30
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
18:24h
La Debora i les seves filles poden respirar tranquil·les. Almenys de moment. La Generalitat ha fet marxa enrere i ha desistit en el seu intent de desnonar-les del pis de protecció oficial que van ocupar fa dos anys al barri de la Verneda de Barcelona. Així ho han confirmat fonts oficials del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a NacióDigital. Unes fonts que no han volgut donar més informació sobre el canvi de criteri de l'administració.
Fa tot just una setmana la Debora va rebre una notificació del jutjat de primera instància 34 de Barcelona, que ordenava un desnonament amb data oberta durant la primera quinzena de gener, a instàncies de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, dependent de Territori. La Debora i les seves filles ja han evitat cinc intents de desallotjament, amb l'ajuda del Sindicat d'Habitatge de la Verneda.
"Les pràctiques de l'Agència d'Habitatge de Catalunya i la Conselleria de Territori i Sostenibilitat han estat cada vegada més semblants a les d'un fons voltor que a les d'una institució al servei de la ciutadania", denuncien des del sindicat. El col·lectiu també critica que el Govern aposti pel desnonament en el context de pandèmia.
La família i el sindicat demanen un lloguer social per poder quedar-se al pis i havien anunciat accions durant els pròxims dies per fer front al nou intent de desallotjament. El rerefons de les seves reivindicacions és establir un "precedent" davant de qui consideren "enemic invisible" en la lluita pel dret a l'habitatge: les institucions.
El decret antidesnonaments aprovat per la Generalitat el desembre del 2019 obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social. Les administracions públiques, però, no entren dins la classificació de gran tenidor i per tant no estan obligades a oferir alternativa abans de desnonar. Des de les administracions es defensa que els pisos de protecció oficial són assignats a través de criteris públics i una ocupació impossibilita que una altra família entri a l'habitatge.
Les mateixes administracions, però, si que estan obligades a treballar per buscar un allotjament per a persones en situació d'emergència econòmica i social, com és el cas de la Debora, tal com recull el reglament de la Mesa de Valoració de situacions d'emergències econòmiques i socials de Catalunya.
Fa tot just una setmana la Debora va rebre una notificació del jutjat de primera instància 34 de Barcelona, que ordenava un desnonament amb data oberta durant la primera quinzena de gener, a instàncies de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, dependent de Territori. La Debora i les seves filles ja han evitat cinc intents de desallotjament, amb l'ajuda del Sindicat d'Habitatge de la Verneda.
"Les pràctiques de l'Agència d'Habitatge de Catalunya i la Conselleria de Territori i Sostenibilitat han estat cada vegada més semblants a les d'un fons voltor que a les d'una institució al servei de la ciutadania", denuncien des del sindicat. El col·lectiu també critica que el Govern aposti pel desnonament en el context de pandèmia.
La família i el sindicat demanen un lloguer social per poder quedar-se al pis i havien anunciat accions durant els pròxims dies per fer front al nou intent de desallotjament. El rerefons de les seves reivindicacions és establir un "precedent" davant de qui consideren "enemic invisible" en la lluita pel dret a l'habitatge: les institucions.
El decret antidesnonaments aprovat per la Generalitat el desembre del 2019 obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social. Les administracions públiques, però, no entren dins la classificació de gran tenidor i per tant no estan obligades a oferir alternativa abans de desnonar. Des de les administracions es defensa que els pisos de protecció oficial són assignats a través de criteris públics i una ocupació impossibilita que una altra família entri a l'habitatge.
Les mateixes administracions, però, si que estan obligades a treballar per buscar un allotjament per a persones en situació d'emergència econòmica i social, com és el cas de la Debora, tal com recull el reglament de la Mesa de Valoració de situacions d'emergències econòmiques i socials de Catalunya.