistat amb Jordi Cuixart. No valorem prou la importància d'una entitat com Òmnium, que és la més gran en socis d'Europa. També la meva parella i la meva família, els veïns d'Igualada i els veïns de Ripollet, que jo soc d'allà. Ha estat impressionant. M'emociono només de pensar-hi.

- La causa contra vostè s'allargarà? 

- Mira, he parlat bastant amb els guàrdies civils aquests dies. Tenia clar que no em tombarien i que estaria tranquil i content. Cada vegada que he pogut he parlat amb ells, i amb alguns hi he parlat bastant. Els hi deia que això és tan senzill com que nosaltres hem plantejat un problema: Catalunya té un problema amb el seu encaix a l'estat espanyol. Hi ha dues opcions: o el fem més gran o el resolem. Nosaltres tenim la voluntat de resoldre el problema, i l'Estat no sé si no vol o no pot, però la tria l'ha de fer l'Estat. Em preguntes què passa amb aquest sumari? Crec que no passarà res, no té ni cap ni peus, però probablement d'aquest sumari en neixi un altre. I hi ha una causa a l'Audiència Nacional contra el Tsunami Democràtic per terrorisme. La continuïtat o no del procediment judicial que m'afecta a mi i afecta tanta gent depèn de la voluntat o no de solucionar el problema. I si no hi ha voluntat de solucionar el problema, ho haurem de gestionar. No tenim més remei. 

- Si aquest procediment s'allarga pot tenir afectacions en la seva vida professional?

- Ja les ha tingut. Sortir a tot arreu dient que he malversat fons públics, per molt que la gent digui que no tenen raó, el mal ja està fet i té conseqüències. Això en aquest país li ha passat a molta gent durant molts anys. A Catalunya, la gent que vol fer coses ha de dedicar un temps a fer les coses i un altre temps a suplir l'Estat que no tenim i a fer d'activista, i això li ha passat a molta gent. Jo soc un més d'una llarga llista, i no em faig cap pena.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació