28
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
29
d'octubre
a les
17:18h
La nit del 8 de maig del 2019, a l'empresari i financer Carles Tusquets -president de la gestora que regirà el Barça després de la dimissió de Josep Maria Bartomeu- se li va glaçar el rostre. A la Llotja de Mar s'hi seguien els resultats de les eleccions a la Cambra de Comerç. Els equips dels principals candidats seguien amb nerviosisme creixent una nit electoral sense informació i molts rumors. I el desenllaç va ser imprevisible.
Els que envoltaven Tusquets, favorit entre l'elit barcelonina, confiaven en la victòria enmig d'alguns dubtes. Avançada la nit, esclatava la notícia. Guanyava Enric Crous, l'opció suaument renovadora que alguns a la Generalitat veien amb simpatia? No pas. S'imposava la ruptura, amb un triomf contundent de la candidatura més trencadora, Eines de País, amb Joan Canadell al davant i l'ANC com a principal impulsora. Els independentistes s'apoderaven de la Cambra. A prop de Tusquets, algú es va referir a un "recompte veneçolà". Sí, aquella nit a molta gent dels grans despatxos de Barcelona se'ls va glaçar el rostre. Les "classes subalternes" es feien amb la finca.
Tusquets és un producte brillant de la burgesia catalana. A ell li agrada més que li diguin empresari que no pas financer. Explica, i té raó, que és dels pocs catalans que ha creat un banc (Fibanc), reconvertit després en Mediolanum, i dirigeix alhora la gestora Trea Capital. El vincle amb el Barça li ve de lluny. Va ser un jove tresorer del club amb Josep Lluís Núñez. Tenia només 27 anys. Perquè Tusquets és dels que ha arribat als llocs molt aviat. Amb 37 anys, va presidir un dels centres neuràlgics de la burgesia liberal, el Cercle d'Economia. En el seu currículum hi ha també la presidència de l'associació més important del sector financer d'Europa, l'EFPA.
No ha entrat en política, però hi ha estat molt a prop. Va ser membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), que va assessorar el president Mas per posar al dia el model de finançament autonòmic. Defensava, entre d'altres coses, un sistema amb un sostre competencial millor, en una via federalitzant. Desigs de tercera via, del tot superats així que es va entrar en el procés, que com la immensa majoria dels grans despatxos va viure amb angúnia creixent.
Però abans, Tusquets va pouar a prop del pujolisme governant. Quan les coses es van posar lletges, també es va veure esquitxat per alguns excessos dels anys de l'hegemonia convergent. L'Agència Tributària va informar el jutge que Jordi Pujol Ferrusola havia efectuat operacions de divises a l'exterior a través de diverses entitats bancàries, entre elles Mediolanum. Tan proper era que el nom de Tusquets va ser avaluat per Mas per formar part del "govern dels millors", concretament per a Empresa i Coneixement.
Quan es faci la història de la societat catalana i del patriciat barceloní de la Catalunya sorgida de la Transició, els estudiosos interpretaran aquell moment a la Llotja. El rostre de Tusquets exemplificava el desconcert de tot un sector acostumat a l'hegemonia que veia, per primer cop en molts anys, com es produïen canvis a la societat catalana que no preveien. Ara el brillant Tusquets governarà el Barça, temporalment. La presidència del club no deu haver restat al marge de les ambicions del brillant economista, però d'una manera ben diferent a com la rep. Aquest cop, però, pot haver arribat tard.
Els que envoltaven Tusquets, favorit entre l'elit barcelonina, confiaven en la victòria enmig d'alguns dubtes. Avançada la nit, esclatava la notícia. Guanyava Enric Crous, l'opció suaument renovadora que alguns a la Generalitat veien amb simpatia? No pas. S'imposava la ruptura, amb un triomf contundent de la candidatura més trencadora, Eines de País, amb Joan Canadell al davant i l'ANC com a principal impulsora. Els independentistes s'apoderaven de la Cambra. A prop de Tusquets, algú es va referir a un "recompte veneçolà". Sí, aquella nit a molta gent dels grans despatxos de Barcelona se'ls va glaçar el rostre. Les "classes subalternes" es feien amb la finca.
Tusquets és un producte brillant de la burgesia catalana. A ell li agrada més que li diguin empresari que no pas financer. Explica, i té raó, que és dels pocs catalans que ha creat un banc (Fibanc), reconvertit després en Mediolanum, i dirigeix alhora la gestora Trea Capital. El vincle amb el Barça li ve de lluny. Va ser un jove tresorer del club amb Josep Lluís Núñez. Tenia només 27 anys. Perquè Tusquets és dels que ha arribat als llocs molt aviat. Amb 37 anys, va presidir un dels centres neuràlgics de la burgesia liberal, el Cercle d'Economia. En el seu currículum hi ha també la presidència de l'associació més important del sector financer d'Europa, l'EFPA.
No ha entrat en política, però hi ha estat molt a prop. Va ser membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), que va assessorar el president Mas per posar al dia el model de finançament autonòmic. Defensava, entre d'altres coses, un sistema amb un sostre competencial millor, en una via federalitzant. Desigs de tercera via, del tot superats així que es va entrar en el procés, que com la immensa majoria dels grans despatxos va viure amb angúnia creixent.
Però abans, Tusquets va pouar a prop del pujolisme governant. Quan les coses es van posar lletges, també es va veure esquitxat per alguns excessos dels anys de l'hegemonia convergent. L'Agència Tributària va informar el jutge que Jordi Pujol Ferrusola havia efectuat operacions de divises a l'exterior a través de diverses entitats bancàries, entre elles Mediolanum. Tan proper era que el nom de Tusquets va ser avaluat per Mas per formar part del "govern dels millors", concretament per a Empresa i Coneixement.
Quan es faci la història de la societat catalana i del patriciat barceloní de la Catalunya sorgida de la Transició, els estudiosos interpretaran aquell moment a la Llotja. El rostre de Tusquets exemplificava el desconcert de tot un sector acostumat a l'hegemonia que veia, per primer cop en molts anys, com es produïen canvis a la societat catalana que no preveien. Ara el brillant Tusquets governarà el Barça, temporalment. La presidència del club no deu haver restat al marge de les ambicions del brillant economista, però d'una manera ben diferent a com la rep. Aquest cop, però, pot haver arribat tard.