societat

#PadróXTotes: entitats socials denunciaran els ajuntaments que dificultin l'empadronament

La Coordinadora Obrim Fronteres, Ficat i diverses entitats locals alerten que alguns dels motius per denegar el padró són "il·legals"

per NacióDigital , 31 d'octubre de 2020 a les 14:59 |
Imatge d'una concentració a Manersa per exigir el dret a l'empadronament | Pere Fontanals
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Coordinadora Obrim Fronteres i la Fundació Ficat han iniciat aquest dissabte una campanya per denunciar aquells ajuntaments que posen traves a l'empadronament d'immigrants extracomunitaris o persones que comparteixen habitatge.

Una situació que, segons expliquen les entitats, fa temps que observen, però que "la pandèmia de la Covid-19 no ha fet més que evidenciar aquests impediments burocràtics", situant els veïns en una situació "encara més d'exclusió i vulnerabilitat".


La llei deixa clar que el padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi, i que tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure's al padró del municipi on resideix; per tant, l'administració té l'obligació d'empadronar quan es demostra que la persona viu al municipi.

La normativa també inclou la figura de l'empadronament sense domicili fix, i indica que no és imprescindible aportar un títol d'ocupació per poder demostrar que es viu en un habitatge. Fins i tot preveu que es puguin fer inspeccions municipals per verificar el domicili i empadronar-se en una "adreça fictícia" del mateix municipi.


Algunes organitzacions de caràcter local o comarcal - la Plataforma Vallès Oriental Vol Acollir, Dignitat Migrant (Mataró), Terrassa Sense Murs, Reus Refugi o Mollet Acull, entre d'altres - han expressat en els darrers mesos la seva preocupació per la dificultat contínua manifesta d'empadronar als ciutadans que resideixen als seus municipis, sobretot en el cas de les persones que arriben de països extracomunitaris, i ho consideren "una mostra de racisme institucional".

En municipis com Badalona, Mollet, Reus, Les Franqueses del Vallès, Vilafranca del Penedès o Canovelles, entre altres, les entitats han detectat molts col·lectius que assenyalen les traves que s’imposen a les persones que es volen empadronar si no són acompanyades.


Algunes d'aquestes traves són el requeriment, per part de les OAC, de documentació relativa a l'habitatge encara que es demani padró sense domicili fix, o donen arguments "sense fonament legal", com ara que les persones "han de ser conegudes per serveis socials, al mateix temps que aquest requereixen l'empadronament per ser atesos als mateixos serveis socials", critiquen.

"Ens consten denegacions per no disposar dels títols relatius a l’habitatge, per assimilar padró sense domicili fix únicament a situacions de sensellarisme, per no constar als serveis socials, o pel simple fet de no ser al domicili quan, suposadament, es fa la comprovació", afegeix el manifest.
 

Vallès Oriental vol acollir, una de les entitats que denuncia dificultats per empadronar-se Foto: Vallès Oriental vol acollir

L'exclusió residencial porta a l'exclusió sanitària, educativa i social

L'exclusió residencial que pateix part de la població que viu a Catalunya, a causa de l'augment dels preus del lloguer i el gran nombre d'habitatges tancats, fa que en els darrers anys hi hagi més persones que relloguin habitacions o comparteixin pis, amb la qual cosa no tenen títols ni documents acreditatius d'aquest domicili; en alguns casos, a més, els titulars no els autoritzen a empadronar-s'hi.

Davant d'aquest fenomen, molts ajuntaments "no actuen de forma diligent i adequada a les necessitats de les persones en situacions més vulnerables, sinó que opten per negar el dret dels veïns a ser empadronats en el municipi on resideixen", diuen.

Això duu a l'exclusió sanitària, educativa i social, ja que no poden accedir a visites mèdiques, formacions o ajudes d'emergència, ni tampoc regularitzar la seva situació administrativa.

#PadróXTotes

Amb tot, la Coordinadora Obrim Fronteres i Ficat animen a sumar-se a la campanya #PadróXTotes per tal de pressionar les administracions a garantir l'accés a l'empadronament. Amb una xarxa d'organitzada d'acompanyaments i amb el suport jurídic corresponent, les entitats vetllen perquè els veïns que ho necessitin disposin del suport i la documentació per poder inscriure's al padró municipal.

Alhora, i juntament amb entitats com SOS Racisme, documentaran i denunciaran totes les actuacions "no només contràries a dret sinó marcadament racistes" i que, amb excuses i arguments infundats - com la suposada permissivitat o promoció de les ocupacions - van sorgint arreu del territori.

En definitiva, sol·liciten que "les administracions locals deixin d'obstaculitzar el dret a l'empadronament de les persones que habiten als seus municipis", ja que "és necessari que compleixin la llei, però també que treballin per eliminar la discriminació de les persones més vulnerables", que sense l'empadronament veuen negats "els seus drets més bàsics".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació