ELECCIONS EUA 2020

Black Lives Matter des de Catalunya: «El somni americà no existeix»

Afroamericanes residents a Catalunya expliquen a NacióDigital el seu punt de vista sobre la manca d'igualtat al país nord-americà

per Andreu Merino, 1 de novembre de 2020 a les 19:00 |
Manifestació de Black Lives Matter a Barcelona | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Jo estudiava a un institut catòlic. Quan sortíem de classe, l'escola oferia un bus a les noies blanques per portar-les a casa, les negres havíem d'agafar el transport públic". Qui parla és Violetta Curry, cantant de Jazz nascuda als Estats Units i que ja fa vint-i-dos anys que viu a Catalunya. Comparteix els seus records per retratar el racisme estructural que patia a la seva ciutat, Filadèlfia, durant la seva infància i joventut i que, assegura, no ha desaparegut. "El racisme als Estats Units és una pràctica sistèmica", sentencia.

El 3 de novembre el país nord-americà celebra les seves eleccions presidencials, amb Donald Trump i Joe Biden com a contrincants i amb l'espurna encesa pel moviment Black Lives Matter (BLM, les vides negres importen) de teló de fons. Tot i que el moviment antiracista va néixer el 2013, recentment ha guanyat protagonisme, sobretot arran de l'assassinat de George Floyd a mans de la policia, a Minneapolis. 


Segons Curry, la possibilitat que les persones negres puguin viure dignament als EUA depèn de més de l'atzar que d'un pla social i lamenta que des de l'administració no s'hagin fet més passos contra el racisme. "En tots aquests anys no s'han fet polítiques efectives per la igualtat", diu. "El racisme no ha canviat si ho comparo amb quan jo vivia allà. Negres i blancs continuen vivint en barris separats", explica Curry, que conserva família a Filadèlfia.

Dominique Rielle també és una cantant estatunidenca que viu a Catalunya. Nascuda a Los Angeles, fa tres anys que va arribar a Barcelona després de viure a Houston i s'explica en termes similars als de Curry. "Els nostres barris estan molt més vigilats per la policia. Constantment identifiquen gent o diuen que busquem droga", explica.


La policia, sota el focus

Segons ella, la situació no només no ha millorat sinó que ha anat a pitjor i assenyala el comportament dels cossos policials com a principal xacra a combatre. "Quan va guanyar Obama semblava que ja ho teníem tot arreglat, però a partir d'aquell moment els homes blancs tenien la sensació que perdien part del seu poder. Això va coincidir amb l'inici d'una actitud molt més agressiva per part de la policia", diu. Mentre vivia a Houston, Rielle va viure dos assassinats que van sacsejar els Estatus Units. El 2012 el membre d'una patrulla veïnal matava el jove Trayvon Martin a Florida i quedava absolt. El 2015, la policia de Texas va comunicar el suïcidi de Sandra Bland a la presó, després de ser detinguda per una infracció de trànsit.


La casuística del cas Bland no és un fet aïllat, com demostra el testimoni de Natascha Wallace. És cap d'estudis d'anglès de l'escola d'idiomes CIC i va passar part de la seva infància als Estats Units. "N'hi ha prou perquè un noi negre porti caputxa mentre condueix per ser vist com un criminal per la policia. Des de petits, els nostres pares ens diuen que siguem extremadament educats amb la policia per evitar problemes. El racisme als EUA és estructural", explica. També en dona fe Mar Vilaseca, una catalana que viu a Nova York amb el seu company afroamericà i que assenyala "les parades innecessàries" quan els afroamericans van en cotxe com una de les pràctiques més habituals del racisme quotidià.

Opina el mateix Nicole Hooks, una nord-americana nascuda a Georgia i que va viure a California abans d'arribar a Barcelona el 2006. A Hooks li va quedar gravada una experiència a San Francisco, quan el seu germà va tenir un incident amb la policia. "Sense cap motiu un cotxe patrulla va parar darrer el vehicle del meu germà. Jo veia com cridaven de manera molt agressiva pel megàfon dien-li que baixés. Podies sentir la ràbia a la seva veu, aquests moments et posen nerviosa perquè no saps què pot passar", explica. 

Deficiències en l'educació

Kyle Swan és el company de Vilaseca i explica com el racisme afecta quotidianament els afroamericans als Estats Units. "Si vull tenir el mateix sou que un blanc he d'estar el doble de preparat. També he d'anar més amb compte quan condueixo o quan camino pel carrer", relata. Swan recorda un dels episodis que ha patit en primera persona, quan amb uns amics van anar a la platja propera a un barri blanc. "Al cap de 20 minuts va venir la policia a dir-nos que no podíem ser allà, ens van identificar i ens van fer marxar", explica. Hooks també ha patit el que anomena "microracisme". "Gent que et mira sospitosament, que no volen seure al teu costat al metro, que agafen la seva bossa quan passes a prop... Però això no només passa als EUA, és una pandèmia mundial", alerta.

Per a ell, l'educació és la millor eina per eliminar el racisme. Rielle, que va treballar de professora a Houston, va comprovar com encara hi ha molta feina per fer en aquest àmbit. "Des de l'arribada de Trump a la Casa Blanca el sistema educatiu ha empitjorat. El que s'ensenya sobre la comunitat negra del país és molt poc profund", valora.

Segons Rielle són poques les escoles on s'expliquen en profunditat episodis històrics on la comunitat negra va ser protagonista, com l'Estiu Roig de 1919, la Guerra del Vietnam o la trajectòria del moviment pels drets civils. "Molts afroamericans asseguren que mai han estudiat el racisme a l'escola, altres no troben feina tot i tenir títols universitaris amb bons resultats, i encara resulta més difícil pels qui viuen en zones amb pocs ingressos", apunta Vilaseca.

Trump, Biden o cap dels dos?

Tenint en compte l'escenari descrit la pregunta és obligada: què es pot fer per canviar-lo? Per a Rielle i Curry el moviment BLM és una eina destacada de la lluita antiracista. "És un moviment positiu i indispensable", diu Curry, per a qui el BLM "dignifica la vida de la gent que no té lloc dins les normes socials".

Per a ella, el moviment antiracista ha sabut tocar la tecla adequada i sumar a la seva causa no només la població afroamericana sinó tota aquella que no encaixa amb el patró d'home blanc i heterosexual. És a dir, la majoria de la població. "A molta gent li comença a caure la bena dels ulls i veuen que el somni americà que els havien venut no existeix". Hooks també creu que algunes coses comencen a canviar i considera cada cop hi ha més gent que perd la por. "Som més els que ens veiem amb forces d'expressar el que pensem i sentim", diu. Rielle també celebra l'impuls del BLM però demana anar un pas més enllà. "Cal sumar encara més esforços. El racisme és en l'origen del país i no se solucionarà en funció de qui mani", diu.

Precisament, si en una cosa estan d'acord tots els testimonis consultats, és que les eleccions del 3 de novembre no provocaran un canvi a curt termini per acabar amb el racisme, guanyi qui guanyi. "Jo he votat Biden perquè no tinc alternativa", sentencia Curry. Rielle diu el mateix, mentre que per a Vilaseva només un candidat "involucrat" en les reivindicacions socials faria possible un canvi palpable. "Trigarem més de quatre o vuit anys a veure aquest canvi. Més enllà de qui mani també requereix un esforç de la ciutadania per conviure amb gent de totes les comunitats dels EUA", conclou Swan.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació