Entrevista

Rebeca Quintáns: «Felip VI pagarà car l'error de deixar-se estimar per l'extrema dreta»

La filòloga gallega, autora de vàries biografies sobre Joan Carles de Borbó, explica que esperava un discurs del rei el 3 d'octubre encara més dur: "És capaç de ser més contundent"

per Pep Martí , 31 d'octubre de 2020 a les 16:55 |
Rebeca Quintans. | R.Q.
Rebeca Quintáns és una filòloga gallega que va fer la seva tesi doctoral sobre els discursos de Joan Carles I. Li atreia que se sabés tan poc de qui era el cap de l'Estat. Va ser arran de la seva recerca que va comprovar l'opacitat que hi havia entorn el monarca. Per això, després d'obtenir el doctorat amb la tesi Discursos del rey (1969-1996). Análisis lingüístico pragmático, es va voler endinsar en la biografia del personatge. Així van aparèixer Un rey golpe a golpe (Ardi Beltza) i Juan Carlos I. La biografía sin silencios (Akal). 

Un rey golpe a golpe va generar molt d'impacte. Quintans va ser de les primeres autores a atrevir-se amb un estudi no autoritzat del rei espanyol, de qui és una de les principals especialistes. La fugida del monarca emèrit a Abu Dhabi l'ha agafat preparada. Hi hem conversat perquè ens desxifri alguns vessants de la trajectòria de l'emèrit i de l'actual monarca. 


- Com es va acostar a la figura de Joan Carles I?

- Jo vaig fer la meva tesi sobre els discursos del rei el 1997. L'objecte era fer una anàlisi lingüística pragmàtica, que vol dir estudiar els discursos en el seu context. Els discursos del rei no els havia analitzat ningú. També em vaig adonar que ningú havia estudiat a fons la seva biografia. Així em vaig començar a interessar per la figura de Joan Carles I. Jo aleshores feia de periodista freelance a Madrid i molts companys de professió, que sabien coses del rei, sabent que jo preparava la tesi, m'explicaven moltes de les coses que no es podien publicar. I així em vaig capbussar en la història de la Transició. Però pel que fa a la tesi, el cert és que encara que era lingüística, per pressions del director de la tesi, vaig haver d'eliminar coses. Per això no apareix cap referència al discurs del 23-F. No estaven d'acord amb les meves conclusions.


- Com analitzava el seu discurs d'aquella nit?

- Hi havia moltes paraules buides. No era un discurs tan concloent com s'ha dit. No esmentava el terme cop d'estat i no em va semblar que hagués posat punt final a cap cop.  


- Després van venir dos llibres biogràfics, Un rey golpe a golpe i, més recentment, La biografía sin silencios. Va aportar moltes dades.

- Un rey golpe a golpe era bastant complet sobre la biografia del rei fins al 2000, que és quan es va publicar. Aportava una visió crítica, amb molt de material. Deixava al marge coses irrellevants, com tots els discursos més formals i protocol·laris, i aspectes com el capítol de les seves amants, que m'interessava relativament, a no ser que tinguessin altres implicacions, com el cas de Bárbara Rey, a qui es va pagar amb fons reservats. Però altres casos em semblaven més de premsa de tafaneries. Després, al dedicar-me a fer classes, vaig deixar el rei en segon lloc, fins que en el llibre d'Akal amplio la informació. Hi explico també el que va passar amb l'anterior llibre, i com el jutge Baltasar Garzón va tancar l'editorial, Ardi Beltza. Per explicar cm de difícil era explicar coses de la monarquia.

- Garzón va tancar Ardi Beltza.

- Sí. No va arribar a formular cap acusació formal, però va empresonar l'editor Pepe Rey, que va estar a la presó quatre mesos.    

"Joan Carles I i Felip VI s'assemblen més del que es creu, la diferència és d'estil"

- Ja se sap tot de la història de Joan Carles de Borbó?

- Crec que de Joan Carles ja se sap molt. Potser no tot. Del 23-F encara no ho sabem tot. El sumari continua sent secret i es continua sostenint una mentida oficial com a Joan Carles salvador de la pàtria. No té cap sentit.  

- Quina és la principal diferència entre Joan Carles i Felip?

- L'estil, en el sentit més frívol de la paraula. Joan Carles era, en efecte, més campechano. Felip VI és més seriós. Però sostinc que se semblen molt més del que aparenten. Són fruit del mateix sistema, es mouen dins de les mateixes normes, ocults en el mateix silenci. Les trucades de Felip VI a empreses catalanes com Seat l'octubre del 2017 recorden els borbonejos del pare i ens indiquen que aquestes coses podrien estar passant amb més freqüència de la que ens pensem. 

- El rei emèrit és a Abu Dhabi. El lligam amb les monarquies àrabs és una connexió clau. Com es va iniciar?

- Les primeres informacions que tenim són sobre cartes que va enviar demanant préstecs al rei d'Aràbia i al xa de Pèrsia, dels quals va rebre quantitats astronòmiques. I també arran de la seva mediació amb Riad durant la crisi del petroli del 1973, quan era príncep d'Espanya. Aquest episodi sobre com es va gestar aquesta amistat és un dels capítols dels quals encara no ho sabem tot. Però crec que té molt a veure amb el fet que Joan Carles va ser nomenat per Franco saltant-se el seu pare. Un fet que les monarquies europees no van acceptar molt bé. Això el va fer buscar suports en altres monarquies, que ja els anava bé tenir connexions a Europa.  

"Les monarquies europees no van acceptar que Joan Carles se saltés el pare per regnar i això el va fer buscar suports en altres monarquies, com les àrabs"

- L'abdicació de Joan Carles va ser un cop de palau? Una operació d'Estat?

- Crec que va ser una operació d'Estat pactada i un cop de palau. Per ell, va ser una derrota. Ara es troba en una gàbia d'or de la qual no pot sortir. Ell segur que troba a faltar les seves trobades amb amics a Sanxenxo.    

- Per la societat catalana, hi ha un abans i un després respecte a la monarquia després del discurs de Felip VI del 3 d'octubre del 2017. 

- La reacció de la societat catalana a aquell discurs em va semblar molt contundent i admirable. Però jo m'esperava un discurs encara més dur. 

- Què diu ara?

- Encara va ser prou subtil. És capaç de ser més contundent. És més conservador que Joan Carles, no tant perquè sigui encara més de dretes sinó perquè està més polititzat. El pare era més indiferent als aspectes més ideològics. Si feia negocis durant els anys del govern socialista, els feia. S'hi entenia, però no pas per simpaties socialistes.  

- Joan Carles hauria fet el mateix discurs?

- Probablement, hauria llegit el discurs que li haguessin posat. És cert que el 23-F va haver de prendre més decisions. Però sí que Felip VI és més impositiu. I està cometent greus errors.

- Com quins?

- Permetre que la dreta dura i, fins i tot, Vox siguin els principals defensors de la monarquia, de deixar-se estimar per ells. Ho permet i ho anima subtilment. S'ha deixat per part de la Casa Reial que membres de la família es deixin veure en actes de Vox, com els seus nebots Froilán i Frederica. I que es repeteixin els crits de "Visca el rei!" en els actes ultra. El que és un canvi històric en l'extrema dreta espanyola, que mai va ser monàrquica. L'extrema dreta ho està sent ara per primera vegada. És un error de la Casa Reial que l'acabaran pagant car. La Falange té publicacions dels anys setanta i vuitanta obertament antimonàrquiques. Recordem aquell lema: "No volem reis idiotes". Fa olor a pacte. 

"El component més militant de Felip VI li ve de la seva mare, que li ha inculcat els valors més conservadors"

- Quin ha estat el paper històric jugat per la reina Sofia?

- Ha mantingut sempre un paper molt discret, però pel que sabem per les seves opinions a nivell intern és molt conservadora. Va aplaudir totes les iniciatives del general Armada entorn el 23-F. Sabem que el component més militant de Felip VI li ve de la seva mare, que li ha inculcat els valors més conservadors. 

- Així de clar?

- Sí. La imatge que s'ha donat d'ella té poc a veure amb la realitat. Té un caràcter molt burgès i classista. La seva gran afició són les compres de luxe. Viu la major part del temps a Londres, on pot dedicar-se a anar de compres. Li atreu el món de l'art i les subhastes. Ja ha tingut problemes per voler apropiar-se de quadres del patrimoni nacional. Han circulat acusacions en el sentit d'haver-se beneficiat en la venda de fons d'art com la del duc d'Hernani. Ella és membre de la família reial grega, però que originàriament és alemanya. La seva mare, l'exreina Frederica, tenia fotografies amb els seus germans, de joves, amb uniforme nazi. Algú li ho va ensenyar durant una visita de Sofia al Regne Unit. El seu germà Constantí ja va tenir un precedent del 23-F, però ell hi va donar suport explícit i va acabar perdent el tron. Sofia és molt conservadora, es va haver de convertir al catolicisme per casar-se i es va convertir en ultracatòlica. 

- I quin és el paper de Letizia?

- Em sembla novel·lesc. S'ha posat en un embolic. Devia ser molt ambiciosa, però a la seva família ja li ha causat molts problemes. Recordem la mort de la seva germana. Té una posició gens envejable. 

- No creu que li agradi ser reina?

- Crec que si en un principi sí, ara ja es deu haver convençut que no. I ho demostra en gestos, com quan ha demanat fer vacances. Unes vacances privades.  

- De tots els personatges de la "camarilla", quin creu que ha estat el que més ha influït en Joan Carles? Manuel Prado? Sabino Fernández Campo? El general Armada?

- No ho sé. En cada etapa ha anat tenint els seus favorits. Per ell, segurament, per les sortides que han fet i pels negocis, Manuel Prado. Un amic permanent, va anar fins i tot a la presó. Però qui va fer més per construir la imatge del tron va ser Sabino Fernández Campo. Va ser qui més va ajudar la monarquia espanyola.

- Si Sabino Fernández Campo no hagués estat a la Zarzuela el 23-F, qui hauria entrat hagués estat el general Armada?

- Sí, però Armada va anar al Congrés en nom del rei i va estar-hi en contacte. Sabino va ser molt hàbil, això sí, a reconduir el caos aquella nit. I el caos es va produir quan les imatges de l'entrada de Tejero van arribar a la BBC. Si aquelles imatges no haguessin aparegut, s'hagués reconduït el pla Armada. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació