31
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
02
de novembre
a les
14:52h
Molt pocs analistes veien factible el 2016 que un personatge com Donald Trump arribés a la presidència dels Estats Units. Primer pensaven que cauria en la cursa de les primàries i no arribaria a ser candidat del Partit Republicà, però setmana a setmana les opcions de l'elit del partit van anar quedant desbancats pel multimilionari novayorquès. Trump es va convertir, contra pronòstic, en el presidenciable republicà, però les enquestes i els principals mitjans no li donaven cap possibilitat contra una veterana de la política com Hillary Clinton. A les eleccions, totes les previsions van saltar pels aires i, tot i perdre en vots, Trump va guanyar la Casa Blanca.
Quatre anys després, quins Estats Units deixa Donald Trump? Durant tot aquest temps ens hem acostumat a la política de Twitter, als insults a periodistes, a la difusió de fake news i a tota mena d'excentricitats del president nord-americà. Però, quin és el seu llegat? En parlem amb Carme Colomina, investigadora del CIDOB, i Antoni Gutiérrez-Rubí, expert en comunicació política i director de la consultora Ideograma. En declaracions a NacióDigital tots dos coincideixen que el principal llegat de Trump són uns Estats Units que arriben a les eleccions "més dividits que mai".
Aquesta divisió, però, no l'origina Trump. El president republicà l'aprofundeix i accelera moltes de les crisis que ja vivien abans els Estats Units. "Els EUA eren una potència en ple procés de canvi i l'arribada de Trump suposa un factor desestabilitzador que multiplica aquestes crisis en una societat ja dividida i polaritzada", argumenta Colomina. A això s'hi afegeix una imprevisibilitat econòmica i en política exterior, sumada també a una retòrica molt agressiva amb migrants i refugiats, i una ambigüitat volguda davant la violència de l'extrema dreta. "Això alimenta les fractures internes del país", apunta Colomina.
Un país més dividit, però també més tancat en ell mateix. Els Estats Units de Trump han abandonat el multilateralisme. "Trump ha abandonat el lideratge del món i això debilita els Estats Units i la resta de democràcies lliures. El president deixa un país més nacionalista, més tancat envers el món i dividit internament", resumeix Gutiérrez-Rubí. La política exterior del líder nord-americà ha estat marcada per la guerra comercial amb la Xina en la cursa pel lideratge digital i tecnològic i també per una rebaixa de la dependència energètica de l'Orient Mitjà.
La paraula del president ja no té valor
Trump també deixa una manera de fer política concreta en què la desinformació, els insults, la mentida i els atacs als mitjans de comunicació han estat la tònica habitual. El president va arribar a la Casa Blanca atacant els principals mitjans dels Estats Units -el The New York Times o la CNN van ser, i continuen sent, alguns dels seus blancs habituals- i amb un ús de les xarxes socials que no s'havia vist abans. Ja al Despatx Oval, la gestió de la comunicació també ha estat controvertida. Segons The Washington Post, el president difon una cinquantena de falsedats al dia.
Gutiérrez-Rubí defineix aquest fet com una "institucionalització de la devaluació de la paraula", que es tradueix en una pèrdua de valor i credibilitat dels missatges del president dels Estats Units. "La paraula del president de la nació més poderosa del món hauria de tenir una extraordinària rellevància en termes de responsabilitat", argumenta. Trump, que ha negat la pandèmia, que ha recomanat beure lleixiu per curar el Covid-19, que rebutja posar-se la mascareta i que no condemna la violència de grups negacionistes, s'allunya dia rere dia de la "responsabilitat" que es pressuposa a un president. Això, afegeix Colomina, actua com un factor desestabilització "de primer ordre" que alimenta la polarització.
I si no accepta el resultat?
En aquest context de mentides i divisió interna, la pandèmia ha actuat com a multiplicador de totes les vulnerabilitats, tant als EUA com a la resta del món. El problema és que als EUA la gestió de Donald Trump ha estat erràtica i des del principi ha utilitzat la Covid-19 per atacar potències estrangeres, principalment la Xina. La crisi sanitària ha aprofundit la crisi econòmica, social i institucional del país, que ara com ara té uns nou milions de contagis i 230.000 morts. En aquest context tràgic arriben les eleccions i Trump no abandona la retòrica desafiant i amenaça de no acceptar els resultats.
Les enquestes donen, per ara, la victòria a Biden. En la majoria de swing-states l'avantatge és lleugerament superior al candidat demòcrata, i milions de persones ja han votat per correu, cosa que podria beneficiar l'exsenador. En les últimes setmanes, però, Trump ha insinuat que podria no acceptar els resultats, un fet que ha sacsejat el país i que aprofundeix en la crisi institucional. Això podria passar? Gutiérrez-Rubí sosté que depèn de com d'ajustat siguin els resultats. "Si la diferència és contundent penso que no tindrà marge per qüestionar els resultats electorals", apunta.
Si ho fa i es nega a un traspàs pacífic del poder el país podria entrar en una "fase molt conflictiva". Colomina apunta que si no accepta el resultat "tota la polarització que ha creat pot ser un factor de desestabilització molt greu en els propers mesos". "Ha creat la tempesta perfecta", resumeix. En aquest escenari, apunta Gutiérrez-Rubí, podria tenir un paper clau Amy Coney Barret, la nova jutge ultraconservadora que Trump va nomenar per al Tribunal Suprem després de la mort de la progressista Ruth Bader Ginsburg.
En tot cas, i vista la legislatura de Trump, el risc de trobar-se un president que es nega a abandonar la Casa Blanca hi és. Podria mobilitzar les forces federals? O convocar milicians llibertaris armats a qui ja ha enaltit en les últimes setmanes en contra de la pandèmia? Quin paper tindrien els supremacistes blancs, també armats, i que Trump evita condemnar amb contundència? En un informe publicat aquesta setmana al CIDOB, l'investigador Pere Vilanova alerta que la constitució dels Estats Units i les seves esmenes "no poden preveure supòsits d'aquest tipus".
Quatre anys després, quins Estats Units deixa Donald Trump? Durant tot aquest temps ens hem acostumat a la política de Twitter, als insults a periodistes, a la difusió de fake news i a tota mena d'excentricitats del president nord-americà. Però, quin és el seu llegat? En parlem amb Carme Colomina, investigadora del CIDOB, i Antoni Gutiérrez-Rubí, expert en comunicació política i director de la consultora Ideograma. En declaracions a NacióDigital tots dos coincideixen que el principal llegat de Trump són uns Estats Units que arriben a les eleccions "més dividits que mai".
Aquesta divisió, però, no l'origina Trump. El president republicà l'aprofundeix i accelera moltes de les crisis que ja vivien abans els Estats Units. "Els EUA eren una potència en ple procés de canvi i l'arribada de Trump suposa un factor desestabilitzador que multiplica aquestes crisis en una societat ja dividida i polaritzada", argumenta Colomina. A això s'hi afegeix una imprevisibilitat econòmica i en política exterior, sumada també a una retòrica molt agressiva amb migrants i refugiats, i una ambigüitat volguda davant la violència de l'extrema dreta. "Això alimenta les fractures internes del país", apunta Colomina.
Un país més dividit, però també més tancat en ell mateix. Els Estats Units de Trump han abandonat el multilateralisme. "Trump ha abandonat el lideratge del món i això debilita els Estats Units i la resta de democràcies lliures. El president deixa un país més nacionalista, més tancat envers el món i dividit internament", resumeix Gutiérrez-Rubí. La política exterior del líder nord-americà ha estat marcada per la guerra comercial amb la Xina en la cursa pel lideratge digital i tecnològic i també per una rebaixa de la dependència energètica de l'Orient Mitjà.
La paraula del president ja no té valor
Trump també deixa una manera de fer política concreta en què la desinformació, els insults, la mentida i els atacs als mitjans de comunicació han estat la tònica habitual. El president va arribar a la Casa Blanca atacant els principals mitjans dels Estats Units -el The New York Times o la CNN van ser, i continuen sent, alguns dels seus blancs habituals- i amb un ús de les xarxes socials que no s'havia vist abans. Ja al Despatx Oval, la gestió de la comunicació també ha estat controvertida. Segons The Washington Post, el president difon una cinquantena de falsedats al dia.
Gutiérrez-Rubí defineix aquest fet com una "institucionalització de la devaluació de la paraula", que es tradueix en una pèrdua de valor i credibilitat dels missatges del president dels Estats Units. "La paraula del president de la nació més poderosa del món hauria de tenir una extraordinària rellevància en termes de responsabilitat", argumenta. Trump, que ha negat la pandèmia, que ha recomanat beure lleixiu per curar el Covid-19, que rebutja posar-se la mascareta i que no condemna la violència de grups negacionistes, s'allunya dia rere dia de la "responsabilitat" que es pressuposa a un president. Això, afegeix Colomina, actua com un factor desestabilització "de primer ordre" que alimenta la polarització.
I si no accepta el resultat?
En aquest context de mentides i divisió interna, la pandèmia ha actuat com a multiplicador de totes les vulnerabilitats, tant als EUA com a la resta del món. El problema és que als EUA la gestió de Donald Trump ha estat erràtica i des del principi ha utilitzat la Covid-19 per atacar potències estrangeres, principalment la Xina. La crisi sanitària ha aprofundit la crisi econòmica, social i institucional del país, que ara com ara té uns nou milions de contagis i 230.000 morts. En aquest context tràgic arriben les eleccions i Trump no abandona la retòrica desafiant i amenaça de no acceptar els resultats.
Les enquestes donen, per ara, la victòria a Biden. En la majoria de swing-states l'avantatge és lleugerament superior al candidat demòcrata, i milions de persones ja han votat per correu, cosa que podria beneficiar l'exsenador. En les últimes setmanes, però, Trump ha insinuat que podria no acceptar els resultats, un fet que ha sacsejat el país i que aprofundeix en la crisi institucional. Això podria passar? Gutiérrez-Rubí sosté que depèn de com d'ajustat siguin els resultats. "Si la diferència és contundent penso que no tindrà marge per qüestionar els resultats electorals", apunta.
Si ho fa i es nega a un traspàs pacífic del poder el país podria entrar en una "fase molt conflictiva". Colomina apunta que si no accepta el resultat "tota la polarització que ha creat pot ser un factor de desestabilització molt greu en els propers mesos". "Ha creat la tempesta perfecta", resumeix. En aquest escenari, apunta Gutiérrez-Rubí, podria tenir un paper clau Amy Coney Barret, la nova jutge ultraconservadora que Trump va nomenar per al Tribunal Suprem després de la mort de la progressista Ruth Bader Ginsburg.
En tot cas, i vista la legislatura de Trump, el risc de trobar-se un president que es nega a abandonar la Casa Blanca hi és. Podria mobilitzar les forces federals? O convocar milicians llibertaris armats a qui ja ha enaltit en les últimes setmanes en contra de la pandèmia? Quin paper tindrien els supremacistes blancs, també armats, i que Trump evita condemnar amb contundència? En un informe publicat aquesta setmana al CIDOB, l'investigador Pere Vilanova alerta que la constitució dels Estats Units i les seves esmenes "no poden preveure supòsits d'aquest tipus".
Qui vota Trump?
La victòria de Donald Trump el 2016 va sacsejar el món. Molt poca gent s'ho esperava i la majoria dels anàlisis previs no ho van preveure. Estudis posteriors han contribuït a explicar els motius que expliquen la victòria del multimilionari novayorquès i han definit les característiques del seu votant. En declaracions a aquest diari, Colomina explica que la victòria de Trump s'explica, també, com a "una reacció d'una Amèrica blanca, rural i anglosaxona" que sent que ha perdut protagonisme en unes Estats Units cada vegada més diversos i multiculturals.
Què diuen les dades al respecte? Segons un estudi del prestigiós Pew Research Center publicat el 2018, el votant de Trump -en comparació amb el de Hillary Clinton- és majoritàriament un home blanc de més de cinquanta anys, de classe mitjana, amb pocs estudis i conservador, i més aviat pessimista. S'ha definit aquesta part de l'electorat com els perjudicats de la globalització, que creuen que els acords de comerç internacional provocat la pèrdua de llocs de treball als EUA.
La victòria de Donald Trump el 2016 va sacsejar el món. Molt poca gent s'ho esperava i la majoria dels anàlisis previs no ho van preveure. Estudis posteriors han contribuït a explicar els motius que expliquen la victòria del multimilionari novayorquès i han definit les característiques del seu votant. En declaracions a aquest diari, Colomina explica que la victòria de Trump s'explica, també, com a "una reacció d'una Amèrica blanca, rural i anglosaxona" que sent que ha perdut protagonisme en unes Estats Units cada vegada més diversos i multiculturals.
Què diuen les dades al respecte? Segons un estudi del prestigiós Pew Research Center publicat el 2018, el votant de Trump -en comparació amb el de Hillary Clinton- és majoritàriament un home blanc de més de cinquanta anys, de classe mitjana, amb pocs estudis i conservador, i més aviat pessimista. S'ha definit aquesta part de l'electorat com els perjudicats de la globalització, que creuen que els acords de comerç internacional provocat la pèrdua de llocs de treball als EUA.