Procés català

Es reactiva el debat ciutadà per enllestir les bases de la Constitució catalana en un any

Els impulsors d'aquest procés s'adapten a la pandèmia i celebraran actes territorials que combinin presencialitat i elements telemàtics i recolliran les aportacions ciutadanes a través d'un qüestionari al web

per Roger Tugas Vilardell , 29 d'octubre de 2020 a les 12:27 |
Lluís Llach és un dels impulsors del debat constituent. | Adrià Costa
El debat constituent es reactiva i actualitza el calendari de treball per elaborar un document de bases de la Constitució catalana en un període d'un any. Així ho ha anunciat aquest dijous en roda de premsa Lluís Llach, un dels principals impulsors, juntament amb representants de la vuitantena d'enteses locals del debat constituent. "Decidir quin país volem és absolutament necessari, no hi ha més opció que ens empoderem i decidim entorn el debat", ha defensat.

Segons ha detallat, el plenari de la coordinadora d'Enteses va decidir que el procés havia de seguir i va actualitzar tant el calendari com el formulari de les preguntes i el pla de treball. "Ens hem adaptat a cada fase del coronavirus o electoral i continuarem així", ha apuntat el músic i exdiputat, assumint que la pandèmia i els comicis del 14 de febrer condicionaran la feina. Tot i això, ha deixat clar que no l'aturaran: "És un projecte tan important que no defallirem".


L'objectiu concret no és elaborar una Constitució catalana completa, sinó un document de principis constitucionals que serveixi de base per a l'elaboració d'aquesta futura Constitució, el qual seria entregat al Parlament al final del debat. Aquest es dividirà en tres fases, la primera de les quals acabarà aquest desembre i és més interna, per donar l'impuls inicial, reforçant la coordinadora d'Enteses que han de convocar debats participatius i la seva permanent, activant les comissions de treball, elaborant els materials (a finals de novembre hi haurà un nou web) i el qüestionari, obtenint reconeixement social i polític (primer, de les entitats), i aconseguint recursos humans i econòmics.

La segona fase, entre el gener i el juny de l'any vinent, ha de permetre involucrar la ciutadania en el debat constituent, a través dels debats constituent, i definir la metodologies i funcionament del fòrum cívic i social. Aquest fòrum, de fet, protagonitzarà la tercera fase, entre el juliol i l'octubre del 2021, sintetitzant els resultats dels debats ciutadans en funció a les respostes als qüestionaris, redactant el document de bases constitucionals, presentant públicament els resultats i lliurant el document al Parlament.


El qüestionari elaborat podrà ser respost per la ciutadania al web, previ registre, i consta de 7 àmbits, 31 subàmbits i 133 preguntes, a través de les quals es pretén dibuixar uns eixos transversals que serveixin de base i suport per a la futura Constitució catalana. Les qüestions estan elaborades a partir de tres premisses: integralitat (que abraci la totalitat dels aspectes d'una Constitució), desacord (no incorpora qüestions plenament acceptades, com la llibertat d'expressió, sinó aquelles que generin diversitat de posicionaments) i progressivitat-no regressió (no preveu fer reversibles drets o fites ja aconseguides, com la fi de la pena de mort, per exemple). Algunes de les preguntes, de fet, fan referència a si Catalunya ha de tenir exèrcit o si cal mantenir-se a la zona euro.

Els impulsors no es fixen un objectiu de respostes rebudes, però sí que criden a participar a tota la ciutadania i intentaran engrescar-la a través de les Enteses locals o territorials que estan constituïdes o s'estan enllestint, les quals han de convocar debats sobre els àmbits temàtics triats, per aclarir dubtes abans de votar les preguntes concretes. La participació és voluntària i les enteses conformen una coordinadora nacional formada per 28 membres (delegats de les regions) que pren unes decisions que després el plenari d'enteses ratifica. Tot i això, les entitats que ho vulguin també podran impulsar debats sobre aquest procés.


L'exdiputada de la CUP i també impulsora del debat constituent Gabriela Serra ha admès que el calendari pot patir variacions, en funció d'esdeveniments diversos, però també ha a apuntat que els debats no hauran d'esperar a que la pandèmia permeti grans reunions, sinó que es combinarà la presencialitat i els elements telemàtics segons l'evolució, elaborant materials per facilitar la participació. Les eleccions del 14 de febrer també obligaran a ajustar les activitats. El calendari presentat fa un any, de fet, preveia que la primavera del 2020 ja treballés el Fòrum Cívic i Social, però esdeveniments com la sentència de l'1-O o el coronavirus ho han impedit.

Preguntada sobre la composició que tindrà aquest Fòrum Cívic i Social, ha apuntat que aquesta encara s'ha d'acabar de definir, però que la majoria d'integrants seran membres de les enteses que han participat en tot el procés. A banda, hi ha obert el debat sobre si hi ha pot haver representants d'organitzacions, partits o associacions municipals, una qüestió que s'haurà de tancar durant la segona fase, el primer semestre del 2021. El calendari i pla de treball previst és aquest:
 

Fases i objectius del debat constituent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació