entrevista

Arthur Brooks: «El capitalisme ha salvat més vides que el socialisme i les Nacions Unides»

Escriptor i professor de la Universitat de Harvard, ha presidit l'influent American Enterprise Institute i considera que Trump no representa la tradició conservadora: "Si perd, deixarà poca petjada, els americans no tenim memòria"

per Pep Martí , 31 d'octubre de 2020 a les 21:40 |
Arthur Brooks. | A.B.
Aquesta setmana ha sortit l'edició en castellà d'Estimeu els vostres enemics (editorial Elba), un llibre d'Arthur Brooks, autor sorprenent i difícil d'etiquetar. Casat amb una catalana, va viure uns anys a Barcelona quan treballava com a músic a l'OBC. Economista i professor a la Universitat de Harvard, Brooks va ser el director de l'American Enterprise Institute, un dels think tanks més influents dels Estats Units. 

Conservador i defensor del lliure mercat, Brooks és també un crític de Donald Trump i advoca per una política que treballi per la conciliació. Està convençut que només el mercat lliure garanteix el progrés social i enarbora el seu catolicisme com un senyal d'identitat. L'hem entrevistat en vigílies d'unes eleccions que han posat a prova el lema del seu llibre.    


- Estimeu els vostres enemics és un títol curiós, no provenint d'un autor religiós.

- És una idea occidental que prové del cristianisme, de la Bíblia. És una idea transgressiva que ha canviat el món. La gent que ho fa viu d'una altra manera. És una cosa que no es produeix naturalment. 


- Com ha passat de la direcció del neoliberal American Enterprise Institute a escriure un llibre que invoca a l'amor universal? Ha estat una conversió? 

- No hi ha hagut cap conversió, al contrari. Sempre ha estat la meva filosofia. El neoliberalisme té mala fama a Espanya perquè es lliga amb Milton Friedman i els corrents llibertaris, però forma part d'una manera de viure, de llibertat i de compartir el món amb els altres, també amb els que estan en la perifèria de la societat, perquè tinguin més oportunitats. La lliure empresa ha fet un miracle al món. En els últims cinquanta anys, 2.000 milions de persones han escapat a la pobresa gràcies al creixement econòmic. Hem salvat més vides amb el capitalisme que amb el socialisme, les Nacions Unides i les organitzacions internacionals. Hem de salvar el sistema capitalista, però no perquè els rics siguin rics, sinó perquè hi hagi menys pobres i més oportunitats. S'ha de donar oportunitat perquè més gent entri en la prosperitat i la millor manera és més capitalisme per més gent, amb menys corrupció.


- Però el sistema social dels Estats Units també ha generat moltes desigualtats i injustícies. Hi ha països que preserven el mercat, però alhora disposen d'una estructura social sòlida, com els nòrdics. No li semblen un model més cohesionat?

- És diferent. Cada país té el dret a fer el seu propi model. Els països nòrdics són culturalment diferents. Els Estats Units és un país d'immigrants, d'emprenedors al cent per cent. Conec Dinamarca, hi he fet una pel·lícula, els meus avantpassats són de Copenhaguen. Van marxar per escapar d'un sistema que no era prou emprenedor. Entenc perfectament que les desigualtats són grans aquí, però hi ha coses molt bones. El que s'ha de fer és treballar dins del sistema capitalista perquè més gent comparteixi la cultura emprenedora.   
    
- El catolicisme ha forjat la seva manera de ser?

- És el centre de la meva vida. Però la idea d'estimar els enemics no ha de ser necessàriament religiosa. La idea és secular i funciona molt bé. 

- Hi va haver un temps en què ser catòlic als Estats Units era ser un heterodox, no?

- La religió ha canviat. Cada vegada som més europeus i hi ha més gent que no se sent religiosa. No tant com a Barcelona, on només un 3% va a missa. Ja és com a Dinamarca. Als Estats Units es va arribar al 25%, però la religió no forma part de la vida pública com abans.   

- El seu llibre pot tenir una aplicació en un moment com l'actual al seu país. La societat nord-americana està dividida.

- Sí, i em preocupa. Estem passant per una etapa de populisme. En molts països això és normal. A França, per exemple. Hi ha un nivell de regicidis de governants al·lucinants. Els EUA no són populistes, però deu anys després d'una crisi financera com la que vam tenir el 2008 triga deu o quinze anys a curar-se. El populisme és un efecte d'això. El populisme és dolent, el de dretes i el d'esquerres. D'aquí cinc anys la situació serà molt diferent.

"A Europa i a Espanya, ser conservador equival a ser de bona família i establert. Aquí vol dir que has treballat molt, has fundat un negoci i si tens els pares rics no en parles"

- La presidència de Donald Trump és un altre populisme. 

- I tant! Totalment. Trump no ha creat el problema, hi ha contribuït, però sobretot n'és un símptoma. Donald Trump no és un líder. És un seguidor. És un fenomen que segueix les oportunitats polítiques que existeixen. Bernie Sanders també. Sanders és un populista socialista. Trump no tinc ni idea del que és.  

- Què creu que passarà el 3 de novembre?

- Jo no vull ser un expert en política. Darrerament, he escrit sobre la infelicitat que provoca la política. Com més temps passes pensant en política, més infeliç ets. Però miro les dades i el més probable és que guanyi Joe Biden.

- Com creu que seria una Administració Biden?

- No ho sé. Biden és més convencional. No és tan populista, però està encerclat de populistes d'esquerres i socialistes radicals. No sé si pot ser un líder.  

- Si Trump perd les eleccions, el trumpisme continuarà sent una força, deixarà petjada en el Partit Republicà? 

- Si Trump perd, deixarà poca petjada. Els americans no tenim memòria. Miri, el 1974, va dimitir Richard Nixon pel cas Watergate. Aleshores, molts van predir la destrucció del Partit Republicà. Sis anys després, va guanyar Ronald Reagan, que va ser un dels presidents més populars de la història. Els americans no tenim memòria, som emprenedors, sempre mirem cap endavant. Si Trump perd, els republicans diran que mai els ha agradat.   

- Considera que la influència dels laboratoris d'idees conservadors dels EUA han exercit una gran influència en la dreta espanyola? 

- El neoliberalisme no és molt present a Espanya. És més important la incidència al Regne Unit. Espanya és un país més socialista. Han aparegut alguns think tanks neoliberals, com la FAES, que va fundar José María Aznar, i algun a Catalunya. Als Estats Units, si tu parles dels immigrants, la gent plora, perquè és la història d'aquest país, de qui va venir de fora i va posar una granja. A Espanya, no. Abans parlàvem de ser catòlic. Aquí, el catolicisme és la religió dels immigrants i de la gent sense res. A Espanya, és la religió de l'imperi i del poder.  

- Ha esmentat la FAES. Hi ha també veus mediàtiques de la dreta que fan pensar en Rush Limbaugh i alguns noms de la cadena Fox, i del seu discurs de polarització i tensió ideològica.

- El que sí que és cert és que els més ultraconservadors i acèrrims partidaris de Trump són més "espanyols", per tancats i nacionalistes. Però ser conservador als Estats Units sempre ha estat molt diferent. A Europa, i a Espanya, ser conservador equival a ser d'una bona família i estar establert. Aquí vol dir que has treballat molt, has fundat un negoci, has tingut èxit econòmic i social, i si tens els pares rics no en parles. Conec fills de bones famílies que diuen mentides sobre els seus orígens. Això forma part de la cultura nord-americana. En canvi, la idea de l'America First és un suïcidi per aquest país. 

"Si Merkel i Macron diuen alguna cosa sobre Catalunya, aquesta serà la posició dels EUA"

- Els catalans en podem esperar alguna cosa de les eleccions nord-americanes?

- Jo no esperaria molts canvis si Biden guanya les eleccions. La posició dels EUA respecte a Espanya té molt a veure amb la de la Unió Europea. Si Angela Merkel i Emmanuel Macron diuen una cosa sobre Catalunya, aquesta serà la posició dels Estats Units. Jo ho veig diferent, és clar, perquè jo soc un catalanòfil, però he de reconèixer que això és molt complicat i no puc preveure cap canvi en aquest sentit. Això no vol dir que si Catalunya fos un estat independent, els EUA no hi tinguessin bona relació. Però no canviarà la política exterior per això. 

- Enyora Catalunya?

- Molt. Acabarem vivint allí un altre cop. La meva dona és del Clot. Ella diu que els Estats Units és un bon lloc per viure, però has de morir a Catalunya. Jo soc de Seattle, però no tinc sentiment de ser de Seattle. Tinc més sentiment de ser de Barcelona. Vaig viure-hi tres anys. Vaig aprendre el català intensament i m'hi integro de seguida quan hi vaig. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació