#ELS50NOMS (45/50)

Sánchez Llibre, poder en conserva

Al capdavant de Conservas Dani, i des del RCD Espanyol fins a Foment del Treball, els germans Josep i Daniel Sánchez Llibre han conquerit importants àmbits d'influència

per Miquel Macià / Pep Martí , 1 de novembre de 2020 a les 10:00 |
Josep i Daniel Sánchez Llibre. | ND
Conservas Dani ha celebrat enguany els seus cinquanta anys de vida. La companyia ha consolidat una posició de lideratge en el sector de les espècies i la conservació. Però els inicis no van ser gens fàcils. Aquesta empresa familiar està associada a les figures dels germans Daniel i Josep Sánchez Llibre, president i vicepresident de la conservera, i la carrera dels quals ha crescut paral·lela, però amb un repartiment perfectament definit de funcions.

Els Sánchez Llibre no pertanyen a cap de les grans famílies de la burgesia catalana. Han hagut d'obrir-se camí pel seu compte. Daniel Sánchez Llibre rememora per a NacióDigital els començaments d'una història que els ha dut a una posició de gran protagonisme social. Ell s'ha concentrat en la gestió al capdavant de l'empresa, mentre que Josep jo va fer entrant amb força en el món polític i ara amb un perfil més institucional des de la presidència de la patronal Foment del Treball, però mai no ha deixat el consell d'administració de Conservas Dani.


"El pare va passar gana", explica Daniel. Els pares, Daniel i Carme, no ho van tenir fàcil. Ell, nascut el 1920, va formar part de la lleva del biberó durant la Guerra Civil i va combatre a l'Ebre. Després, la postguerra va ser molt dura. Cridat a fer un llarg servei militar (com a tots els combatents vençuts), va ser destinat a un destacament de Vilassar de Mar. Allí va conèixer la Carme, que després seria la seva dona. Del matrimoni van néixer dos nois, Josep (1949) i Daniel (1950).

Daniel Sánchez Simón es va posar a treballar a la impremta El Gato Negro. Eren anys de privacions i les restriccions de llum feien que a la impremta només es pogués treballar al matí. L'home es va buscar una altra feina a la tarda i va començar el negoci comercial, fent de viatjant d'espècies per a la casa Jobal, on va treballar durant 28 anys.


Va ser així que Daniel Sánchez es va poder guanyar la vida i pagar els estudis del seu fill gran, Josep, que va cursar Ciències Empresarials i després un màster a ESADE. Un gran esforç per a la família, segons explica Daniel Sánchez Llibre: "El meu germà era més bon estudiant, jo només treia notes brillants a gimnàstica. El pare em va proposar de treballar amb ell".
 

Josep i Daniel Sánchez Llibre. Foto: Conservas Dani.


El futur president de Conservas Dani va començar a fer de viatjant amb només 16 anys i fent autoestop pels pobles del Maresme. Era a mitjan dels seixanta. Dos anys després ja es va poder comprar una moto. Fins que un dia, que resta en la memòria de la família, l'1 de maig del 1970, Daniel li va proposar al pare de començar a treballar per ells.

"Humils, honrats i sense presumir"

Després d'alguns dubtes, es van desvincular de Jobal, d'una manera amistosa i donant temps a la casa per refer la seva xarxa de clients. "El pare ens repetia sempre que havíem de ser humils, honrats i sense presumir". Per això el comiat de Daniel Sánchez de la casa Jobal va ser gradual. Però aquell va ser l'inici del que seria Conservas Dani, que va començar amb la compra d'un local de 150 metres a Vilassar. Des d'aleshores, l'envasat de productes, en especial peix i marisc, serien el cor del negoci amb la marca DS.

El president de l'empresa explica així el seu èxit: "Mentre els fabricants espanyols s'entretenien, nosaltres vam ser intrèpids i en això l'empremta del pare va ser molt important". Daniel va viatjar per tot el món buscant els llocs on la matèria primera era més barata. El 1975 van començar a importar productes. El primer va ser pinya en almíbar de Tailàndia. Van adquirir la marca Dani i s'hi van abocar. I a partir de finals dels vuitanta, opten pel que serà una de les claus del seu èxit: crear fàbriques pròpies en els llocs on es troba el producte importat. La primera a l'estranger és a Ancud, a l'illa xilena de Chiloé, on obtenen cloïsses, musclos, navalles, caragols de mar...

Inauguren una planta pròpia a la Xina. Amb el bloqueig de les exportacions a la Unió Europea, estableixen aliances (joint venture) per poder importar productes. Entorn el 2000, obren fàbrica a Carnota (A Corunya) i a Boston, a Anglaterra, que seria el principi d'una expansió al Regne Unit a partir de la pesca de l'escopinya.    

El primer contacte amb la democràcia cristiana

Per Josep Sánchez Llibre, el camí va ser diferent. Tot i que també ajudava en el negoci, es va centrar en els estudis. A la universitat no va ser un estudiant revolucionari, però sí que es va sentir atret molt aviat per la política. També es va moure en l'entorn del Cercle d'Economia, prop de l'empresari Carles Ferrer Salat, amb qui mantindria una estreta relació. Ferrer Salat va presidir les patronals Foment del Treball i la CEOE en els inicis de la democràcia, entitats a les quals es vincularia també l'empresari de Vilassar de Mar.
 

Josep Sánchez Llibre, l'Onze de Setembre de 2012, durant l'ofrena d'UDC a Rafael Casanova. Foto: Adrià Costa


Un dels primers mítings als que va assistir va ser un d'Anton Cañellas, l'històric dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, que es va presentar a les eleccions del 1977 i va ser elegit diputat. Josep Sánchez Llibre ja el va votar. L'atreia el posicionament democràtic i centrista moderat del partit. Quan després dels mals resultats de la democràcia cristiana en les primeres eleccions, Cañellas va fer el salt a la UCD d'Adolfo Suárez, que a Catalunya va prendre el nom de Centristes de Catalunya, Sánchez Llibre s'hi va adherir.

El mapa centrista era un espai en ebullició a finals dels setanta i inicis dels vuitanta. La UCD vivia fragmentada en diverses branques i la CiU de Jordi Pujol encara no havia establert la seva hegemonia. Quan l'expresident espanyol Adolfo Suárez va fundar el CDS, Sánchez Llibre s'hi va integrar. En les eleccions del 1982, les de la primera majoria absoluta del PSOE, va anar de número cinc en la llista del CDS per Barcelona que encapçalava Antoni de Senillosa. Però el partit no va obtenir cap escó i només dos a tot l'estat.

La coneixença amb Duran

La campanya va ser un desastre i el CDS va quedar arruïnat. Van ser uns pocs dels candidats, els que tenien possibles, que van assumir part de la despesa, entre ells Sánchez Llibre. Però d'aquestes experiències en va fer uns contactes que serien determinants per al seu futur. Una figura important per ell aquells anys va ser Julián Valón, un advocat vinculat a Foment que també era proper a Cañellas. Amb vocació política però sense ubicació, un altre company d'aventures centristes, Lluís Alegre, proper a l'Opus Dei, li va presentar un joveníssim Josep Antoni Duran Lleida. Va ser així que va entrar a militar a UDC.

L'escuder que "sobreviu" al rei

Des que va entrar al comitè de govern d'UDC el 1987, Josep Sánchez Llibre ja no en va sortir fins a la desaparició del partit. Estret col·laborador de Duran Lleida, va ser diputat al Parlament i, entre 1993 i 2015 al Congrés dels Diputats, on va fer de fidel escuder de Duran. Dins del grup de la Minoria Catalana, va gestionar les tensions amb el partit gran de CiU, Convergència, en una relació que sempre va resistir els estira-i-arronses pel protagonisme fins al 2015, quan Duran i la majoria del partit es van plantar contra el procés.

Les antigues tensions de Duran amb Jordi Pujol i Miquel Roca van ser poca cosa quan Artur Mas va entomar la via independentista. Duran no va voler seguir-lo i aquest cop, a diferència del que havia sabut fer fins aquell moment, no va poder o no va voler mantenir cert equilibri intern dons de la mateixa Unió, on un actiu sector independentista s'havia nucleat entorn Antoni Castellà i figures històriques com Joan Rigol i Núria de Gispert.
 

De dreta a esquerra Ramon Espadaler, Montse Surroca, Josep Sánchez Llibre, i Rosaura Ferriz, en la presentació del lema de campanya d'unió, Novembre 2015 Foto: Unió


Ni la sagacitat de Duran ni la ma esquerra de Sánchez Llibre van saber trobar una sortida que impedís l'explosió del partit, que arrossegava una situació econòmica dramàtica (amb un deute de més de 20 milions d'euros). Un referèndum intern va donar una curta victòria (un 50% i escaig) a la proposta de Duran, contrari a una DUI i a tota ruptura amb la legalitat espanyola. El partit va entrar en un ràpid procés de fallida, amb la sortida del sector independentista.

Duran acumulava ja una forta erosió. La imatge d'Unió havia quedat desgastada també per un seguit d'afers vinculats al finançament del partit, com el cas Treball. Amb la fractura dels democristians, Duran va esdevenir el líder de només mitja Unió i, amb aquest bagatge, la formació va quedar fora del Parlament, primer, a les eleccions del setembre del 2015, i del Congrés, després. Per Sa ánchez Llibre, aquell va ser el final de la seva vida política activa. Però no pas de la seva vida activa. Ho demostraria ben aviat.  

La passió perica i el pols amb Lara

Una connexió important de la família és la seva passió pel RCD Espanyol. Daniel en va ser president del 1997 al 2011. El club havia travessat per una crisi profunda els anys vuitanta, que va forçar l'entitat a desfer-se de patrimoni i convertir-se en una societat anònima. A finals dels noranta, quan va culminar el mandat del veterà Francesc Perelló, cap membre de les grans  famílies del club (els Perelló, els Martorell, els Lara) se'n volia fer càrrec. La perspectiva d'una represa passava per la venda de l'estadi de Sarrià, que no era un horitzó gaire encoratjador. Però finalment van convèncer Sánchez Llibre.


La gestió de Sánchez Llibre va ser considerada d'èxit en el terreny financer, cosa que va permetre aixecar una ciutat esportiva a Sant Adrià i un nou camp, a Cornellà, després de vendre l'històric camp de Sarrià. També en l'aspecte esportiu es va anotar triomfs que l'afició no assaboria des de feia dècades. L'any 2000, l'Espanyol guanyava la Copa per primer cop des del 1940. Després en vindria una altra, el 2006, i una final de la UEFA l'any següent.

La victòria de Copa el 2000 li va fer reconsiderar la decisió de deixar la presidència. L'entusiasme de l'afició i el clima generat pel triomf va fer que continués: "Va ser el meu gran error", segons ell, ja que era un moment de dolça plenitud. Després vindria l'episodi de les tensions internes amb el gran accionista que era l'editor José Manuel Lara, un pols llarg que ara Daniel explica fruit de la pretensió de l'amo de Planeta de tenir la completa hegemonia al club, però no pas com una història de bons i dolents. L'any 2009, Lara va acabar venent les seves accions a Ramon Condal, l'amo de Condis, molt proper a Sánchez Llibre.
 

Daniel Sánchez Llibre en un sopar de penyes blanc i blaves a Roda de Ter, l'any 2005. Foto: Adrià Costa


Sánchez Llibre va fer una altra contribució a l'Espanyol. El 2015, ja fora de la presidència però sent un dels màxims accionistes del club, va vendre prop del 50% del capital a la societat xinesa Rastar Group. Aquesta operació va suposar l'aterratge de Cheng Yansheng com a propietari de  l'Espanyol.

Partida d'escacs a Foment

Una vegada el president Pujol li va dir a Josep Sánchez Llibre: "Tu sempre caus dret". Tenia raó. Poc després de la fallida d'Unió, l'exdiputat democristià era designat pel president de la CEOE, Joan Rosell, com a adjunt per a les relacions entre la patronal espanyola i el Congrés. Va ser un moviment intel·ligent de Rosell, que va voler així aprofitar el capital polític i de connexions de Sánchez Llibre, acumulat durant molts anys en la política parlamentària.

Per Sánchez Llibre, però, el moviment aniria més lluny. No buscava un càrrec, ni una posició. Volia canalitzar la seva ambició política convençut que podia jugar un paper actiu en la societat catalana en un moment especial, quan el procés independentista entrava en una fase de confrontació amb l'Estat. A diferència d'altres exdirigents d'UDC, va optar per treballar en el front empresarial i va preparar a consciència la batalla per liderar Foment.

Perquè va ser una batalla, encara que finalment ell va ser l'únic candidat. Foment del Treball travessava una etapa gris mentre s'esgotava el mandat de Joaquim Gay de Montellà, un home conservador, que no va saber trobar un discurs propi per al gran empresariat català davant el procés i va acabar adherint-se a les posicions de l'executiu del PP, afegint-se a la retòrica del "cop d'estat" independentista i assistint a manifestacions unionistes.

Gay de Montellà no es podia tornar a presentar a la reelecció en les eleccions de finals del 2018. Però no veia amb bons ulls la candidatura de Sánchez Llibre, que no pertanyia al seu nucli de confiança. D'aquí els diversos intents que es van engegar per presentar un candidat de línia obertament unionista per presidir Foment. O candidata, ja que va ser sondejada Susana Gallardo, dels Laboratoris Almirall, que ja divorciada del propietari de Pronovias enfilava el camí cap al matrimoni amb Manuel Valls.
 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president català, Quim Torra, amb el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre al mig, el 20 desembre de 2018 Foto: Maria Fernández/ACN


Sánchez Llibre no va voler deixar enemics a l'esquena i va preparar la seva campanya amb mesos de temps i reunions sectorials. Cap gran ni petit elector, cap federació territorial va deixar de ser sondejada, mentre anava sumant suports. I així va aconseguir ser l'únic candidat. En els dos anys de mandat, ha pacificat la casa: va reintegrar la patronal del Vallès, la Cecot, que Gay de Montellà havia expulsat, i va refer la relació trencada amb la Pimec per la representació empresarial.

Ha aconseguit fer de Foment una entitat present en el debat públic, amb un discurs exigent pel que fa a la defensa dels interessos de classe que l'entitat defensa i que amb la pandèmia s'han fet més vehements. I alhora mostrant una obertura política, posicionant-se en un acte públic amb altres entitats econòmiques en favor d'una sortida política al conflicte amb l'Estat. En clau interna, ha rejovenit i feminitzat els òrgans de direcció.

També ha creat un think tank de pensament, l'Institut d'Estudis Estratègics, dirigit pel també subtil Jordi Alberich. L'institut ja ha elaborat diversos documents en una línia no molt allunyada de cert pensament democristià i que ha advocat per un increment del salari mínim i un nou pacte social.

Per una "sortida negociada"

El 23 d'octubre del 2019, poc després de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra els dirigents del procés d'independència, Sánchez Llibre va apadrinar un acte a Foment amb la patronal Pimec i altres organitzacions empresarials en què insistien en la necessitat d'una "negociació" per superar el conflicte, tot assegurant que la justícia no seria qui solucionaria el problema.

El president de Foment ha demostrat que sap com obrir-se camí per ell mateix amb talent i astúcia. Enmig de la crisi pandèmica i quan la situació política és lluny de trobar una sortida per Catalunya, Josep Sánchez Llibre ha sabut reinventar-se i continua en el primer pla. Ara lidera una patronal catalana que demanava a crits una renovació que ell, als seus 70 anys, ha pilotat amb ambició. Però el següent capítol de la seva carrera potser encara no està escrit.


 Nom: Josep Sánchez Llibre, president de Foment i vicepresident de Conservas Dani.

 Família: germà de Daniel Sánchez Llibre, president de Conservas Dani. Tots dos germans estan casats en segones núpcies i tenen tres fills.

 Negoci: Conservas Dani va facturar de 90 milions el 2019.

 Un lloc: Vilassar de Mar, on ha crescut la família i hi ha la seu de l'empresa.

 Actitud davant el procés: contrari a la independència, ha advocat per una sortida negociada al conflicte

Cap als 100 milions de facturació anual

Conservas Dani ha commemorat enguany el seu 50è aniversari. I ho ha fet en un moment dolç, tot presentant uns comptes de l'exercici anterior en què s'ha posat molt a prop de superar primera vegada el llistó dels 100 milions d'euros de facturació. Amb 90,4 milions de xifra de negoci, l'any 2019, i un rellevant  benefici de 10 milions, l'empresa de Vilassar de Mar afronta una etapa de noves inversions a les factories de Xile, Gran Bretanya, Galícia i Catalunya, en primer lloc. El benefici ha crescut en un 20%, estirat per un notable increment de la facturació. La plantilla ocupada és d'unes 700 persones. L'any 2020, donat que l'exercici tanca el 30 de maig, la xifra de vendes ha estat al voltant dels 105 milions d'euros. 
 

Planta de Conservas Dani. Foto:Conservas Dani.


A Gran Bretanya, Dani ha invertit 5 milions d'euros en les dues factories d'elaboració d'escopinyes, i a Xile en l'envasament de calamars gegant i de musclo congelat. A Galícia, invertirà en equipaments per a la planta de Carnota. Però el vaixell insígnia és Xile, on s'elabora producte per valor aproximadament del 70% de la facturació.

En l'àrea d'expansió comercial, l'empresa va informar que ha signat un acord per vendre a la cadena Walmart del Brasil, on ja havia entrat als establiments de l'ensenya Carrefour. També va implantar-se a Israel i Xina. L'any passat ja havia donat un pas clau que consistia en l'obtenció de la certificació Kosher, que li obre les portes a distribuir la seva línia d'espècies a través de la firma local Leiman Schlussel. De rebot, el fet de ser homologables per a l'alimentació jueva, aplanava el camí per distribuir productes a països com els Estats Units, Argentina o Mèxic, amb notòria presentació de jueus.






​​​​​
​​​​​
​​​​​
​​​​​
​​​​​

​​​​​
​​​​
​​​​
​​​
​​​
​​


























 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

També hauries de llegir
Fa 17 setmanes

10 coses que potser no sabies dels Sánchez Llibre

Fa 18 setmanes

BonÀrea de Guissona, del camp a la botiga sense intermediaris

Fa 19 setmanes

Els Colomer, cosmètica, perruqueria i pàtria

Fa 20 setmanes

Mar Raventós, l'última capitana catalana de Codorníu

Fa 21 setmanes

Els Suqué Mateu, quan el casino sempre guanya

Fa 22 setmanes

Les germanes Godia, una gran fortuna catalana amb arrels a l'antic règim

Fa 23 setmanes

Emilio Cuatrecasas, l'advocat més ric d'Espanya, ferit per Hisenda

Fa 24 setmanes

Lluís Bassat, entre la tragèdia jueva i el triomf a la publicitat

Fa 25 setmanes

Els Millet, de la Renaixença a l'ensorrament del Palau

Fa 26 setmanes

Vall Companys, el poder agroalimentari familiar de Lleida

Fa 27 setmanes

La Catalana Occidente de la família Serra Farré, el seny assegurat

Fa 28 setmanes

Salvador Alemany, l'empresari sense empresa

Fa 29 setmanes

Els Ferrer Salat, del Cercle d'Economia al mecenatge verd

Fa 30 setmanes

Carles Sumarroca, el patriarca que se sent pagès

Fa 31 setmanes

Antoni Vila Casas, filantrop i independentista

Fa 32 setmanes

Isak Andic, l'imperi mundial de moda Mango

Fa 33 setmanes

Maria Reig, la dona més rica i trencadora d'Andorra

Fa 34 setmanes

Demetrio Carceller: petroli, cervesa Damm i cultura

Fa 35 setmanes

Els Puig, capitans d'indústria amb fragància reial

Fa 36 setmanes

Joan Gaspart, de lloctinent de Núñez a «expert en el fracàs»

Fa 37 setmanes

Els Carulla, entre el mecenatge i la Gallina Blanca dels ous d'or

Fa 38 setmanes

Carmen Cervera, de filla d'un mecànic a baronessa Thyssen

Fa 51 setmanes

Luis Conde, el caçatalents que va apostar per Ciutadans

Fa 52 setmanes

Josep Lluís Núñez, el constructor sense manies que va regnar al Camp Nou

Fa 53 setmanes

Els Suñol, Barça, sucre i mecenatge

Fa 54 setmanes

Casa Tarradellas, les pizzes d'un empresari que se sent només un pagès

Fa 55 setmanes

Els Tous, el somni de les joies a l'abast de tothom

Fa 56 setmanes

José Luis Bonet, les caves Freixenet del poder

Fa 57 setmanes

Els Godó i «La Vanguardia», una nissaga i un negoci irrepetibles

Fa 58 setmanes

Els Valls-Taberner: banca, Opus i corona

Fa 59 setmanes

Manuel Lao, un home fet a si mateix

Fa 60 setmanes

Vidal-Quadras, banca, esclavisme i política

Fa 62 setmanes

Els Feliu, l'electricitat que ve d'Olot

Fa 63 setmanes

Alberto Palatchi, de Pronovias a la premsa del cor

Fa 64 setmanes

Borja García-Nieto, la burgesia «ecuestre»

Fa 65 setmanes

Sol Daurella, el secret de la Coca-Cola

Fa 66 setmanes

Els Güell, la burgesia girada cap a Madrid

Fa 69 setmanes

Grifols, l'Íbex sobiranista mimat per Washington

Fa 70 setmanes

Els Gallardo, entre la discreció burgesa i l'unionisme de carrer

Fa 72 setmanes

Els Molins: Opus, ciment i catalanisme

Fa 73 setmanes

Els Cambó, el declivi d'un llegat

Fa 74 setmanes

Els Lara, els prínceps destronats de Planeta

Fa 75 setmanes

Els ​Samaranch, entre la foscor i la glòria

Participació