28
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
29
d'octubre
a les
21:32h
David Fernàndez no liderarà la candidatura de la CUP a les eleccions al Parlament. L'exdiputat ha declinat l'oferiment per tornar a encapçalar el projecte de la formació anticapitalista, que ja treballa en la confecció de les llistes dels comicis del 14 de febrer sense el seu concurs, tal com apunten les fonts consultades per NacióDigital. Tot i que el partit havia traslladat una oferta formal a Fernàndez per ser el cap de cartell -abans que es conegués la data de les eleccions i tal com va publicar aquest diari-, el retorn a la primera línia no s'ha acabat cristal·litzant. Les veus consultades no descarten, però, que l'exdiputat pugui tenir un "paper" la pròxima legislatura per coordinar el missatge polític de la CUP. Aquesta funció, però, està encara en fase d'estudi.
El nom de Fernàndez era la carta estudiada pel partit per competir amb un candidat "referencial" en uns comicis que es presenten aspres per a l'independentisme, per la pugna entre ERC i l'espai capitanejat per Carles Puigdemont, que ha gestat les sigles de Junts al marge del PDECat. L'exdiputat és conegut pel conjunt de l'electorat sobiranista, recull simpaties transversals des de la seva etapa al Parlament i compta amb suports en els diversos cercles polítics de la CUP. Des que va ser el líder parlamentari de la formació en la legislatura 2012-15, Fernàndez va guanyar ascendent dins del moviment independentista. La projecció pública per la tasca duta a terme al Parlament i la competència electoral de la CUP amb la llista de Junts pel Sí van fer que els anticapitalistes escalessin fins als deu diputats en la legislatura posterior, la que va conduir al referèndum de l'1-O.
La figura de Fernàndez reunia els requisits per ser, doncs, un bon ganxo electoral. Encara més en un moment en què la CUP intenta marcar distàncies amb Junts i ERC -treballa en una proposta política "alternativa" a la dels socis del Govern- i no totes les enquestes són beneficioses per als anticapitalistes. Tanmateix, el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -publicat la setmana passada- els concedia entre 6 i 7 escons i la possibilitat de recuperar el grup propi.
Ara, la CUP haurà d'avançar en la tria del cap de cartell i la candidatura. De moment, la comissió encarregada d'aquesta tasca treballa en la confecció de les llistes, una feina que haurà de ser avalada per l'estructura del partit. La formació també haurà de decidir si, en els pròxims mesos, pot sumar Fernàndez en tasques de "lideratge" al marge de les llistes electorals. Consultat per aquest diari, l'exdiputat ha preferit no pronunciar-se sobre cap aspecte que tingui relació amb la contesa del 14-F.
Descartada la carta de Fernàndez, a la CUP hi ha noms que sonen amb més força que d'altres per tenir un paper protagonista. Qui s'ha posat a disposició de la militància és Carles Riera, diputat al Parlament, que va manifestar aquest mateix octubre -en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio- la seva disponibilitat. Riera va obtenir una nota més que acceptable en l'últim sondeig del CEO, amb un 4,6, una valoració millor que la de Jéssica Albiach (4,23), Quim Torra (4,19), Carles Puigdemont (4,17) o Miquel Iceta (4,01). Ara bé, la notorietat del diputat no és la de Fernàndez. El coneix un 54,9% de l'electorat, segons la mateixa enquesta.
Un altre nom amb ascendent a la formació és el d'Eulàlia Reguant, exdiputada al Parlament i exregidora a l'Ajuntament de Barcelona. L'opció de Reguant és una via que s'ha conjugat a les files anticapitalistes, per bé que ni l'exdiputada ni els càrrecs electes de la CUP s'han volgut manifestar en els darrers mesos públicament sobre la composició de la candidatura electoral.
El nom de Fernàndez era la carta estudiada pel partit per competir amb un candidat "referencial" en uns comicis que es presenten aspres per a l'independentisme, per la pugna entre ERC i l'espai capitanejat per Carles Puigdemont, que ha gestat les sigles de Junts al marge del PDECat. L'exdiputat és conegut pel conjunt de l'electorat sobiranista, recull simpaties transversals des de la seva etapa al Parlament i compta amb suports en els diversos cercles polítics de la CUP. Des que va ser el líder parlamentari de la formació en la legislatura 2012-15, Fernàndez va guanyar ascendent dins del moviment independentista. La projecció pública per la tasca duta a terme al Parlament i la competència electoral de la CUP amb la llista de Junts pel Sí van fer que els anticapitalistes escalessin fins als deu diputats en la legislatura posterior, la que va conduir al referèndum de l'1-O.
La figura de Fernàndez reunia els requisits per ser, doncs, un bon ganxo electoral. Encara més en un moment en què la CUP intenta marcar distàncies amb Junts i ERC -treballa en una proposta política "alternativa" a la dels socis del Govern- i no totes les enquestes són beneficioses per als anticapitalistes. Tanmateix, el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -publicat la setmana passada- els concedia entre 6 i 7 escons i la possibilitat de recuperar el grup propi.
Ara, la CUP haurà d'avançar en la tria del cap de cartell i la candidatura. De moment, la comissió encarregada d'aquesta tasca treballa en la confecció de les llistes, una feina que haurà de ser avalada per l'estructura del partit. La formació també haurà de decidir si, en els pròxims mesos, pot sumar Fernàndez en tasques de "lideratge" al marge de les llistes electorals. Consultat per aquest diari, l'exdiputat ha preferit no pronunciar-se sobre cap aspecte que tingui relació amb la contesa del 14-F.
Descartada la carta de Fernàndez, a la CUP hi ha noms que sonen amb més força que d'altres per tenir un paper protagonista. Qui s'ha posat a disposició de la militància és Carles Riera, diputat al Parlament, que va manifestar aquest mateix octubre -en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio- la seva disponibilitat. Riera va obtenir una nota més que acceptable en l'últim sondeig del CEO, amb un 4,6, una valoració millor que la de Jéssica Albiach (4,23), Quim Torra (4,19), Carles Puigdemont (4,17) o Miquel Iceta (4,01). Ara bé, la notorietat del diputat no és la de Fernàndez. El coneix un 54,9% de l'electorat, segons la mateixa enquesta.
Un altre nom amb ascendent a la formació és el d'Eulàlia Reguant, exdiputada al Parlament i exregidora a l'Ajuntament de Barcelona. L'opció de Reguant és una via que s'ha conjugat a les files anticapitalistes, per bé que ni l'exdiputada ni els càrrecs electes de la CUP s'han volgut manifestar en els darrers mesos públicament sobre la composició de la candidatura electoral.